Filantrocapitalisme és una mirada lúcida i irònica sobre una teranyina de donants, corporacions, fundacions i governs, que tenen per objectiu obtenir més beneficis. Tot plegat en un marc, el dels últims 25 anys, que han crescut exponencialment el nombre de milmilionaris i els beneficis de les seves corporacions, però també els índexs de pobresa i de precarietat.
El llibre pretén respondre a la pregunta de per què l'entrada al segle XXI ha suposat una proliferació espectacular de fundacions sense ànim de lucre a escala internacional. També per quina raó particulars i empreses dediquen tants recursos a organitzacions benèfiques que ells mateixos han creat.
L'autora alerta que si bé en un primer moment es podria pensar que, per fi, la humanitat ha acomplert el repte de ser més justa i solidària, la realitat és ben lluny de ser així. En aquest context de crisi ple d'oportunitats, la filantropia emergeix com una nova font d'ingressos per als mercats capitalistes.
Aquest malson, que fa de la caritat un negoci, és el que s'anomena filantrocapitalisme, i que es desenvolupa en l'obra d'Emília Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i membre activa de la Societat Catalana de Filosofia, on coordina des de fa anys el seminari sobre Filosofia i Feminismes.
