El Diacrític

Dotació insuficient d'aparcaments per a bicicleta als equipaments públics de Vic

Article d'Osona amb bici a partir dels decebedors resultats de la diagnosi que ha fet sobre els aparcaments per a bicicleta als equipaments públics de Vic

«Dels 84 equipaments analitzats, 19 (un 23%) no tenen cap aparcament per a bicicleta, entre els quals la Clínica de Vic, el CAP del Remei o el Recinte Firal del Sucre»

Reciclatge, reparació i manteniment de bicicletes a l’Institut del Ter de Manlleu

| 26/02/2021 a les 08:20h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Osona amb bici, mobilitat, bicicletes
Aparcament per a bicicletes a l'escola Andersen de Vic
Aparcament per a bicicletes a l'escola Andersen de Vic | Osona amb bici
Les enquestes de mobilitat ens mostren que una de les raons per la qual hi ha molta gent que no utilitza la bicicleta en els seus desplaçaments diaris és la manca d’aparcaments al seu destí i, especialment, aparcaments segurs.

L’Ordenança Reguladora dels Aparcaments del POUM de Vic, aprovada l’any 2019 estableix, en el seu Annex 3, Capítol 2, Article 5, les dotacions mínimes obligatòries de places d’aparcament de bicicletes en funció del tipus d’equipament. Quelcom que ja s’establia en el POUM del 2010 i que prové del Decret 344/2006 de la Generalitat. Per exemple, si és un equipament educatiu s’han de garantir 5 places per cada 100 m² de sostre, si és un equipament esportiu, cultural o recreatiu s’han de garantir 5 places per cada 100 persones d’aforament i si és un altre tipus d’equipament públic 1 plaça per cada 100 m² de sostre.

L’associació Osona amb Bici hem fet una diagnosi dels aparcaments per a bicicleta que hi ha a tots els equipaments municipals de la ciutat Vic i hem pogut constatar que la situació actual és molt decebedora. Actualment només hi ha un 27% de tots els aparcaments requerits per l’ordenança municipal (994 de 9.694). Dels 84 equipaments analitzats, 19 (un 23%) no tenen cap aparcament per a bicicleta, entre els quals la Clínica de Vic, el CAP del Remei o el Recinte Firal del Sucre. 72 equipaments (un 86%) no supera el 50% d’aparcaments exigits pel POUM, entre els quals la majoria d’escoles, instituts i equipaments esportius de la ciutat, la Universitat de Vic, el mateix Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona, l’Hospital General de Vic, el Complex Cultural l'Atlàntida, l’Escola de Música de Vic i la nova Biblioteca Pilarin Bayés, encara en construcció. Només 8 equipaments (un 9%) compleixen amb la normativa, com són el VIT, Osonament i el Club Tennis Vic.
 

Però no només és important el número d’aparcaments sinó també la seva seguretat, la qual es mesura pel tipus d’aparcament (en U o de roda) i la seva ubicació (a dins de les instal·lacions o a fora). D’aquesta manera es poden distingir entre 3 nivells: alt (aparcaments en U a dins), mig (aparcaments de roda a dins i aparcaments en U a fora) i baix (aparcaments de roda a fora).

Els aparcaments de roda són menys segurs ja que és complicat lligar tota la bici i generalment només pots lligar la roda, de tal manera que sigui molt fàcil poder desmuntar la roda de la bici i emportar-se tota la bici sense la roda lligada. En canvi, els aparcaments U et permeten lligar tota la bici sencera (triangle i rodes).

Analitzant els aparcaments per a bicicleta dels equipaments municipals segons la seva seguretat podem concloure que només un 19% dels 994 aparcaments actuals són dels més segurs (aparcaments en U a dins de les instal·lacions), mentre que un 24% són de roda a dins i un 49% són en U a fora (nivell mig). I resta encara un 8% d’aparcaments de roda a fora de les instal·lacions, és a dir, que hi ha 80 aparcaments dels més insegurs.
 

Per tot això, des d’Osona amb Bici volem emplaçar a tots els equipaments, siguin públics o privats, i a l’Ajuntament de Vic, a revertir aquesta situació actual que, com hem pogut constatar, en la majoria de casos no s’assoleix ni el mínim establert per la pròpia normativa municipal.

Per últim, recomanem l’ús de cadenats en U per lligar les bicicletes els quals són molt més segurs, enlloc dels cadenats de cable.

Si algun equipament o entitat vol saber quantes places d’aparcament de bicicletes hauria de tenir segons la normativa, necessita més informació o vol assessorament es pot posar en contacte amb Osona amb Bici a través de la nostra web obici.cat.
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»