El Diacrític

​Sobre la llibertat d’expressió després de l’1 d’octubre

«A l’Estat espanyol es pot ser un lladre, un violador, un agressor, un que complint ordres obre el cap a la gent... però no es pot ser lliurepensador ni un pensador en llibertat»

«Les estructures feixistes de poder que es van construir el 1939, després d’exterminar milions de persones que defensaven la igualtat, la llibertat i la solidaritat, continuen vigents»

​La repressió com a marca de fàbrica

| 04/02/2018 a les 18:21h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, 1-O, Guàrdia Civil, repressió, 155, procés sobiranista
Càrrega de la Guàrdia Civil a Soses durant l'1 d'octubre
Càrrega de la Guàrdia Civil a Soses durant l'1 d'octubre | Agència UO
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No puc opinar sobre el coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu militar contra l’1-O. No puc opinar perquè allò que penso sobre ell no cap en la Constitució Espanyola de 1978. I a l’Estat espanyol no hi ha democràcia que permeti llibertat d’expressió, ni separació de poders que garanteixi que si jo opino la meva opinió no sigui utilitzada pels militars, els polítics corruptes o els que manen de veritat per fer-me la vida impossible com estan fent a Pablo Hasel o Vaitrònic, per posar dos exemples dels molts que hi ha.

A l’Estat espanyol es pot ser un lladre, un violador, un agressor, un que complint ordres obre el cap a la gent... però no es pot ser lliurepensador ni un pensador en llibertat. Pensar està prohibit i expressar allò que es pensa en veu alta rep automàticament condemna de presó o coses pitjors.

Les estructures feixistes de poder que es van construir el 1939, després d’exterminar milions de persones que defensaven la igualtat, la llibertat i la solidaritat, continuen vigents. Manen els fills, els néts, els coneguts o saludats de torturadors, «gent d’ordre», assassins i criminals, i algun altre que s’ha fet ric explotant-nos  o robant i per això rep el reconeixement de la colla dels que manaven i manen. Ara, el cop d’estat es diu 155 i es dibuixa com a suposadament democràtic. Totes sabem que no ho és i en això no hi insisteixo més. La democràcia és el poder del poble, no l’imperi de la llei, perquè totes les lleis poden ser –i moltes són- injustes i només escrites al servei del manteniment de privilegis de reduïts grups socials.

És per això que no puc opinar públicament sobre Pérez de los Cobos quan diu que, davant dels fets de l’1 d’octubre, “La llei està per sobre de la convivència”. Sé a quin cos militar pertany, sé què va fer la majoria d’aquest cos el 19 de juliol de 1936, sé a què es va dedicar aquest cos durant el franquisme, sé que en el pas de la dictadura real a la falsa democràcia cap dels seus membres va ser qüestionat en les actuacions que havia tingut fins a aquell moment, sé que la impunitat ha estat total durant tots aquests anys, i sé que en l’actualitat si digués qualsevol cosa llevat de lloances sobre les repugnants declaracions que ha fet en el judici sobre l’1-O on ha parlat (no com a investigat sinó com a testimoni de l’acusació en una mostra clara del món a l’inrevés) em portarien davant d’un tribunal acusant-me de delectes d’odi (més món a l’inrevés).

És per això que no expressaré la meva opinió sobre qui va dirigir l’operatiu militar contra l’exercici de la democràcia a Catalunya, contra el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i va provocar l’agressió col·lectiva més gran viscuda per aquest poble des del cop d’estat de 1936.

Algú dirà que parlo massa del passat, massa dels anys 30 del segle XX, però no ho faig, si m’hi refereixo és perquè ara no és demà, encara, sinó un simple reflex d’ahir, un reflex de qui va guanyar la guerra civil i qui ens vol sotmesos, callats, obedients i no persones. I no ens hi tindrà. Per això, malgrat no poder opinar ni dir, no deixaré de fer-ho, tot i saber que qui ens observa no sap llegir, no hi entén ni falta li fa. Té, només, la força que li dona la violència o l’amenaça de violència i aquesta sempre ha estat passatgera, circumstancial i, en definitiva, no res.
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»