El Diacrític

​Mireia Boya, davant la injustícia i de cara

«La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S»

«Anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més»

​Sobre la llibertat d’expressió després de l’1 d’octubre

| 13/02/2018 a les 19:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, independentisme, repressió, Pablo Llarena, Mireia Boya, Tribunal Suprem, procés sobiranista, CUP
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem
Mireia Boya, al centre, dijous a Lleida on va comparèixer per anunciar la seva postura davant el Tribunal Suprem | eldiario.es
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mireia Boya declararà, aquest dimecres 14 de febrer, davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per la causa contra la proclamació de la República Catalana. El dilluns abans, la Mireia va exposar públicament, en roda de premsa, que «assumeix els riscos» i que es mantindria ferma en les seves idees per tal de «reivindicar» davant la «injustícia espanyola» els resultats de l'1-O. La Mireia va explicar que «aniré de cara» i no renunciaria ni «una coma» al programa electoral amb què la CUP es va presentar al 27-S. Això anirà acompanya de la reivindicació dels resultats de l'1-O davant Llarena: «vam fer un referèndum i el vam guanyar».

Aquesta forma d'enfrontar-se a la injustícia espanyola és nova en l'actual panorama, ple de renúncies que al final han servit de ben poca cosa als que les han fet més enllà de l'arrossegament davant de la imposició que suposa aquesta poder judicial manat des del poder de l'estat per provocar càstigs exemplars en aquells que vam intentar, a través de mitjans democràtics, fer front a l'autoritarisme i la imposició. Davant d'aquest fals poder judicial és veritat que també hi ha hagut l'opció de no fer-li cas quan ens crida a declarar i dir-li que no el reconeixem; i aquesta és una opció legítima i potent, defensable en tots els casos sense cap mena de dubte.

Ara bé, plantar cara a l'amo i dir-li a la cara que allò que vam fer era el que calia fer és també una bona forma de moure i remoure el món que els criminals al capdavant de l'Estat volen construir, un món on només sigui possible allò que és legal, controlat, silenciós i submís.

Per tot això anem a Madrid, a donar suport a la Mireia i a deixar clar que allò que cal és no negar-se sinó afirmar-se a cada pas, perquè cada cop que ens neguem, callem o assumim ens xafen més i més. ja ho sabíem però ara és més clar que l'aigua. Per tant, autodefensa popular i no deixem els carrers passi el que passi.
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»