En Moviment | Artesania

​Premi a bbIntervencions pel treball de revitalització del carrer de la Riera de Vic

Belén Atienza i Bet Parramon, de bbIntervencions, han rebut un dels Premis Nacionals d’Artesania pel projecte Espais en Transició

El projecte, que parteix de la intervenció en aparadors d’espais comercials buits, ha permès reactivar-ne 22 amb negocis singulars i artesanals

| 26/12/2019 a les 12:43h
Arxivat a: En moviment, bbIntervencions, Espais en transició, Bet Parramon, Belén Atienza, artesania, carrer de la Riera, premis, Vic, comerç

Belén Atienza i Bet Parramon, de bbIntervencions, han guanyat un dels Premis Nacionals d’Artesania pel projecte Espais en Transició de revitalització i dinamització del carrer de la Riera. Els premis van ser entregats el 16 de desembre passat al Palau de la Generalitat, a Barcelona, en presència del president de la Generalitat, Quim Torra.

Espais en Transició té l’origen el 2012, com a projecte de revitalització de carrers i barris a partir de la reactivació d’espais comercials buits de la mà de Belén Atienza i Bet Parramon. En el cas del carrer de la Riera va començar com una aposta personal fent visibles cinc espais amb intervencions creatives en els aparadors dels locals comercials per després, seguir treballant amb les persones interessades en ubicar-hi una activitat.

El projecte, que ha aconseguit revitalitzar el barri i reactivar 22 espais comercials buits amb negocis singulars, creatius i artesanals que hi aporten valor, diferenciació i singularitat, també ha comportat el reconeixement del carrer com a Punt d’Interès Artesanal per part de la Generalitat. I ara rep el reconeixement a bbIntervencions atorgant-li el Premi Impulsa dels Premis Nacionals d’Artesania.

També a la Catalunya Central, el projecte Bossa Kiddo de Mireia Muntadas, de l’Escola Gaspar Camps d’Igualada, ha estat reconegut amb Premi Talent Emergent, pel seu treball relacional de l’artesania del cuir amb el cinema, a apartir d’una anàlisi acurada del missatge de l’univers del director Quentin Tarantino amb la recreació feta en forma de bossa.
 

Artesans i empreses guardonades amb el president Quim Torra i la consellera Àngels Chacón


En els mateixos premis s’ha reconegut la trajectòria de la creadora tèxtil Teresa Rosa Aguayo amb el Premi Nacional d’Artesania 2019,  a Ball Pagès amb el Premi a la Millor Marca Artesana, a la Fundición Artística Vilà amb el Premi Prestigia; i s’ha atorgat el Premi Restaura a Chroma Restauració del Patrimoni Arquitectònic.

Després de graduar-se a l´Escola Massana de Barcelona, Teresa Rosa Aguayo va obrir el 1987 un taller tèxtil a Barcelona amb l’objectiu de difondre i preservar les tècniques tèxtils artesanals i tradicionals i crear alhora un diàleg amb el disseny, la innovació i els oficis artístics. Entre altres activitats, acull el disseny i producció de duess col·leccions a l'any de xals i bufandes realitzats amb telers artesanals manuals.

L’empresa familiar catalana Ball Pagès, amb taller a Arbúcies, dissenya, fabrica i distribueix espardenyes fetes a mà inspirades en els balls tradicionals eivissencs amb l'objectiu de mantenir viva la tradició mediterrània. 

La Fundición Artística Vilà és una empresa dedicada íntegrament a l’art escultòric, especialitzada en la fosa d'escultures en bronze, alumini i llautó a la cera perduda. El 1959, Ramon Vilà Bofarull va iniciar-se en l’especialització en aquesta disciplina artesanal i artística, i en el transcurs d'aquests anys, ha esdevingut un referent de prestigi, amb obres i monuments a nivell internacional i treballant per encàrrec per a escultors d’arreu del món.

En la mateixa categoria s’ha atorgat una menció especial a l’Ajuntament de Forallac per recuperar i posar en valor la tradició terrissaire i de fabricació de rajoles del municipi. L’Ajuntament de Forallac i el mestre ceramista Josep Matés, de Fonteta, amb la col·laboració del mestre rajoler Joan Ferrer, de Regencós, organitzen des del 2003, amb caràcter bianual, la Cuita de Forns de Rajoler de les Gavarres, que té com a objectiu recuperar i posar en valor la important tradició terrissaire i de fabricació de rajols de la zona. 

Chroma Restauració del Patrimoni Arquitectònic SL, per la seva part, és una empresa especialitzada en la gestió, direcció i restauració d’edificis històrics i catalogats, que va néixer el 1999 de la mà de Cristina Thió. Thió és considerada una de les millors especialistes en restauració de béns mobles i immobles de Catalunya. 

Finalment s’ha guardonat el projecte Bossa Kiddo de Mireia Muntadas, alumna del cicle formatiu d’Artesania de Complements de Cuir de l’escola Gaspar Camps d’Igualada. En el seu treball de recerca, Muntadas ha realitzat una bossa de mà que simbolitza el personatge de Beatrix Kiddo, àlies Mamba Negra, la protagonista de la pel·lícula Kill Bill de Quentin Tarantino.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»