Els Docents per la República (DxR) i els Comitès de Defensa de la República (CDR Catalunya), conjuntament amb altres entitats a nivell local, convoquen per a aquest dimecres una sèrie d’actes per donar suport als docents i al model d’escola catalana, davant la repressió actual, coincidint amb l’efemèride del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari català afusellat el 1909 després de ser condemnat injustament per un tribunal militar. Aquests actes tindran lloc a diferents punts del país aquest dimecres, aniversari del naixement de Ferrer i Guàrdia, a les 7 de la tarda.

Els llocs confirmats a hores d'ara són: Vic (plaça Major), Girona (plaça del Vi), la Bisbal (Escoles Velles), Manresa (davant de l'Ajuntament), Valls (plaça del Blat), Granollers (plaça Porxada), Vilafranca (plaça de la Vila), Igualada (plaça de l'Ajuntament), Santa Coloma de Cervelló (plaça del Pi Tallat), Terrassa (davant del Centre Cultural, a 2/4 de 8), i Badalona (plaça de la Vila). En tots ells s'hi llegirà un manifest comú de forma simultània durant l’acte, que vol fer palès el suport als docents i a la seva tasca diària de transmissió de valors democràtics, de convivència i de llibertat.

Sota el lema «Avui com ahir: defensem el nostre model educatiu, els valors democràtics, de convivència i de llibertat», l'acte també pretén recordar la figura de Ferrer i Guàrdia i la seva obra, així com la seva vida, segada als 50 anys després de ser afusellat per ordre d'un tribunal militar. Alhora, però, també, reivindicar la llibertat de pensament i de càtedra dels docents catalans davant la repressió que esta vinsquent les últimes setmanes, amb diverses denúncies -a Vic i en altres ciutats de Catalunya- per haver introduït determinats debats entre l'alumnat a les seves classes.

Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i impulsor del lliurepensament en l'educació

La pròpia biografia de Francesc Ferrer i Guàrdia publicada a la pàgina web de la Fundació Ferrer i Guàrdia el qualifica com a «un personatge estrany». I és que Ferrer i Guàrdia, sense formació pedagògica prèvia, sense haver tingut accés a cap sistema d'ensenyament reglat després dels 12 anys, va comprometre la seva vida amb un ideal d'emancipació dels éssers humans, «i per això, va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies que, a l'Espanya del començament del segle XX, tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d'impedir, entre altres qüestions, el desvetllament d'una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l'educació dels infants», explica l ‘esmentada biografia.

Nascut a Alella el 1859, acabada l’escolarització primària, Ferrer i Guàrdia va treballarà de revisor de ferrocarril. Això li va permetre actuar d'enllaç amb els corrents insurreccionals del republicanisme fins el punt de participant en l'intent fracassat de sublevació de 1886. Exiliat a París, va entrar en contacte amb algun dels representants d'una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada en la defensa de l'autodeterminació dels individus per mitjà de l'educació integral. 

El projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia és l'Escola Moderna, oberta a Barcelona el 1901. S'hi va dur a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. 

La sensibilitat pedagògica es va vincular amb l'ideal d'emancipació del gènere humà, propi dels corrents llibertaris cap als quals va anar derivant el compromís polític de Francesc Ferrer i Guàrdia, que a partir d’aleshores va treballar partint de l'estreta relació entre el pensament anarquista ma i un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l'alliberament de l'individu de qualsevol sotmetiment.

El 31 de Maig de 1906, Mateu Morral, que havia fet de bibliotecari a l'Escola Moderna, llança des d'una finestra del quart pis d'una pensió una bomba sobre la carrossa reial d'Alfons XIII i de la princesa Victòria-Eugènia de Battenberg que acabaven de celebrar les noces reials a l'església de San Jerónimo el Real. La bomba no va acabar amb la vida dels monarques, però sí amb la de 26 persones que contemplaven el seguici reial. Ferrer i Guàrida, junt amb altres anarquistes van ser detinguts  i condemnats per conspiració.

Ferrer i Guàrdia va estar-se més d'un any a la presó Model de Madrid. L'Escola Moderna i moltes d'altres van ser tancades, i encara que ell va ser absolt de complicitat en l'acte de Morral, l’Escola Moderna ja no va obrir mai més, i la persecució contra Ferrer i Guàrdia ja no va cessar fins que el 1909 va ser acusat, sense cap prova, d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol d’aquell any. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc, amb 50 anys d’edat, el 13 d’octubre de 1909 després d’un judici sense cap mena de garantia davant d’un tribunal militar.