El primer impacte quan entrem al web de la cooperativa Som Turisme és una frase a tall de declaració d’intencions: «un altre turisme és possible». Però per què cal un altre tipus de turisme? Un altre respecte quin? En parlem amb una de les sòcies de la cooperativa, Noemí Morales, un projecte que impulsa un model turístic local i sostenible. 

«Actualment, el turisme és un turisme extractiu, on el benefici se l’acaben emportant uns quants i no es redistribueix, no hi ha un retorn als locals, a qui acull aquest turisme», diu Morales, que reconeix que aquest és un dels propòsits i missions de la cooperativa, que hi hagi aquest retorn i que, «aquest turisme, quan vingui, sigui nutritiu per a la destinació». El que defensa Som Turisme amb aquesta idea és que el turisme tingui cura i preservi tots els valors, ja siguin culturals, identitaris, del lloc. «Hem de procurar no convertir els llocs en un bon fons per a les selfies d’Instagram, sense tenir cura de les persones que hi habiten tots els dotze mesos de l’any. Per a ells no és un decorat». Morales coneix de prop del que parla. Ubicada a l’Empordà ho ha vist clar en pobles icònics com Cadaqués, «que són el punt de mira de molts turistes que viuen l’experiència turística d’aquesta manera». 

Una altra de les idees força que recull el manifest de Som Turisme és que el turisme es pugui gestionar. Des del projecte creuen que, sobretot en l'àmbit nacional, el que es fa és promocionar el turisme, sobretot a través de l’administració pública, les oficines de turisme, els consells comarcals, «mira quina destinació més bonica que tenim, veniu cap aquí, però quan els tenim aquí, qui el gestiona tot aquest turisme? A altres països, la mateixa administració pública pot fer la funció de gestió a través d’agències de viatges, però no és el cas de l’Estat espanyol». 
  Som Turisme treballa des de la intenció que aquesta gestió és una qüestió de governança i que el turisme s’hauria de gestionar des de la base, «que la gestió no sigui imposada». Morales assegura que «l'única funció que es fa és dotar de recursos econòmics a l’administració per promocionar un turisme que llavors, quan arriba, no el podem absorbir, o que no és positiu per qui l’acull». Morales posa d’exemple l’Escala, un municipi d’uns 10.000 habitants, un nombre que durant l’estiu es multiplica per 10. Aquest fet afecta els recursos, al desgast de l’obra pública, als serveis, les carreteres, els aparcaments, l’assistència mèdica, l’aigua, l’electricitat, el menjar… «Tot això també s’ha de tenir en compte», diu Morales, «ja podem anar fent la crida de què vingui gent. N’hi haurà quatre que faran l’agost, però els serveis per als locals que queden, queden curts. Han de pagar més impostos per restablir aquest equilibri en els serveis que s’ofereixen des del consistori». 

La dignificació del turista

En els territoris més afectats pel turisme ens fem un fart de veure indignació de vegades en forma de pintades que diuen “Tourist go home”. Davant d’aquesta situació, la cooperativa defensa la dignificació del turista, «al final a tots ens agrada viatjar i conèixer altres cultures, el turista en particular no té mala intenció.  Un turista surt de casa i té ganes de poder gaudir d'aquell país, de sentir-se benvingut, de sentir-se acollit, de què algú li expliqui això per què és així, quines tradicions tenim, poder entendre la identitat del lloc, absorbir i viure-la».

Les sòcies de Som Turisme creuen que amb aquestes expressions turismofòbiques, no es posa el focus on s’hauria de posar. El turisme és una indústria «que està governada per uns quants i que aquests són els que s’estan portant tot el rèdit econòmic, mentre la despesa l’acabem assumint els locals amb els nostres impostos». Segons Morales, es van canviant les paraules i es van buscant eufemismes, «es parla de canviar la paraula turista per ‘habitant temporal’, però per què ens hem d’inventar paraules? Per què no fem un esforç i intentem tornar la dignitat al turista?», es pregunta. La clau, diu, és ser transparent amb el turisme, explicar que necessitem que contribueixi a preservar la identitat, a preservar els serveis dels locals que viuen tot l’any en aquell territori. «El turisme ordena molt i és molt transversal. Si es treballa bé, podria incidir de manera positiva sobre molts sectors de l’economia local». 

La cooperativa

Som Turisme és una cooperativa que està tirant endavant gràcies a un projecte Singulars. Es tracta d’una cooperativa de turisme ecosocial, d’usuaris i proveïdors. Va començar fent un mapatge de tots els proveïdors que ofereixen serveis en el sector turístic i que ho fan a través de la sostenibilitat o de criteris de turisme conscient i ecosocial. Conscients de la dificultat de tirar endavant un projecte d’economia de plataforma amb aquests criteris, tenen clar que primer volen consolidar una comunitat que «ens donarà prou recursos per poder crear la plataforma». 
 
De moment ja tenen ubicats al mapa tots aquests projectes: des de cellers, petits allotjaments, restaurants, guies, parcs naturals i altres. Amb aquest mapatge i la cooperativa integral constituïda, el primer model de negoci és l’agència de viatges, que també ja tenen constituïda. «Pretenem que sigui la nostra insígnia. És una agència de viatges receptiva i al detall, i ara estem a la fase de creació de producte turístic, d’experiències», diu Morales, que assegura que «com que volem que la governança recaigui sobre els locals, estem cocreant aquests productes». 

Per a poder cocrear aquests productes, han creat una activitat que anomenen ‘hackató’. La primera la van fer al febrer al Parc Natural del Cap de Creus, on van convidar agents turístics de l’Empordà per decidir quin tipus d’experiències volien que passessin al seu poble. Aquesta hackató ja és un model, és una activitat que la cooperativa també pot comercialitzar i anar-la a fer si la demana algun ajuntament, Consell Comarcal o altres agents privats. 

Durant l’activitat es posen damunt del mapa els recursos i les mancances d’aquella destinació o d’aquell territori. «Per exemple, a l’Empordà, una de les mancances és la mobilitat. També la manca de recursos com l’aigua. A més a més fa falta conscienciació de les persones que visiten el territori, perquè hi ha tres parcs naturals i cinc espais d’interès natural, moltes zones on hi ha massa ocupació i massa gent trepitjant aquell territori, mentre que hi ha fauna i flora per preservar». 

Feta aquesta DAFO de la destinació, i una pausa amb productes del territori, els participants en la hackató es van organitzar en quatre taules de treball: una relacionada amb temes de benestar i salut, una sobre patrimoni i art, una que es va autoanomenar salts de l’Empordà i una altra sobre gastronomia. Cada grup es va posar a treballar en una experiència o producte turístic. Morales valora l’activitat molt positivament gràcies a la pluralitat dels participants, «va ser molt interessant, i ara estem treballant en la part econòmica d’aquestes quatre propostes, tenint en compte que una part dels beneficis anirà per a les entitats i persones que l’han desenvolupat». 

Aquestes i altres experiències són les que aniran dotant l’agència de viatges de productes i permetrà que altres projectes s’hi vagin sumant, «i a poc a poc puguem anar transformant la manera en què acollim els turistes i quina és la informació que els transmetem quan venen». 
 
Noemí Morales forma part de l’equip impulsor de la cooperativa juntament amb Mar Padilla, Mariana Vilnitzky, Silvia Grünig i Xandra Troyano que, en un article a Jornal.cat, assegurava que «hi ha persones que vivim del sector turístic de manera honesta, algunes també compromeses amb un canvi de model econòmic i social, algunes inclús compromeses amb el decreixentisme… però sobretot, hi ha professionals del turisme a qui ens apassiona treballar en aquest sector tan atracallat, on, a més de precarietat laboral, patim un menysteniment social i un intrusisme que deixa la presa de decisions estratègiques en mans de direccions poc capacitades, cosa que afecta el dia a dia i el futur d’un sector pel qual aquests directius estan de pas -fan turisme en el turisme, suposo-». 

En el mateix article, Troyano afirma que, com a part de l’Economia Social i Solidària «tenim present que el problema no és el sector sinó el model socioeconòmic, que qualsevol activitat econòmica en un context de forta inèrcia neoliberal acaba arribant i mirant de sobrepassar tots els límits; els de la llei, l’honestedat i els del planeta, perquè és a l’altre cantó dels límits on es deixa enrere la competència i s’obtenen els màxims beneficis. Aquesta és la dinàmica diària del sistema en el qual vivim. Els que assumim que aquests límits estan establerts per protegir la vida, hauríem d’assumir també que és possible viure sense perseguir el màxim benefici».

[Reportatge publicat en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]