El Diacrític

... I diuen que plou

«Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu»

«Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por»

​Se’ns pixen a sobre i diuen que... eleccions autonòmiques

| 30/10/2017 a les 22:07h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Carles Puigdemont, referèndum, 155, autonomisme, processisme, independentisme, independència
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula | Editores Lunberg / Flickr Palau Robert
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Subscric, gairebé mot per mot, l’article de Jordi Martí Font a Setembre del dia 30 d’aquest octubre inacabable: “Se’ns pixen a sobre i diuen que...eleccions autonòmiques”.  Tot i que jo sóc força més crèdula i vaig acabar brindant amb xampany a Barcelona el dia 10 d’octubre perquè, potser, ens en començàvem a sortir.

Però no. Si dies enrere el vestit nou de l’emperador el deixava amb les vergonyes a l’aire davant de tothom, ara són els de casa nostra (els de dalt) els qui no s’han acabat de creure que la independència anava de debò. I això no treu que hagin assumit riscos personals molt elevats.

Però no cal caure en el desànim, perquè la part més important d’un castell, d’un projecte de país o de vida, és a la base: és a baix. Fa molts dies, mesos i anys que fem pinya. Ens tenim les unes a les altres. I som moltes. Més de les que ells volen i diuen...

Vam creure que podíem fer la casa començant per la teulada, i no. Mira que ens ho deien...

Vam obviar que «primer independència i després justícia» era la trampa de sempre, perquè els camins es fan caminant i no s’hi val, a deixar gent pel camí.

Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu.

Però hem sortit als carrers i hem perdut la por. Aquest és el guany, i potser no n’hi ha d’altre.

Qui ha defensat urnes amb el cos i l’ànima, literalment, també pot defensar una feina digna i un sostre per a tothom. 

No va de territori. La gent del SAT d’Andalusia estan més a prop  que les elits burgeses.

No va de fronteres, sinó de ponts.

No va, ni tan sols, d’estelades. Que ja m’estan bé, si ens ajuden a afirmar-nos, si les enarboren  també les treballadores de les càrnies en lluita i les treballadores dels hotels, per exemple.

Aquesta lluita per la independència ha destapat caretes i vergonyes. Aquest és un altre guany, també. La lògica implacable  dels diners i dels culs a les cadires contra la generositat de les qui no han dormit, no han reposat, no han calculat riscos personals i han conquerit els carrers.

Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por. Ho serem.

Haurem d’estripar la carta als reis, això sí, i creure’ns que els reis eren els pares, i que els pares són humans i a vegades indignes i roïns.
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Un moment de la representació de 'Femení plural. Les dones de Puigneró'
Roser Iborra
Ressenya de Roser Iborra de l'obra 'Femení plural. Les dones de la Puigneró' | «Són vint dones a l’escenari, d’edats ben diverses (moltes havien treballat a Puigneró) i això sol ja és una festa!» | «Una reivindicació de la feminitat àgil i preciosa: de l’amistat, de la dignitat; de les mans sàvies i del cos baldat»
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica' (Males Herbes), de Lucia Pietrelli
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas ressenya 'Lítica', de Lucia Pietrelli (Males Herbes) | «Ens trobem davant de trànsits sexuals, desamors, violències, bogeries, miralls, mirades... «Ella» ja no pot més amb el seu pensament i llavors desitja ser una planta del bosc»
Es van organitzar dos grups de trail running que van pujar a Tagamanent
Es van organitzar dos grups de trail running que van pujar a Tagamanent | Wild Women 2020
Sara Blázquez
Wild Women 2020 és un projecte impulsat per tres dones i pretén ser un espai de trobada de «dones de muntanya» | Una vuitantena de dones van participar a la primera macro sortida del projecte, el passat 9 de febrer a Sant Martí de Centelles, i van fer senderisme, trail running i escalada