Periodisme de proximitat

Periodisme de proximitat, però sense barreres

Farem periodisme de proximitat, que no sempre és el mateix que periodisme local

La proximitat és un valor del periodisme, no tant la proximitat física com la proximitat amb els fets que s'expliquen

| 26/11/2016 a les 22:19h
Arxivat a: Setembre, periodisme, periodisme de proximitat, Setembre
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967 | Mary Ellen Mark
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant els mesos de preparació de Setembre, entre les persones que els explicàvem el projecte, poques ens demanaven dubtes sobre la nostra visió del periodisme crític, social o cultural, sobre el periodisme que volem fer, i farem, a Setembre. La pregunta, amb diferència, que més persones ens plantejaven era tipus: però serà local? La resposta no era fàcil del tot, perquè també en això volem desmarcar-nos del que s’ha vingut fent, amb algunes excepcions, fins ara.

Nosaltres no diem que farem periodisme de proximitat, que és com de fa un temps ençà se li diu a vegades al que abans se li’n deia periodisme local o comarcal. Nosaltres diem que farem periodisme pensat des de la proximitat, que és una mica diferent. El matís entre periodisme de proximitat i periodisme pensat des de la proximitat no és petit.

Per nosaltres, la proximitat és un valor del periodisme. No la proximitat amb el lloc on hi ha la redacció o on viu i conviu la persona que escriu. Sinó la proximitat amb els fets, les situacions, les vivències que s’expliquen en el periodisme. No ens agrada el periodisme de segona mà, aquell que té per font principal o massa vegades única, una agència o un comunicat de premsa amb vés a saber quins interessos (a vegades ben legítims, però al cap i a la fi, interessats, i massa vegades ben poc interessants).

Volem explicar allò que vivim en primera persona, o allò que les nostres fonts han viscut en primera persona. Per nosaltres, això és la proximitat. Però és clar, també és cert que vivim, i convivim, en una realitat concreta, en uns espais determinats, i la proximitat física també acabarà marcant, vulguem o no, el que publicarem a Setembre. Físicament, nosaltres som a Vic, a Osona, als Països Catalans, en una raconada de la Mediterrània, i aquests són els nostres hàbitats físics, com ho són els hàbitats socials, generacionals i de gènere. Tots ells també marquen la nostra proximitat.

Per tant, sí que farem periodisme de proximitat en el sentit que li donem nosaltres, i moltes vegades acabarà sent sinònim de periodisme local, però no sempre ni obligatòriament, perquè no volem imposar-nos fronteres, ni físiques ni mentals. No ens agraden les barreres, i en tot cas, som més de les que ens agrada saltar-nos-les.
Treballadors de TAIC a l'assemblea que va fer-se a Saragossa dissabte passat | Càrnies en Lluita
Mariela Salazar | Montse Castañé
01/01/1970
«En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets» | «Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven»
David Palau i Zaidín
01/01/1970
David Palau escriu aquest article de denúncia sobre l'actitud passiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant un cas real d'agressió a uns venedors ambulants | «La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. [...] La indiferència és el pes mort de la història», que deia Gramsci. Per això no ens podem quedar indiferents»
Portada de l''ABC' d'avui que posa Arran en el punt de mira
Toni Iborra
01/01/1970
«Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot» | «Si ataquem la minoria antisistema –pensen– provocarem la resposta, i l’espiral acció/repressió ens serviran per ocupar massivament el carrer». Amb tanquetes i amb tot el que els calgui. Aquesta és la seva lògica democràtica: impedir l’expressió de la democràcia real. Si cal, desestabilitzant-ho tot»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
El marcador final del verkami de Setembre
01/01/1970
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre