Un espai pendent de ser edificat tendeix a convertir-se en un solar abandonat, brut i font d'insalubritats pel veïnat. Els moviments veïnals pensen i actuen per a millorar la vida dels seus barris, imaginen solucions i les concreten en propostes encaminades a apropar-se a una vida digna i habitable per a tothom. Com que el que perseguim des de Remei Reviu és precisament això, participem amb iniciatives que defensen les idees centrals amb les quals argumentem les nostres reivindicacions, com les que impulsem persones amb una posició política feminista.

El comitè de vaga feminista d'Osona i El Lluçanès va preparar diferents actes per recordar les injustícies i desigualtats que promouen les polítiques patriarcals. Un d'ells va portar dies de feina, una feina que es va fer des de la convicció que fer uns horts a una part de la Plaça de la Noguera tenia sentit, perquè era una acció coherent amb les idees feministes i les reivindicacions per a un barri que volem viu:

1. El barri té una llarga tradició hortolana, horts que abastien el veïnat d'aliment i de cultura. Els horts també són memòria històrica.

2. Plantar flors, hortalisses i herbes remeieres és una pràctica que bé podria ser inclosa als programes per assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Sense explotació de la terra, respectant els cicles de la vida, col·laborant a fer espais verds en l'espai urbà i reconeixent el dret a l'existència de tothom.

3. La pandèmia ha posat en evidència la necessitat de generar sobirania alimentària per garantir-ne l'accés a tothom. L'hort és donar un ús positiu i no mercantil de l'espai, afavorint la salut, el benestar i l'accessibilitat de totes les persones a l'espai comú. És una pràctica que trenca amb la lògica capitalista.

4. Sabíem que l'hort seria efímer, perquè estava amenaçat pel gegant de l'especulació immobiliària. Però l'hort era el testimoni de que, mentrestant, petites i grans podríem seguir trobant-nos a La Plaça, passejar-hi, seure-hi, jugar-hi, regant, badant, parlant...

5. Creiem que la transformació social pot fer-se creant alternatives de manera pacífica. L'hort construeix i obre possibilitats de transformació sense agredir ningú.

Diumenge passat, un grup de dones vam preparar el terreny amb bancals, terra adobada i un tancat per protegir el que dilluns hi haguéssim anat a plantar. No va poder ser: de matinada, la brigada municipal el va destrossar. L'Ajuntament va ordenar desmantellar l'hort tirant pel dret, i així s'ha emportat el vergonyós trofeu de ser el primer en exercir la violència contra el feminisme, i paradoxalment ho va fer el dia de les dones. A més de rebutjable, mostra la poca intel·ligència política del consistori perquè va destruir un treball de la ciutadania. Quan Anna Erra va respondre a les preguntes del perquè va tornar a mentir: «L'alcaldessa ha explicat que els horts s'han retirat de matinada perquè eren en un solar privat i sense demanar permís» (EL 9 NOU, 8 de març). Si hi hagués hagut un mínim de sensibilitat i consciència feminista, l'Ajuntament no hauria tirat endavant la petició del propietari privat de desmantellar els horts, perquè a dia d'avui la plaça continua sent privada però amb una cessió d'ús a l'Ajuntament per a què en faci el que vulgui. I pel que fa a demanar permís ja desistim: mai se'ns ha donat al·legant que no tenen potestat perquè l'espai és privat. L'autonomia, la capacitat d'acció i d'insubmissió de la gent els molesta, i si escapem de la seva tutela de control es posen nerviosos. Que es vagin mentalitzant, perquè el Remei Reviu i viurà!