EL DIACRÍTIC

Videotrucades, ultraconnectades i ultracontrolades

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat

«Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real»

Maria Saladich: «El coronavirus tindrà un efecte global en la salut no només dels infectats»

| 21/04/2020 a les 13:00h
Arxivat a: El Diacrític, informació, dades, #comunicació, #periodisme, #vigilancia, #control, article, jitsi, zoom, online
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació»
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació» | Aleix Auber
Ja faig tard per entregar aquest article, però clar, és que avui he tingut dues reunions i una entrevista online. I llargues! I demà dues més. El cas és que necessito hores per teletreballar i concentrar-me (que costa prou aquests dies!) i crec que des que estic confinada tinc més reunions, birres i vermuts que abans. Reconec que aquestes eines faciliten la feina, fan la quarantena més fàcil, fan que la nostra vida es mantingui viva, però ja que ho fem, fem-ho amb consciència.

Aquests mesos seran durs per a moltes famílies. Estem veient (i vivint) la cara més salvatge del capitalisme: acomiadaments, expedients temporals d’ocupació, manca de contractacions, precarietat, incertesa… A casa, tancades i ultraconnectades. Si a algú li està anant bé aquesta crisi és a les empreses energètiques i a les tecnològiques. Ens omplim la boca que ara més que mai pren sentit el consum conscient, donar vida als productors locals, la lluita anticapitalista i el boicot a les multinacionals, però aquests debats els fem fent una birra pel House Party o una reunió pel Zoom, empreses multinacionals que, com Skype o Hangouts de Google, mercadegen amb les nostres dades i es compren les unes a les altres per quantitats no revelades.

Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d’alimentació. Quan treballem amb aquestes plataformes, no només els facilitem dades i continguts, sinó també hàbits de treball, hores de connexió, pautes i comportaments en línia. I amb aquestes dades elaboren perfils d’usuàries d’internet, permetent segmentar la informació que ens arriba i manipulant la nostra postura davant del món. Això és el que fa un temps està difonent la comissió Procomuns de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) amb la campanya “No siguis GAFAM!” i que, ara que tot ens peta a la cara, agafa més sentit que mai.

Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real. Una eina molt usada per activistes i persones que volen protegir la seva seguretat en línia, però que cada vegada fan servir més organitzacions i col·lectius durant aquestes setmanes de confinament, ja que no ens obliga a instal·lar cap programa ni, el més important, a facilitar les nostres dades a ningú. La tecnologia també té impactes sobre els nostres drets i llibertats.

Per mi ha estat un descobriment que mantindré. Desitjo recuperar l’imprescindible contacte físic però, per què no dir-ho, l’ús d’aquestes eines i aquestes reunions a distància ens ofereix una oportunitat a les professionals que estem fora de Barcelona i que tantes vegades ens veiem obligades a dedicar tota una jornada per fer una reunió de, potser, una hora.

Article de Sara Blàzquez publicat originàriament a Mèdia.cat.
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Roser Iborra
«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa