El Diacrític

De l'aprenentatge de la lectura

«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura»

«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»

De la llengua

| 10/12/2018 a les 10:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, lectura, aprenentatge, llegir, mètode
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/12/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa molts anys que treballo amb nois i noies amb dificultats d’aprenentatge. Com que aquesta activitat professional és autònoma –diguem freelance–, molt sovint em pregunto això: de quina manera podria aconseguir que el que vaig aprenent, per mitjà del conglomerat d’observacions, lectures, processos reflexius... beneficiï més gent? Dit en to desideratiu: com m’agradaria que aquestes aportacions no quedessin circumscrites, només, a qui em valora i pot costejar els meus serveis! 

El desig de compartir té de destinataris els companys i companyes de professió, i alhora –i, segons com, sobretot– les mares i pares. Precisament, per arribar a l’àmbit familiar, em fa l’efecte que un bon recurs com aquesta publicació podria resultar prou útil. Ho provaré. Compartiré quatre idees generals per ajudar la mainada, a casa, en els camins de la lectura.

Primera. En la lectura, com en gairebé tot, els models de les persones pròximes són importantíssims. Hi ha pares i mares que expliquen que compren llibres per als infants. La primera pregunta hauria de ser aquesta: i us veuen llegir, a casa? Us esforceu a predicar amb l’exemple? Probablement, hi sortirà guanyant tothom. 

Segona. Desenganyem-nos: assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics. I en el cas que els fills presentin dificultats d’aprenentatge, el treball també es basarà en la lectura (però llavors convindrà que un bon professional estableixi objectius prioritaris i concreti propostes per tal d’assolir-los). Per això, a casa, la lectura compartida i agradable –amb complicitats, passant-ho bé– també és una de les primeres bases dignes de ser subratllades. I, un cop assegurat un bon clima, quin pot ser el nostre acompanyament? Podem llegir en veu alta per tal de ser escoltats, o animar els infants a seguir els rengles de lletra escrita, o –després– demanar que rellegeixin el mateix fragment. O també podem llegir alhora ells i nosaltres. O escoltar-los i, quan hagin acabat, comentar quins aspectes estan millorant i quins altres caldria continuar tenint força en compte. Podem alternar-nos llegint quatre paraules l’un, quatre paraules l’altre, intentant de mantenir un mateix ritme. Sense descuidar l’ambient –com deia– de complicitat, anirem ajudant els nous lectors a sentir-se més segurs i disposats a millorar.

Tercera. Abans de preocupar-nos per la rapidesa, hem d’assegurar una bona precisió lectora. Observem-la? Observem si hi ha lletres i dígrafs mal descodificats; si hi ha tipus d’estructures sil·làbiques que costen més que els altres; si hi ha paraules llargues i poc conegudes que no són ben segmentades per síl·labes; si hi ha mots que el fill o filla reconeix fàcilment, però que no acaba d’enllaçar gaire bé, ja que els diu per separat... Observem-ho i anotem-ho. I abans de passar a una pàgina nova de text, podem proposar la lectura de paraules que costen –les que tenim anotades o algunes de semblants–, o fins i tot diferenciar les síl·labes dels mots del text que després llegirem i sabem que resultaran una mica més difícils que els altres.

Quarta. L’aprenentatge de la mecànica lectora té importància, però encara en té més la comprensió de tot el que es llegeix, començant pels mots. La comprensió de les paraules, és evident, reforça les diferències interpersonals. Daniel T. Willingham, a Educando niños lectores (TEELL), afirma que, segons certs estudis –suposo que nord-americans–, per a una comprensió còmoda de text, cal conèixer aproximadament el 98% de les paraules. Expliquen que Dario Fo deia que «l’amo té mil paraules, mentre que l’obrer només en comprèn tres-centes». Els factors socioeconòmics són influents. Cal esforçar-se per tots els mitjans a reduir aquestes diferències.

Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem, avui dia, sobre l’aprenentatge de la lectura. El pes del model de mares i pares, la lectura acompanyada a casa, les observacions per millorar –si cal– la precisió, l’ampliació del vocabulari comprès. El fet d’esforçar-nos a compartir coneixements, idees... –fins i tot quan semblen òbvies– potser representa una primera baula en la reacció davant d’aquestes desigualtats, d’aquestes injustícies.
Imatge il·lustrativa
S'ha obert el termini per presentar il·lustracions inspirades en una visió utòpica i distòpica del sector porcí | Les obres guanyadores il·lustraran el volum amb les narracions del concurs literari sobre la mateixa temàtica que es convocarà l’abril de 2024
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal | Josep Comajoan
Josep Comajoan | Ferran Domènech
La falta d’un informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament amb l'excusa que la família no té els papers en regla ha facilitat el desnonament ordenat pel jutjat de Vic | Dos furgons dels ARRO de Mossos d’Esquadra han protegit la comissió judicial que ha ordenat el desallotjament immediat del pis, en presència del fill de tres anys
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna