El Diacrític

​El llegat dels Jocs Mediterranis… un camp de rugbi que és un parterre

«La gespa i la sorra que hi havien posat eren “de jardí”, amb l’agreujant que hi ha una empresa de manteniment que només mantindrà aquest espai com a un parterre, no com a una instal·lació esportiva»

«Avui que Àngel Ros ha emprès el camí de tancar la seva desastrosa vida política municipal fent d’ambaixador a Andorra, no hi hauria un lloquet també a San Marino o la Ciutat del Vaticà per al nostre mentider major?»

Jocs Mediterranis: vergonya, alcalde, vergonya!!!

| 03/08/2018 a les 21:11h
Arxivat a: El Diacrític, Jocs Mediterranis, Josep Fèlix Ballesteros, Ajuntament de Tarragona, Tarragona
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/08/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La veritat és tossuda i als mentiders se’ls caça al vol. No han passat ni 24 hores des que l’alcalde Ballesteros intentava enlluernar les i els periodistes tarragonins amb una conferència de ciutat en format familiar (al matí) a l’espai de la Cambra de Comerç com a base de repartiment de mentides que ens assabentem de l’enèsim desastre dels Jocs Mediterranis.

Vull recordar que, malgrat tothom a Tarragona sap i resap que els Jocs van ser el pitjors moment de la història recent de Tarragona, el darrer plenari municipal va aprovar, camuflada en una moció de reconeixement als voluntaris i les voluntàries, que els Jocs havien estat «un èxit». I no és conya sinó el que deia una moció presentada pel PSC amb el suport dels imprescindibles de sempre…

Quin és l’enèsim desastre dels Jocs? Doncs que el llegat d’instal·lacions que ens deixen a la ciutat va ser fet, entre altres, per una colla d’inútils…, o potser per bons tècnics manats per polítics ineptes, uns polítics que tenen moltes xifres falses per repetir i moltes altres de reals per amagar, uns ineptes que mereixen (ells també) un carrer a Tarragona amb noms i cognoms per tal que ningú mai no els oblidi, ni a ells ni a la seva nefasta gestió.

Què hi passa ara a les instal·lacions del llegat dels Jocs? Doncs poca cosa. Tal com explica Andrés Lechuga, president del Club Rugby Tarragona en una carta a les seves sòcies i socis, el passat 25 de juliol, van fer una visita in situ al camp que teòricament havien d’utilitzar com a club un cop acabat els Jocs. Fins aleshores, el Club ja havia fet públiques greus mancances en les instal·lacions (manca de vestuaris, grades, banquetes, marcador, etc.) però havia mostrat la seva bona voluntat per assumir que tot era solucionable.

El que no era solucionable era el que els tècnics d’arquitectura municipal els van explicar aquell dia. Segons ells, el mal estat en què es trobava la gespa del camp era conseqüència del fet que no s’havia projectat per a ús esportiu. Així, la gespa i la sorra que hi havien posat eren “de jardí”, amb l’agreujant que hi ha una empresa de manteniment que només mantindrà aquest espai com a un parterre, no com a una instal·lació esportiva. Tal com ho llegiu. Sorpresos i sorpreses? Doncs això: Ballesteros dimissió! I prou mentides! I prou inútils!

Avui que Àngel Ros ha emprès el camí de tancar la seva desastrosa vida política municipal fent d’ambaixador a Andorra, no hi hauria un lloquet també a San Marino o la Ciutat del Vaticà per al nostre mentider major? Encara que sigui a Liechtenstein… Mai havia vist de tan a prop tanta incompetència i tantes mentides i preses de pèl continuades com aquests anys a l’Ajuntament de Tarragona… Mai de la vida… I la meva indignació no té esmena possible.

Tot el suport a la gent del Club de Rugby de Tarragona i disculpes públiques per no haver pogut aturar aquest despropòsit dels Jocs i no haver aconseguit destinar, encara que fos una petita part dels diners llençats en la barbaritat dels Jocs, a donar suport a l’esport base de la ciutat, a qui veritablement construeix Tarragona, lluny de deliris de grandesa a costa dels diners de totes i tots.
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat
Montse Castañé fa quatre anys que pateix assetjament sexual a la feina. Ara ho ha denunciat | Aleix Auber
Sara Blázquez
El 17 de setembre van presentar una denúncia per assetjaments sexuals contra un encarregat de l'empresa de neteja GCT Plus | Les denunciants exigeixen l'acomiadament immediat del denunciat
Rieli Franciscato,  al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au
Rieli Franciscato, al mig ,en una expedició a l'interior de la Terra Indígena Uru Eu Au Au | Roberto Ossak
Josep Iborra Plans
«Rieli Franciscato, amb una experiència de més de trenta anys en aquesta feina, respectava els indígenes i era molt respectat per ells, i mai havia patit cap atac a les expedicions que feia a l’interior del territori» | A poc més de vuit dies de la mort de Rieli Franciscato els incendis estan cremant l'interior de la terra indígena Uru Eu Au Au | «La pressió internacional per tal que el govern brasiler canviï la seva política, defensant novament i protegint efectivament aquests grups indígenes més vulnerables de l’ Amazònia és molt important per permetre que puguin sobreviure»
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»