Segueixo les paraules de Mas-Collel en una entrevista, llegeixo l'editorial de l'Ara, sento Puigdemont dient que no sabrà massa bé què farà, veig el ressuscitat de la paperera de la història remenar i manegar i, sobretot, escolto companyes i companys que tenen menys prudència que jo parlar i dir que aquesta gent no s'hi atreveixen, que no tenen prou necessitat per acabar fent allò que és el mandat del poble i que no és altra cosa que proclamar la república.

El 10 d'octubre vam viure a les portes del Parlament tancat a la gent un frau majúscul a tot el poble de Catalunya, a les que vam prendre mal davant de policies i guàrdies civils i a qui va quedar-se a dormir als col·legis i els va defensar amb el seu cos. Però l'11, refets de la decepció per no dir-ne paraules més gruixudes, tornàvem a ser a on calia per exigir que volíem república perquè així ho havien decidit les urnes.

Van venir les detencions dels Jordis i vam tornar a omplir carrers i places amb la nostra presència i l'Estat, veient que tampoc acabàvem de proclamar la república, va tirar pel dret mentre des d'aquí i des d'allà ens entretenien amb cartes i preguntes sobre si s'havia proclamar la independència o no. El gat i la rata esdevenien un entreteniment davant del qual ningú no s'aclaria sobre res i algunes persones començaven a apuntar que Puigdemont es tiraria enrere. Alguns ja ho havíem dit en present el mateix dia 10.

I l'Estat tirant pel dret ens porta a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, un article mai fet anar sobre el qual hi ha tantes certeses com preguntes no respostes. Una constatació clara és que l'actual autonomia de Catalunya quedarà suspesa i en àmbits com mitjans de comunicació o policia la Generalitat deixarà de pintar res.

Davant d'aquest panorama els amos i els escolanets que sempre els lloen han començat a treure la pols a una proposta que fins ara només gosava fer la dreta més espanyolista: eleccions anticipades. La vergonya i la mala hòstia davant d'aquest mantra crec que no para de créixer, perquè si algú es creu que acceptarem substituir república per eleccions autonòmiques, per moltes lloances que rebi una proposta com aquesta dels 'palmeros' oficials de Puigdemont. Acabo aquest article amb una imprecació directa a l'actual president de la Generalitat de Catalunya.

Senyor Puigdemont, no dilateu més aquesta espera que no porta enlloc com no sigui a rebre més i més repressió per part de l'Estat. Proclameu la república, ja. És aquest el mandat que vau rebre del poble que us va fer confiança per fer allò que ara no feu. I si sou capaç de fer-ho, l'únic camí que us queda és fer un pas al costat, tirar de dret cap a la paperera de la història i esperar que la buidem perquè ni vós ni Mas torneu mai més.

Altrament, si vaig equivocat, us demano disculpes per la meva desconfiança i espero que passeu a acatar el mandat del poble en els propers dies. Tindreu milions de mans per defensar una república des de baix, per a totes i tots, on tot sigui possible i on les fites comunes siguin la llibertat, la igualtat i la fraternitat.