SETEMBRE CULTURAL | ELS NOIS TUTÚ, ESPECTACLE POÈTIC A LA JAZZ CAVA DE VIC

David Caño i Gerard Altaió porten la seva poesia trencadora a la Jazz Cava de Vic

Caño ha estat guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona, que s’entregaran el proper 13 de maig

Altaió va combinar la poesia textual amb l’acció i les arts visuals

Ovidi4 omple l'ETC per la Festa de Setembre

| 11/04/2019 a les 19:57h
Arxivat a: Setembre cultural, Jocs Florals, els nois tutú, Jazz Cava, Gerard Altaió, David Caño, poesia
David Caño i Gerard Altaió, aquest dimecres a la Jazz Cava de Vic
David Caño i Gerard Altaió, aquest dimecres a la Jazz Cava de Vic | Marta Prat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/04/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El recentment guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona, David Caño, i el sovint anomenat antipoeta Gerard Altaió van impregnar dimecres la Jazz Cava de Vic de desconcert, mala llet, riure i atenció amb l’espectacle poètic i trencador «Els nois tutú». Tots dos han construït unes poètiques molt personals que, juntes, aconsegueixen arribar de manera potent, crua i directa, també a través de la poesia d’acció que caracteritza Altaió.
 

David Caño va recitar alguns poemes d''Un cos preciós per destruir', guardonat amb els Jocs Florals d'enguany Foto: Marta Prat


A banda de poemes publicats a PostMortem i Res és ara ni això, Caño va recitar gran part de poemes que recull el volum Nictàlgia, on s’endinsa en la nit i des d’on fa viatges sensorials, emotius, viscerals, amargs i extrems. També va compartir alguns textos del poemari amb què ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals de Barcelona, Un cos preciós per destruir, triat entre 88 mecanoscrits presentats. Maria Josep Escrivà, membre del jurat, diu sobre el llibre que «insisteix en la línia poètica del compromís humà, individual i col·lectiu de la poesia de David Caño. Ho fa amb un treball rítmic molt marcat i amb un to que expressa el malestar existencial davant d’un món que desconcerta. Sempre defugint el pamflet i treballant la simbologia del llenguatge poètic de manera potent i colpidora».
 
A aquesta poesia irada se li van afegir alguns poemes que Caño sovint recita arreu com No entreu a la llibreria del museu, de Roger Peláez, o Fora catalans dels Països Catalans, de Martí Sales, dels Surfing Sirles. El va dir en veu alta davant un públic que esperava veure el grup següent, els Obrint Pas, en un concert a Barcelona, «davant de tants adolescents independentistes d'estelada per capa, tenia moltes ganes de dir quatre paraules sobre la possible existència d'altres conceptes de catalanitat», diu el mateix autor.
 

La poesia performàtica de Gerard Altaió el va dur a recitar amb el micro dins la boca Foto: Marta Prat


Això es va combinar perfectament amb els sons, els vídeos, els llums de la poesia performàtica d’Altaió, a mig camí entre el text, l’acció i les arts visuals. Explorant contínuament les fronteres entre les paraules i allò físic, Gerard Altaió va anar des de l’acció de recitar amb el micro dins la boca o d’embolicar un micro amb cinta adhesiva fins acabar-la, fins a endinsar-se en la poesia textual agafant un tractat de mecanografia i llegint aleatòriament. Sempre desenvolupant un exercici en tots els formats: vídeopoesia, poesia digital i performances.
 
A l'espai d'El Refugi a La Guixa, d'esquerra a dreta: Bernat Serrat, Jordi Jet Serra Morales, Erol Llerí i Natàlia González
A l'espai d'El Refugi a La Guixa, d'esquerra a dreta: Bernat Serrat, Jordi Jet Serra Morales, Erol Llerí i Natàlia González | Ràdio Clota
Convidem a Cultura pel bé comú perquè impulsi aquest debat amb l'objectiu de poder definir aquest concepte en el context de la Catalunya Central | Ho fem amb la participació de l'Ateneu Cooperatiu de Catalunya Central i la Comunalitat de Manresa, Cultura i Conflicte, Reacc i La Deskomunal Coop.
El pujol del Despujol, en segon terme, amb els camps que seran urbanitzats al davant
El pujol del Despujol, en segon terme, amb els camps que seran urbanitzats al davant | Gerard Serrat Panadero
Gerard Serrat Panadero
L'article lamenta que el nou POUM de les Masies de Voltregà, publicat recentment, preveu aproximadament que 23,7 hectàrees de sòl rústic o amb aprofitaments agraris -equivalents a uns 26 camps de futbol- esdevenen urbanitzables | «Consolida el poble dormitori de xalets, amb alta despesa energètica i hídrica»
«Van ser moments de patiment i angoixa. De sentir un verí que et paralitza inoculant amenaces amb dosis de Casal Tramuntana»
«Van ser moments de patiment i angoixa. De sentir un verí que et paralitza inoculant amenaces amb dosis de Casal Tramuntana»
Carme Cara
«Tinc l’esperança que cap candidat amb un discurs basat en l’odi contra qui és més vulnerable pugui tenir representació a cap ajuntament» | «Són subjectes-diana injustament culpabilitzats d’okupes, delinqüents, morosos; són diferents, no són d’aquí de tota la vida i només alguna política transgressora denuncia que no tenen el dret a vot pel qual tantes generacions i dones van lluitar»