El Diacrític

​Mireia Boya, davant la injustícia i de cara

«La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S»

«Anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més»

​Sobre la llibertat d’expressió després de l’1 d’octubre

| 13/02/2018 a les 19:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, independentisme, repressió, Pablo Llarena, Mireia Boya, Tribunal Suprem, procés sobiranista, CUP
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem | eldiario.es
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mireia Boya declararà, aquest dimecres 14 de febrer, davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per la causa contra la proclamació de la República Catalana. El dilluns abans, la Mireia va exposar públicament, en roda de premsa, que «assumeix els riscos» i que es mantindria ferma en les seves idees per tal de «reivindicar» davant la «injustícia espanyola» els resultats de l'1-O. La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S. Això anirà acompanya de la reivindicació dels resultats de l'1-O davant Llarena: «vam fer un referèndum i el vam guanyar».

Aquesta forma d'enfrontar-se a la injustícia espanyola és nova en l'actual panorama, ple de renúncies que al final han servit de ben poca cosa als que les han fet més enllà de l'arrossegament davant de la imposició que suposa aquesta poder judicial manat des del poder de l'estat per provocar càstigs exemplars en aquells que vam intentar, a través de mitjans democràtics, fer front a l'autoritarisme i la imposició. Davant d'aquest fals poder judicial és veritat que també hi ha hagut l'opció de no fer-li cas quan ens crida a declarar i dir-li que no el reconeixem; i aquesta és una opció legítima i potent, defensable en tots els casos sense cap mena de dubte.

Ara bé, plantar cara a l'amo i dir-li a la cara que allò que vam fer era el que calia fer és també una bona forma de moure i remoure el món que els criminals al capdavant de l'Estat volen construir, un món on només sigui possible allò que és legal, controlat, silenciós i submís.

Per tot això anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més. ja ho sabíem però ara és més clar que l'aigua. Per tant, autodefensa popular i no deixem els carrers passi el que passi.
Un moment de la performance 'Un violador en tu camino' aquest diumenge davant la Catedral de Vic
Un moment de la performance 'Un violador en tu camino' aquest diumenge davant la Catedral de Vic | L'Ortiga Feminista
Prop de 200 dones van participar diumenge a la performance 'Un violador en tu camino', traduïda al català, a Vic | La intervenció, organitzada per L'Ortiga Feminista, es va fer a la plaça Major i a la Catedral
Joan Canela, periodista i activista
Joan Canela, periodista i activista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
«El moviment era explícitament «no violent», però això no vol dir que evités la confrontació» | «Si la desobediència de l’1 d’octubre hagués estat ben planificada, hi hauria d’haver previst els diferents escenaris possibles per a l’endemà»
Joan Planas
Joan Planas
Dolors Pujols
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC