En Moviment | Art

​Deriva Mussol i ACVic proposen descobrir pobles i ciutats d'Osona recorrent el seu perímetre a peu

Cada dissabte del mes d'abril, els participants de «Caminant el perímetre» sortiran disposats a descobrir el perímetre d'una població diferent

S'ha escollit Manlleu, Torelló, Borgonyà i Sant Quirze de Besora

L'ACVic exposa els resultats d’uns tallers amb entitats socials de Vic i artistes vinculats al projecte europeu PAIC

| 29/03/2018 a les 20:28h
Arxivat a: En moviment, Deriva Mussol, art, ACVic
«Caminant el perímetre» recorrerà pel perímetre de quatre poblacions osonenques diferents durant els dissabtes d'abril
«Caminant el perímetre» recorrerà pel perímetre de quatre poblacions osonenques diferents durant els dissabtes d'abril | DerivaMussol
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/03/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deriva Mussol llança, amb la col·laboració d'ACVic Centre d'Arts Contemporànies, una sèrie de caminades que, sota el nom de «Caminant el perímetre», volen «copsar la presència i intensitat de diferents municipis de la comarca a partir dels límits que els voregen», explica Jordi Lafon, un dels seus impulsors junt amb Eva Marichalar-Freixa.

Cada dissabte del mes d'abril, els participants de «Caminant el perímetre» sortiran disposats a descobrir el perímetre d'una població osonenca diferent -s'han escollit Manlleu, Torelló, Borgonyà i Sant Quirze de Besora- guiant-se «sobretot per la intuició» i amb l'objectiu de completar el recorregut de tot el seu contorn.

Les caminades, que tindran una duració variable en funció de l'extensió del terme municipal, representen «una gran ocasió per comentar temes relatius a cada població, el seu desenvolupament, història, les comunitats, etc», comenta Lafon, i perquè «sorgeixin infinititat de complicitats i aprenentatges entre els caminants».

El seu punt de partida és l’estació de tren de Vic a les 9 del matí per bé que, qui vulgui, s'hi podrà incorporar directament des del poble o ciutat on s'organitzi la caminada. Els assistents hauran de registrar-se a través del formulari de la pàgina web d'ACVic

L'interès de Deriva Mussol per l'acció de caminar és l'origen de «Caminar el perímetre» i de la resta d'iniciatives de la plataforma. A la seva presentació al 2012, ja van organitzar una deriva nocturna al voltant de la ciutat de Vic i, des d'aquell moment, han dut a terme una vintena d'accions similars, com «Deriva Tordera» (2013); «Caminada simultània Vic-Nova York» (2013); «Caminar amb el pare» (2014), en què Jordi Lafon va caminar des de Vic fins a Barcelona acompanyat del seu pare; «Caminar el perímetre Sabadell» (2015); «Caminants» (2016), engegada per acabar amb l'estigma de les malalties mentals, o «A Dérive Encounter in Eskilstuna» (2018), organitzada a la Universitat de Mälardalen a Eskilstuna (Suècia).

Deriva Mussol és un projecte sorgit del Viver d’ACVic Centre d'Arts Contemporànies al 2012 que convida  a caminar a la deriva com a oportunitat de generar i compartir processos d'aprenentatge i creació. Els artistes Jordi Lafon i Eva Marichalar-Freixa, que comparteixen una trajectòria dins el món de les arts visuals i performàtiques i el sector de l'educació, en són els seus impulsors. Lafon (Barcelona, 1967) és un artista visual que col·labora amb la Universitat de Vic, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i ACVic Centre d’Arts Contemporànies, i que ha dut a terme exposicions i projectes tant individuals com col·lectius a diversos centres de Catalunya i l'Estat; al 2017 va ser finalista dels Premis ArtsFAD.

Marichalar (Manlleu, 1973), per la seva banda, es dedica a l'educació i les arts des d'una perspectiva multidisciplinar. Des de 2003 és professora del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Escriu, dirigeix o interpreta peces per al seu projecte «Virgina Fochs» i per a altres artistes i companyies. La inestabilitat, la improvisació i el moviment són elements que acompanyen les seves creacions que també es decanten cap a pràctiques socials i comunitàries. 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»