En Moviment | Antifeixisme

L'activista antifeixista Steve Cedar serà l'homenatjat d'aquest any a la Marxa dels Vigatans

L’acte d’homenatge serà el 3 de setembre al Temple Romà de Vic

Òmnium Cultural li reconeix el compromís amb la lluita contra el feixisme, el racisme, la islamofòbia i les injustícies laborals

Quaranta anys combatent el racisme des de les pistes de ball angleses

| 29/07/2018 a les 22:43h
Arxivat a: En moviment, Steve Cedar, racisme, antifeixisme, Marxa dels Vigatans
Steve Cedar durant una acció contra el feixisme a Vic
Steve Cedar durant una acció contra el feixisme a Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Òmnium Cultural, juntament amb la Comissió 11 de setembre, impulsors de la Marxa dels Vigatans de Vic, han decidit que aquest any 2018 la persona homenatjada a la Marxa dels Vigatans sigui l’antifeixista i sociòleg osonenc Steve Cedar, en reconeixement a la seva implicació per fer de Vic una ciutat d’acollida i diversa. Sempre compromès amb la lluita contra el feixisme, el racisme, la islamofòbia i les injustícies laborals.     

Previ a la Marxa dels Vigatans, Steve Cedar rebrà el reconeixement ciutadà en un acte d’homenatge al Temple Romà de Vic en el qual l’acompanyaran els diferents col·lectius amb els quals comparteix lluita actualment. L’acte serà el dilluns 3 de setembre a les vuit del vespre.

La Marxa dels Vigatans, que aquest any es farà el dia 7 de setembre a la plaça Major de Vic, introduirà força canvis en la proposta escènica, que torna a encapçalar el vigatà Xevi Font, i agafa un clar to de rebuig i denúncia contra les accions repressives que moltes persones estan patint per part de l’Estat espanyol. La influència de la persona homenatjada també serà plasmada en l’acte que protagonitzarà, com cada any juntament amb un infant. 

Steve Cedar és la setezena persona homenatjada dins dels actes de la Diada a Vic. L’activista osonenc és fundador d’En Lluita. També és conegut per haver format part de diverses unitats de lluita unitària, com l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona (ADSO), Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) o el CDR de Vic, des d’on lluita per mostrar Vic com una ciutat d’acollida i diversa, així com pels drets i la igualtat de tots els seus ciutadans. Nascut a Anglaterra, on ja havia participat en moviments de lluita obrera i antifeixista, des que va arribar a Catalunya ja es va implicar en diferents entitats d'aquest tipus.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»