El Diacrític

... I diuen que plou

«Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu»

«Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por»

​Se’ns pixen a sobre i diuen que... eleccions autonòmiques

| 30/10/2017 a les 22:07h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Carles Puigdemont, referèndum, 155, autonomisme, processisme, independentisme, independència
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula | Editores Lunberg / Flickr Palau Robert
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Subscric, gairebé mot per mot, l’article de Jordi Martí Font a Setembre del dia 30 d’aquest octubre inacabable: “Se’ns pixen a sobre i diuen que...eleccions autonòmiques”.  Tot i que jo sóc força més crèdula i vaig acabar brindant amb xampany a Barcelona el dia 10 d’octubre perquè, potser, ens en començàvem a sortir.

Però no. Si dies enrere el vestit nou de l’emperador el deixava amb les vergonyes a l’aire davant de tothom, ara són els de casa nostra (els de dalt) els qui no s’han acabat de creure que la independència anava de debò. I això no treu que hagin assumit riscos personals molt elevats.

Però no cal caure en el desànim, perquè la part més important d’un castell, d’un projecte de país o de vida, és a la base: és a baix. Fa molts dies, mesos i anys que fem pinya. Ens tenim les unes a les altres. I som moltes. Més de les que ells volen i diuen...

Vam creure que podíem fer la casa començant per la teulada, i no. Mira que ens ho deien...

Vam obviar que «primer independència i després justícia» era la trampa de sempre, perquè els camins es fan caminant i no s’hi val, a deixar gent pel camí.

Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu.

Però hem sortit als carrers i hem perdut la por. Aquest és el guany, i potser no n’hi ha d’altre.

Qui ha defensat urnes amb el cos i l’ànima, literalment, també pot defensar una feina digna i un sostre per a tothom. 

No va de territori. La gent del SAT d’Andalusia estan més a prop  que les elits burgeses.

No va de fronteres, sinó de ponts.

No va, ni tan sols, d’estelades. Que ja m’estan bé, si ens ajuden a afirmar-nos, si les enarboren  també les treballadores de les càrnies en lluita i les treballadores dels hotels, per exemple.

Aquesta lluita per la independència ha destapat caretes i vergonyes. Aquest és un altre guany, també. La lògica implacable  dels diners i dels culs a les cadires contra la generositat de les qui no han dormit, no han reposat, no han calculat riscos personals i han conquerit els carrers.

Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por. Ho serem.

Haurem d’estripar la carta als reis, això sí, i creure’ns que els reis eren els pares, i que els pares són humans i a vegades indignes i roïns.
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire
El consell rector de Cuidem Lluçanès. D’esquerra a dreta, Deirdre Crowley, Anna Salas, Sandra Martínez, Montse Argila, Mercè Panyella i Isaac Peraire | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La cooperativa, que ofereix serveis d'acompanyament i de cura a la llar, entre altres, ja ha superat les 180 persones sòcies en poc més d'un any de vida | Un dels reptes al qual s'enfronten és conscienciar que la dignificació del sector comporta un cost que hauria d'assumir en part l'usuari final
Presentació de l'àlbum 'BUM!' del grup Nyandú a la botiga de discos Martulina Divina de Vic
Presentació de l'àlbum 'BUM!' del grup Nyandú a la botiga de discos Martulina Divina de Vic | Arnau Jaumira
Ferran Orriols Sabatés
Article del músic Ferran Orriols sobre el tancament de la Martulina Divina, l'emblemàtica botiga de discos de Vic | «La virtut d'una bona botiga: els botiguers. Aquest és el punt fort de la Martulina»