El Diacrític

​«Presos a prop de casa!», criden els carcellers?

«La cosa dona tants tombs que el Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable que els presos polítics ho continuïn essent. I és que la legalitat i les martingales de qui mana sí que són una jugada mestra»

«S'ha de ser molt simple o ximple per no entendre que a l'únic lloc on anem així és allà on estàvem però pitjor»

Ells jugaven al pòquer... i nosaltres, de moment, perdem la partida

| 05/07/2018 a les 12:27h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, processisme, presos polítics, repressió, autonomisme, independentisme
Concentració a la presó de Lledoners, aquest divendres després de l'arribada dels presos polítics
Concentració a la presó de Lledoners, aquest divendres després de l'arribada dels presos polítics | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El circ del processisme arriba a moments d'autèntic escàndol fins i tot com a espectadors. És a dir que mirar-lo ens pot arribar a provocar vergonya aliena. Des d'ahir, Bassa, Junqueras, Forcadell, Romeva, Sànchez i Cuixart ja són en presons catalanes, on mana la Generalitat o això es creuen alguns i algunes. És a dir que des d'ahir és la Generalitat qui els té tancats, per obediència pura i dura, perquè l'Estat espanyol a Catalunya es diu Generalitat.

Ara, doncs, els presos polítics són presos presos polítics gràcies al Govern de la Generalitat, que com sabeu deriva d'una majoria parlamentària independentista que diu que l'1 d'octubre vam fer un referèndum legal que havia de tenir conseqüències clares i diàfanes, l'establiment d'un règim republicà, no ara sinó fa mesos. I, com sabeu, res de res. No ho tenien preparat, diuen.

Es veu que de tant marejar la perdiu la gent d'ERC, que «ara no toca» i «cal eixamplar» i d'aquí a no se sap quan ja «ho tornarem a provar»; la gent del PDCat, que si «som la llista del president» però el president no és el president però «sí que és el president», «el nostre president»... perquè «Catalunya per sobre de tot»; i la gent de la CUP, que «implementarem la República» permetent un Govern que és com és i no hi ha més a dir o si hi és només es concreta en paraules...

La cosa dona tants tombs que el Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable que els presos polítics ho continuïn essent. I és que la legalitat i les martingales de qui mana sí que són una jugada mestra. El Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable de mantenir tancats aquells que la van provar de fer... o potser no...

S'ha de tenir molt d'estòmac per assistir a tantes preses de pèl, una rere l'altra, i continuar repetint com lloros no res. S'ha de ser molt simple o ximple per no entendre que a l'únic lloc on anem així és allà on estàvem però pitjor. S'han de trencar les costures dels consensos si volem avançar i que aquest avenç no vagi en la direcció que els amos planifiquen i ens dirigeixen. I és clar que ara, de moment, la partida l'han guanyada els unionistes i els autonomistes, que hi són i manen es diguin com es diguin.

I de canvis socials, si no és a pitjor, en autonomia i unitat d'Espanya, no n'espereu cap, perquè ja els van fer entre finals dels setanta i començament dels vuitanta del segle passat i els han anat, tal com podeu comprovar, més que bé.

O trobem una línia de fuga que no passi per on som o, per molts cops que digueu república cada dia, us convertireu, totes i tots, en responsables de l'empresonament d'una bona quantitat de presos polítics. O abandonem els seus consensos o també en serem responsables.
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic | Juan de Jarillo
La primera exposició, «En el nom de la mare, en el nom de la terra», reuneix obra de set creadores contemporànies de diferents generacions i procedències | Un homenatge a Frederic Amat i dos cicles de ceràmica i fotoperiodisme completen el programa d'aquest any al centre d'arts contemporànies vigatà
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»