El Diacrític

Domadors del temps

Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà

«Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»

La Pilar del Clam

| 03/12/2018 a les 11:30h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Lluís Solà, teatre, poesia, Els camins invisibles, Teatre eSseLa, Cirvianum
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'.
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'. | control Z
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/12/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estic profundament agraïda a tota la gent de Teatre eSseLa que van fer possible la representació teatral de Els camins invisibles, de Lluís Solà.

Dins la poesia de Solà les paraules, gens rebuscades, tenen una profunditat geològica: caires del més pur diamant que els mil·lennis han creat al cor de la terra; brillantors de pissarra, engrunes de margues que han sedimentat la vida i la mort dels mars... Grumolls de temps i de tots els petits itineraris que han creat les vides, orgàniques  o minerals.

Dins la representació de Els camins invisibles, la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol. Les paraules dites, xiuxiuejades, cridades, cantades, trepidants... ens arriben de dret a un cor dins del cor que ni sabíem que teníem. És una orgia dels sentits i una sacsejada brutal de l’ànima. O potser una orgia de l’ànima i una sacsejada inèdita  dels sentits.

I et vénen ganes de cridar: veniu a veure els domadors del temps! La dona cançó, l’home onada, l’home arbre, l’home pluja, els núvols lents, els núvols escopetejats o amansits. De sorpresa en sorpresa, la pluja de paraules ens amara fins al moll de l’os, i resulta que allò bíblic de «la paraula es va fer carn» es torna una realitat exacta, perquè la sents i la veus respirar i moure, caminar i córrer, enfilar-se i defallir, concreta en un cos perfecte, una estàtua viva.

Dins la poesia feta dansa i música, dins els silencis sonors, les situacions més quotidianes de la vida més anònima hi revelen un pinyol de misteri. I quan la tempesta està a punt d’esclatar i tanques un moment els ulls perquè l’emoció et sobreïx resulta que, bruscament, t’adones que s’acaba i ploraries, i no vols marxar. Mires la butaca estreta i la gent incrèdula que es posa bufandes i abrics, i és irreal. Caus d’un abisme a un altre, de la meravella a la realitat més oblidada. En paraules de Lluís Solà:
«El caminant es desperta de cop, com sempre s’ha despertat. La transició de l’univers del son a l’univers de la vigília sempre l’ha trobada cruel, inexplicable i insostenible. Injustificable. El salt d’un abisme a un altre abisme. (...) No vol obrir els ulls. No vol bellugar-se. No vol precipitar-se una altra vegada dins el remolí de la multiplicitat» (Els camins invisibles).

I en paraules de Proust: «Un homme qui dort, tient en cercle autour de lui le fil des heures, l’ordre des années et des mondes. Il les consulte d’instinct en s´éveillant et y lit en une seconde le point de la terre qu’il occupe, le temps qui s’est écoulé jusqu’à son réveil” (A la recherche du temps perdu).

Però després, quan els pètals obscurs de la nit freda es clouen al teu voltant, t’adones que ets una cuca de llum, que portes una petita claror al ventre que durarà molts dies.

I tens, per sort, les platges infinites d’un llibre amb moltes més pàgines que les explícitament escrites; un llibre que no es pot posar a la tauleta de nit perquè et desvetlla. 
Un fragment de la imatge del cartell de l'exposició retrospectiva de Hannu Hautala a Manlleu
Un fragment de la imatge del cartell de l'exposició retrospectiva de Hannu Hautala a Manlleu | Hannu Hautala
Sara Blázquez Castells
El Museu del Ter inaugura dissabte una mostra de 21 fotografies de gran format, algunes d'icòniques i d'altres inèdites per al gran públic, d'una de les figures de referència de la fotografia de natura | L'homenatge, que inclou un concert, és fruit d'una relació de més de deu anys entre el Grup Fotogràfic Manlleu i l'entorn del fotògraf finlandès
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat | Fatima Akallouch
Ferran Domènech Tona
La comitiva judicial ha alertat que el proper llançament serà amb l'ARRO dels Mossos d'Esquadra | El desnonament ha tingut moments de tensió quan la gestora de la immobiliària ha increpat a la família al crit de «que es comprin una casa»
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes | Jaber Jehad Badwan
Laura Arau
«Quan només veiem runes i destrucció, quan Gaza queda reduïda a allò que li han fet, correm el risc de tornar a deixar fora de camp les persones i la societat que hi viuen» | «La fortalesa de les persones que sostenen la vida en condicions extremes no ens hauria de fer oblidar que tenen dret a viure sense haver de resistir permanentment»