En Moviment | Cooperativisme

L'Ateneu Cooperatiu presenta experiències reeixides en l'àmbit de les cures en un acte a Prats de Lluçanès

A la primera taula territorial de l'Ateneu de 2019 s’hi presentaran propostes innovadores de com tractar les cures des del cooperativisme: Cuidem Lluçanès, Mujeres Pa’lante i l’Ajuntament d’Hernani

També s’hi presentarà una guia editada per l’Ateneu per facilitar el relleu cap a cooperativa d’empreses que tanquen o estan en risc de tancament

«Si no ens plantegem per què la societat civil s'organitza democràticament, per què ens ho plantegem en el món econòmic?»

| 11/03/2019 a les 19:57h
Arxivat a: En moviment, Lluçanès, cooperativisme, economia social i solidària, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, economia de les cures, cures, Cuidem Lluçanès
Sessió de treball a l'última taula territorial de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Sessió de treball a l'última taula territorial de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/03/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central fa aquest dijous 14 de març a Prats de Lluçanès la seva primera taula territorial de 2019. El format serà similar al d’anteriors edicions, amb una sessió de treball on participen les entitats, empreses i administracions adherides a la taula territorial de l’Ateneu, i després un acte públic, que en aquesta ocasió estarà dedicat a la dignificació de les cures des de l’economia social i cooperativa. En aquest taula s’hi exposaran experiències reeixides i innovadores de com el cooperativisme ha impulsat projectes en l’àmbit de les cures que han ajudat a dignificar la vida i el treball de les persones que hi participen, siguin treballadores o consumidores.

A la primera part s’hi exposarà i debatrà el Pla de Treball de l’Ateneu Cooperatiu d’aquest any 2019. També s’hi presentaran, però, algunes eines o materials que ha impulsat l’Ateneu. Entre altres, el Segell Coopera, que distingeix aquelles gestories, assessories o consultories que s’han format en l’àmbit cooperatiu i que treballen en xarxa amb el món cooperatiu per fer arribar la informació sobre economia social i solidària a les persones que recorren als seus serveis que volen iniciar un projecte empresarial. 

A la sessió de dijous, però, també es presentarà una guia de relleu d’una empresa convencional a una empresa cooperativa que ha editat l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La guia va destinada especialment a aquelles persones que treballen en una empresa que està en procés o risc de tancament, sigui per motius econòmics o bé per jubilació o defunció del propietari, o bé perquè aquest decideix cooperativitzar l’activitat amb les persones que hi treballen. En la guia s’hi aporten diferents recursos i eines per facilitar el relleu, des del marc legal a les fonts de finançament o els tràmits que cal seguir per fer el màxim de senzill el procés.

La jornada es tancarà amb l’acte públic, a partir de 2/4 de 7 del vespre. Començarà amb una primera intervenció d’Elba Mansilla, coautora de L’economia de les cures i política  municipal. Tot seguit hi haurà una taula de debat amb persones que ja estan participant en projectes d’èxit en l’àmbit de les cures des del cooperativisme. En concret, a la taula hi haurà Sandra Martínez i Mercè Panyella, de Cuidem Lluçanès; Norma Véliz, de Mujeres Pa’lante, i Andoni Egia, de l’Ajuntament d’Hernani i l’Agència de Desenvolupament de Beterri-Buruntza. 

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és un dels 14 que funcionen actualment a tot Catalunya, en el marc del programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Té, entre moltes altres funcions, la de ser un recurs a l’abast del territori destinat a totes aquelles persones, entiats o empreses que vulguin fer el pas cap al model cooperatiu. I més enllà de fomentar la cultura cooperativa entre el teixit econòmic de les sis comarques de la Catalunya Central, ajudar a la creació de cooperatives i llocs de treball de qualitat. Aquesta ja és la tercera edició de l’Ateneu, que aquest any afegeix la cooperativa berguedana Tres Branques a les sis que fins ara formaven part del nucli dur de l’Ateneu: Gedi, Frescoop, L’Arada, Sambucus, Dies d’agost i Set-C.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. | Dani Codina
Saioa Baleztena Rudi
Durant els quatre anys en què ha funcionat el Centre de Naixements (CN) de Martorell, han donat a llum un total de 479 gestants i s'ha convertit en referent de l'atenció del part respectat | Representants de famílies que hi han parit van entregar aquest dimecres un manifest amb 244 adhesions reclamant la seva reobertura a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell