Repressió i independentisme

Soraya Sáenz de Santamaría també va fer una crida a «trencar ous»

El fiscal Vicente González Mota interpreta que la utilització d'aquesta frase feta pot amagar una incitació a l'ús de la violència, atenent a que per trencar l'estructura d'un ou es necessita «l'ús de la força»

El fiscal interroga Joan Coma Roura: «Los huevos no se rompen solos, ¿implica o no el uso de violencia?»

| 17/01/2017 a les 13:39h
Arxivat a: Setembre crític, procés sobiranista, Soraya Sáenz de Santamaría, Audiència Nacional, justícia, independentisme, independència, Joan Coma
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


La metàfora emprada per Joan Coma en el ple de l'Ajuntament de Vic li ha suposat una persecució penal, la detenció i el trasllat a Madrid per a declarar davant del jutge Ismael Moreno. Malgrat tot, no és el primer cop que un polític en actiu a l'Estat espanyol fa servir aquesta frase feta en el marc d'una declaració pública. L'episodi més significatiu el va protagonitzar la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría quatre anys enrere. El 3 de maig de 2013, en finalitzar el Consell de Ministres de l'executiu de Mariano Rajoy, la mà dreta del president va proclamar: «s'ha de canviar les coses, per fer la truita cal trencar ous».

La vicepresidenta feia referència a la futura reforma de la llei de l'administració local i autonòmica, que s'executaria mesos més tard. A continuació, va aclarir que amb la metàfora el que volia dir és que calia «un canvi de mentalitat absoluta», per fer una cosa «que no es pot fer de la nit al dia». La compareixença va finalitzar amb la justificació següent: «ho farem perquè ho portem al nostre programa electoral». A diferència del que ha passat amb Coma, cap fiscal va interpretar que les paraules de Sáenz de Santamaría suposaven una incitació a la violència.

Un fiscal amb currículum: d'Otegi als vols de la CIA

Vicente González Mota, responsable del ministeri públic a l'Audiència Nacional espanyola, considera que darrera de l'expressió metafòrica es podria amagar una incitació a la violència. Tal i com es desprèn de les imatges de l'interrogatori que han publicat avui –en exclusiva– la Directa i Setembre, el fiscal es pregunta si és necessària la força o la violència per trencar l'estructura d'un ou. Aquesta interpretació és clau en l'estratègia de la fiscalia per tal d'acusar a Joan Coma de la presumpta comissió d'un delicte de provocació de la sedició.

Es dóna la circumstància que González Mota fou el fiscal que va demanar dotze anys de presó per Arnaldo Otegi, acusant-lo de pertinença a organització terrorista arran de voler impulsar una nova formació política en substitució de la il·legalitzada Batasuna. Aquest mateix fiscal, mà dreta del fiscal en cap Javier Zaragoza, va ser l'encarregat d'investigar els vols de la CIA que traslladaven detinguts a Guantànamo i feien escala a l'Estat espanyol. Segons documents publicats per Wikileaks, González Mota hauria contactat amb un agent jurídic de l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica per informar-lo de la seva oposició a desclassificar els documents del CNI sobre els vols. Cal recordar que els presos eren traslladats –emmanillats i incomunicats– des de l'Afganistan, feien escala a Rumania –on patien tortures i severs interrogatoris–, passaven per aeroports espanyols i acabaven reclosos en condicions infrahumanes a la base nordamericana de Guantànamo, a l'illa de Cuba.

* Article publicat originalment a la Directa.
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»