Setembre Crític | Ecologia

​El GDT denuncia una tala d’arbres a la llera del riu Ter al seu pas per Manlleu

La tala s’està realitzant des de l’Embarcador del Ter fins passat el pont de Can Molas afectant desenes d’arbres

L’Ajuntament havia anunciat al seu web la retirada d’arbres caiguts durant les darreres riuades, però no la tala

El Mercadona no és la solució: és el problema

| 29/11/2018 a les 10:00h
Arxivat a: Setembre crític, GDT, medi ambient, ecologia, medi natural, Manlleu, arbres
Un dels punts a la llera del Ter a Manlleu on es va produir la tala d'aquest dimecres.
Un dels punts a la llera del Ter a Manlleu on es va produir la tala d'aquest dimecres. | GDT
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/11/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimecres al matí, pels volts de les 12, un soci del Grup de Defensa del Ter alertava de la tala indiscriminada de salzes blancs a l’alçada del pont de Can Molas de Manlleu. Membres de l’entitat ecologista s’hi han desplaçat per presenciar com els arbres queien un rere l’altre, produint un espetec eixordador. L’entitat ecologista ho ha comunicat als agents rurals i tot seguit ho ha denunciat a les xarxes socials en una piulada amb un vídeo on es pot apreciar com cau un arbre de més de 15 metres.
 

Treballs de tala dels arbres, aquest dimecres a toca del passeig del Ter de Manlleu Foto: Grup de Defensa del Ter


El passat 9 de novembre, l’Ajuntament de Manlleu havia comunicat que l’Agència Catalana de l’Aigua començaria a retirar els arbres tombats durant la riuada que va provocar inundacions a Manlleu el15 d’octubre. També informava que s’havia començat a actuar a la zona del pont de Can Molas, però que es preveia retirar tots els arbres tombats a banda i banda de la llera de tot el tram fluvial del municipi durant vàries setmanes. En cap moment es parlava de tala.

Segons el GDT, al tractar-se de bosc de ribera és un espai amb un gran valor ecològic, on els arbres tenen una gran influència pel manteniment de l’ecosistema.

 
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen