Ús de cookies
SETEMBRE utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto

El Diacrític

De la llengua

«Tenim una llengua amenaçada, en perill, compartint espai amb un dels idiomes més utilitzats arreu del món. El català també deu tenir drets»

«Canvis i calcs lingüístics amb una aparença de modernitat que enamora i una capacitat de penetració galopant, però que ajuden, també, a poc a poc, a la substitució d’una llengua per l’altra»

​La primera immersió lingüística i l’anarquisme

| 19/02/2018 a les 19:02h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, immersió lingüística, educació, llengua
Classe a l'escola La Mar Bella de Barcelona
Classe a l'escola La Mar Bella de Barcelona | Edu Bayer / eldiario.es
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Veig que hi ha ciutadanes i ciutadans de Catalunya que insisteixen molt en els seus drets com a castellanoparlants. Demanen, sobretot, que l’escola els els respecti. Com Rajoy i els seus ministres, volen desmuntar la immersió lingüística i, tal vegada, intentar que certes substitucions d’una llengua per l’altra vagin a un ritme més ràpid.

Aquestes persones que viuen a Catalunya i no estan disposades a estimar gaire una de les llengües pròpies del país (l’aranès-occità és l’altra) basen els seus arguments en els drets dels pares a fer que l’escola s’adapti a la seva situació. Aquí plantejo algunes preguntes. ¿Com és que no sentim la veu de persones que no siguin castellanoparlants? Al Principat hi ha molta gent amb una llengua materna que no té res a veure amb el castellà ni amb el català. ¿Que és per opinions polítiques («Cataluña es España» o semblants) que consideren que s’ha de replantejar, a les aules, la presència o la relació de poder entre les dues llengües oficials? 

Tenim una llengua amenaçada, en perill, compartint espai amb un dels idiomes més utilitzats arreu del món. El català també deu tenir drets. ¿No és un argument vàlid, vetllar per la supervivència i l’enfortiment d’una llengua que, si desapareix del marc geogràfic dels Països Catalans, desapareix del tot? 

Qualsevol idioma és una construcció de món. És un medi. ¿Les exigències d’unes quantes famílies i d’alguns partits polítics, sigui a propòsit de l’escola o d’algun altre vessant sociolingüístic, i l’esforç per mantenir i, si és possible, reforçar el nostre medi, el nostre món, la nostra atmosfera, es poden posar de debò en el mateix pla?

La llengua d’aquesta «sempre maltractada tribu», en paraules de Pere Casaldàliga, no passa per una bona temporada històrica. Polítiques desplegades a la Franja de Ponent, al País Valencià, a les Illes..., em fan creure que força governants d’aquí i allà no s’han fixat gaire en l’article 3.3 de la seva tan venerada Constitución Española: «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». I ara, noves amenaces. Si vols caldo, dues tasses!

Però darrere les amenaces no hi ha només agents externs. Seria bo que obríssim els ulls als canvis constants de paraules genuïnes per altres de foranes. Canvis i calcs lingüístics amb una aparença de modernitat que enamora i una capacitat de penetració galopant, però que ajuden, també, a poc a poc, a la substitució d’una llengua per l’altra. ¿Quan, per deixadesa, la majoria de la població no pugui escapar del catanyol, hi podrem fer gaire res? Mira, potser llavors els pares que branden les seves espases contra la immersió lingüística es mostraran menys rebecs. 
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'.
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'. | Cantilafont
El festival, que tindrà lloc l’11 i el 12 de juliol de 2025, es tornarà a celebrar al Castell d’Olost | El Cantilafont és un festival cultural i gastronòmic realitzat al Lluçanès que vol posar en rellevància les ruralitats i la cultura
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa.
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa. | Ajuntament de Manresa
Durant els dies previs, hi ha hagut activitats complementàries com xerrades i taules rodones | El dissabte 17 de maig i durant tot el dia, les persones que s’apropin al Parc Josep Vidal podran conèixer entitats i projectes vinculats a l’Economia Social i Solidària
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda.
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda. | Sara Blázquez
Sara Blázquez Castells
Ariadna Seuba és la directora però també una de les protagonistes del documental Mares, que s’estrena aquest dimecres al Festival DOCS de Barcelona | Rodada durant més de quatre anys, la pel·lícula segueix l’experiència de Seuba i la seva parella, Anna, mentre intenten ser mares mitjançant tractaments de reproducció assistida.