MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Una història del nostre exili

Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari

«És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».

Moure’s en el simulacre de l’excepció

| 03/04/2020 a les 11:12h
Especial: Memòria
Arxivat a: Setembre cultural, més llibres més lliures, més libres, edicions 62, El tango de Dien Bien Phu, memòria, exili, david castillo, josep pimentel, literatura, cultura, llibres, ressenya, més llibres
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
L'escriptor, periodista i poeta David Castillo (Barcelona, 1961) recupera en aquesta novel·la (El tango de Dien Bien Phu, Edicions 62) un dels seus personatges, en Dani Cajal, per endinsar-se en el món de la recuperació de la memòria històrica.

L'interès per trobar els autors de l'himne que les exiliades cantaven al camp de concentració d'Argelers serveix al narrador, en Dani Cajal, per endinsar-se en l'estudi i la reconstrucció de la història de les columnes llibertàries que travessen la frontera al febrer de 1939 fins a la desfeta francesa al Vietnam l'any 1954.

A través de personatges anònims reconstrueix la història d'aquell exili. Tot i que estem parlant d'una novel·la, tal i com ha explicat en David Castillo en una recent entrevista, el vuitanta per cent està basada en fets reals.

És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: «la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant».

Tot i ser una novel·la, la documentació que ha fet servir David Castillo ben podria ser la d'un rigorós assaig. Castillo ha treballat molta documentació d'arxius, ha rebut l'assessorament d'historiadors, ha llegit moltes memòries i llibres d'història i ha realitzat diverses entrevistes a tota aquella generació d'anarquistes que van canviar el món i les seves vides.

Gran treball i gran novel·la d'un dels escriptors més compromesos de la nostra literatura actual.
 
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte» | Kristina Flour
Roser Iborra
«Tanta por ens fa, el silenci? Tanta por ens fa, estar soles, sols? Acabarem escoltant la rentadora, a aquest pas» | «I un dia et fan adonar que la teva solitud silent no és una enemiga, sinó ben bé al contrari: una amiga per sempre, una aliada necessària»
Dues fotos de  l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera
Dues fotos de l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera | Arran Vic
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic | «I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança» | «La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones
La única cosa que tenen en comú aquestes tres novel·les és que han atrapat a Mar Carrera i que han estat escrites per dones | Mar Carrera Vendrell
Mar Carrera Vendrell
L'editora Mar Carrera ressenya tres novel·les que ha llegit durant aquest post-confinament: 'Gina', de Maria Climent, ''La casa del padre', de Karmele Jaio i 'Fugir era el més bell que teníem', de Marta Marín-Dòmine | «En el post-confinament he devorat tres novel·les més, que només tenen en comú que m’han atrapat i que estan escrites per dones. Us les presento, una a una, perquè les gaudiu en l’amplitud del vostre sofà. Ah, i només us demano que, si us engresca llegir-les, les busqueu en llibreries de carn i ossos»