El Diacrític

​Llibertat Jordis i república, ja!

«Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms»

«Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú»

​Una república suspesa que va durar sis segons

| 18/10/2017 a les 11:22h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Audiència Nacional, independència, independentisme, repressió, ANC, Òmnium Cultural
Concentració per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al vespre a Vic
Concentració per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al vespre a Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dos presos polítics més. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms, que mai no han deixat d'existir en aquest estat demofòbic que no només empresona gent pel seu pensament polític sinó, sobretot, segons els seus recursos econòmics. Les presons espanyoles, com moltes dels altres estats que es dieun democràtics, són plenes de gent tancada per petits delictes i en poquíssims casos tenen lloc per als grans lladres. De fet, els grans lladers continuen governant i gestionant, que diuen ells.

Tornem, però, a Cuixart i Sánchez. Hi tornem perquè l'Estat espanyol, mostrant un cop més que en el seu si la separació de poders és un contingut de la carrera de Ciències Polítiques i poca cosa més, va fent demostracions de força que cada cop ensenyen més la poteta de la seva manera de fer. I el monstre que hi va darrere no és cap gosset o gatet sinó un estat dictatorial tant com els sigui possible. 

Acusats de fer resistència civil, fins i tot malgrat mediar per tal que la Guardia Civil pogués retirar-se de la seva ocupació dels edificis de la Generalitat a la recerca de «culpables» del referèndum, l'Audiencia Nacional, tribunal d'excepció, els acusa d'un delicte de sedició de l'article 544 del codi penal. Acusats de promoure concentracions davant la seu de la Conselleria d'Economia, han ingressat a Soto del Real per aplicació de mesures cautelars «davant del risc» d'una «destrucció de proves» o la convocatòria de noves manifestacions.

Les proves són clares i no les destruiran, perquè hi ha vídeos que mostren com els dos van intentar i van aconseguir deixar sortir els guàrdies civils que havien assaltat la seu d'Economia. No importa massa res. Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú. Bé, sí, potser pot aturar alguna cosa i alguna gent qui no segueixi el mandat del poble i no faci allò per a què va ser posat, que no era res més que implementar els resultats del referèndum de l'1-O i, si aquests eren clarament a favor de la república catalana, proclamar-la.

Que així sigui i que els trileros esdevinguin record d'un passat en què Mas era Casetadetròs. Llibertat Cuixart i Sánchez i república catalana, ja!
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic | Juan de Jarillo
La primera exposició, «En el nom de la mare, en el nom de la terra», reuneix obra de set creadores contemporànies de diferents generacions i procedències | Un homenatge a Frederic Amat i dos cicles de ceràmica i fotoperiodisme completen el programa d'aquest any al centre d'arts contemporànies vigatà
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»