Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant el mes d'agost Setembre baixarà el seu ritme de publicacions. Sí que a través de les xarxes socials de Setembre s'aniran enllaçant alguns dels continguts publicats en els vuit mesos de vida de la publicació, des d'entrevistes a reportatges passant per alguns articles d'anàlisi i reflexió de la secció El Diacrític. Setembre recuperarà el seu ritme habitual a partir del 4 de setembre.L'hemeroteca de Setembre, a l'agost
Durant l'agost Setembre baixarà el seu ritme de publicacions i recuperarà algunes dels articles i entrevistes publicats els útims vuit mesos a través de les seves xarxes socials
SETEMBRE | 31/07/2017 a les 05:00h
Arxivat a: Setembre
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»
