El diacrític

La solidaritat en temps de confinament

«Que ara el Marroc, i més de seixanta països, ens tanquin a nosaltres les fronteres ens hauria de fer rumiar. Perquè ni les fronteres ni les banderes no ens salvaran de res»

«Han començat a passar coses que, fins ara, només passaven lluny. Ho sabíem, però no ho patíem. Que és una manera de no saber-ho»

La solidaritat és la nostra tendresa

| 14/03/2020 a les 21:03h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, coronavirus, solidaritat
«I m’adono que una gran esquerda s’ha obert als meus peus. Que, d’un dia a l’altre, visc en un altre món»
«I m’adono que una gran esquerda s’ha obert als meus peus. Que, d’un dia a l’altre, visc en un altre món» | Sincerely Media

M’avorreixo. He passat de tenir perspectives d’accions gairebé diàries (algunes, solidàries) a no poder ni anar a fer un tallat al bar de la cantonada. I a més resulta que pertanyo a un grup de risc, aquell de la gent més gran dels 60 que, segons una tal Lagarde, ja ens hauríem de morir.

Dic que m’avorreixo i de seguida m’adono que és un privilegi que tinc. Que és un luxe, això de tenir una casa i avorrir-s’hi. Perquè, sense anar més lluny, qui ha de treballar n’ha de sortir cada dia, vulgui o no. Amb tots els riscos.

No fa ni una setmana que estàvem aturant un desnonament a Vic. No em puc ni acabar d’imaginar què deu ser patir la terrible ironia que et diguin des de tots els mitjans que et quedis a casa i, alhora, que te’n vulguin fer fora. O si ja n’ets fora. Si ets al carrer.

I anant una mica més enllà, les fronteres europees continuen insalvables, de fora a dintre: a Grècia i a Turquia la gent malviu i mor al ras, i les presons continuen plenes: això sí, que és confinament.

Que ara el Marroc, i més de seixanta països, ens tanquin a nosaltres les fronteres ens hauria de fer rumiar. Perquè ni les fronteres ni les banderes no ens salvaran de res. 

La casa em cau a sobre, que se sol dir. Vaig d’una habitació a l’altra. Obro l’aixeta i surt aigua freda, calenta. Obro el foc a la cuina i la petita flama blava, dòcil, està a punt. Obro la nevera, i hi ha menjar. (Encara que després hagi de fer equilibris amb les factures). Avorriment? La mateixa paraula ja és obscena.

I m’adono que una gran esquerda s’ha obert als meus peus. Que, d’un dia a l’altre, visc en un altre món.

Perquè han començat a passar coses que, fins ara, només passaven lluny. Ho sabíem, però no ho patíem. Que és una manera de no saber-ho. Però ara lluny ja no és enlloc. 

Han aparegut iniciatives d’ajuda, sobretot entre la gent jove, que és de qui ens haurem de refiar. I a Nàpols la gent canta als balcons.

Costa d’entendre que, ara, la solidaritat passi per quedar-se a casa. De cara a cara amb la nostra solitud indefugible, només abrigades per quatre maons i les flors del balcó, que es van obrint i tancant. De cara a cara amb la volta dels estels, ara només un tros de cel que no sembla real. De cara a cara amb les muntanyes que semblen de cartró blau.

Des de la caverna de Plató, amb una perspectiva ben pobra. Si no és que, la perspectiva, la tenim al balcó del cor.
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»