El Diacrític

​Mireia Boya, davant la injustícia i de cara

«La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S»

«Anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més»

​Sobre la llibertat d’expressió després de l’1 d’octubre

| 13/02/2018 a les 19:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, independentisme, repressió, Pablo Llarena, Mireia Boya, Tribunal Suprem, procés sobiranista, CUP
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem | eldiario.es
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mireia Boya declararà, aquest dimecres 14 de febrer, davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per la causa contra la proclamació de la República Catalana. El dilluns abans, la Mireia va exposar públicament, en roda de premsa, que «assumeix els riscos» i que es mantindria ferma en les seves idees per tal de «reivindicar» davant la «injustícia espanyola» els resultats de l'1-O. La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S. Això anirà acompanya de la reivindicació dels resultats de l'1-O davant Llarena: «vam fer un referèndum i el vam guanyar».

Aquesta forma d'enfrontar-se a la injustícia espanyola és nova en l'actual panorama, ple de renúncies que al final han servit de ben poca cosa als que les han fet més enllà de l'arrossegament davant de la imposició que suposa aquesta poder judicial manat des del poder de l'estat per provocar càstigs exemplars en aquells que vam intentar, a través de mitjans democràtics, fer front a l'autoritarisme i la imposició. Davant d'aquest fals poder judicial és veritat que també hi ha hagut l'opció de no fer-li cas quan ens crida a declarar i dir-li que no el reconeixem; i aquesta és una opció legítima i potent, defensable en tots els casos sense cap mena de dubte.

Ara bé, plantar cara a l'amo i dir-li a la cara que allò que vam fer era el que calia fer és també una bona forma de moure i remoure el món que els criminals al capdavant de l'Estat volen construir, un món on només sigui possible allò que és legal, controlat, silenciós i submís.

Per tot això anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més. ja ho sabíem però ara és més clar que l'aigua. Per tant, autodefensa popular i no deixem els carrers passi el que passi.
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez | PSOE
Jordi Martí Font
«No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai» | «La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època»