Pel no, perquè tanta gent obeint consignes gairebé infantils: treu-te la samarreta, posa’t la samarreta; vés de color groc, tram tal, tram qual... fa una mica d’angúnia.

Pel no, perquè les consignes clares han estat substituïdes per arguments emocionals que diferents partits es poden intercanviar.

Pel no, perquè vull lluita i no mambo; perquè fer vídeos d’una furgoneta que s’estimba és una despesa inútil de diners i una manera de passar l’estona una colla d’amics.

Pel no, perquè entre els organitzadors hi ha qui ha fet servir la independència de cortina de fum contra les retallades i la corrupció.

Pel no, perquè el de que debò caldria és una vaga general.

Pel no, perquè el que cal és construir ponts, i no fronteres.

Pel no, perquè malgrat tot, tanta gent al carrer i no fent la migdiada de diumenge, vol dir alguna cosa.

Pel no, perquè ha començat la desobediència i, qui reclama un dret, en pot reclamar dos, i tres... i jo vull caminar amb elles, amb ells, per continuar una lluita més eficaç.

Pel no, perquè no estic pel sí però sí contra la repressió ferotge d’un estat que no mira prim.

Pel no, perquè  tanta repressió deu voler dir que aquesta desobediència els fa molta por i, doncs, serveix per a alguna cosa.

Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar.

Pel no, perquè si es querellen contra els oganitzadors, impressors, urnadors, els del sí, els del no, els de l’abstenció... i contra els parents o amics dels oganitzadors, impressors, urnadors, els del sí, els del no, els de l’abstenció... qualsevol dia es querellaran contra mi, vés a saber per què, i ja no quedarà ningú per defensar-me.

Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants.

Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món.