La Intervenció de la Generalitat ha detectat «greus irregularitats» en la gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), que gestiona, entre altres, l’Hospital Universitari de Vic. Així ho reflecteix la Intervenció General en un extens Informe de Control Financer de 126 pàgines, que s’acompanya de fins a 34 annexos on es detallen les irregularitats detectades. L’Informe d’Intervenció s’afegeix a l’auditoria externa de 2023 que ja havia detectat un préstec de 400.000 euros concedit de forma irregular aquell any per part del Consorci a la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu de Vic. El caràcter privat d’aquesta segona entitat impedia que es formalitzés el préstec tal com es va fer, i menys saltant-se el control del Consell de Govern del Consorci, que no n’ha estat informat fins aquest any 2025.

L’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat té caràcter confidencial i secret, en entendre que «pot contenir informació sensible o de caràcter reservat». Amb tot, Setembre, no sense una feina prèvia de més de mig any, ha tingut accés a l’Informe, en acollir-se al dret d’accés a la informació pública reconegut per la Llei de la Transparència. Ni el Departament d’Economia i Finances, d’on penja la Intervenció, en una primera instància, ni el Consorci Hospitalari de Vic, després, havien entregat l’informe a petició d’aquest mitjà en un primer moment. Només va ser possible després de la mediació de la Comissió de Garantia de l’Accés a la Informació Pública (GAIP), organisme independent vinculat al Parlament de Catalunya.

Les irregularitats detectades per la Intervenció de la Generalitat en la gestió econòmica del Consorci són de diversa índole. De fet, les classifica en les de categoria 2 i 3. I són les de categoria 3 les més significatives, aquelles que es donen, en paraules copiades del mateix informe, quan «són necessàries millores substancials, ja que s’han detectat deficiències que han conduït o poden conduir a irregularitats i que, per tant, tenen un impacte significatiu en el funcionament correcte de l’organització».

Més enllà del que es detalla de forma pormenoritzada en l’informe de la Intervenció General, en el resum de les conclusions publicat a Internet al qual es pot accedir a través de la pàgina web del Pla anual d'actuacions de control de la Intervenció General, es destaquen algunes d’aquestes irregularitats. Entre les que la Intervenció posa més insistència hi ha la delimitació de competències de la gerent, per una banda, i la contractació irregular a la societat Serveis Auxiliars a la Sanitat (SAS). També, però, irregularitats en la contractació menor (menys de 15.000 euros en serveis i 40.000 euros en obres), on es detecta, entre altres coses, indicis de fraccionament que afavoriria la contractació de determinades empreses.

Les dades es refereixen a l’exercici econòmic de 2022, l’últim del qual s’ha fet i publicat l’informe de control financer del Consorci Hospitalari de Vic, ja que no cada any es controlen tots els serveis públics. Tot i que firmat amb data 26 d’abril de 2024 per la interventora M. Goretti Queralt Sans i la interventora adjunta, Josefa Casas Espitia, no se’n van publicar les conclusions al web de la Intervenció fins al cap d’uns mesos. Unes conclusions que, de fet, no són més que un resum molt breu de les conclusions valorades incloses en l’informe. Va ser a partir d’aleshores, quan Setembre va acollir-se al dret d’accés a la informació pública reconegut per la Llei de la Transparència per demanar l’informe complet que, finalment, després de mesos de burocràcia, va obtenir, no sense prèvia intermediació de l’Oficina de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

Segons es pot llegir en el resum de les conclusions publicat a internet, entre les irregularitats detectades per la Intervenció General hi ha «algunes deficiències en les àrees de personal, contractació administrativa, convenis, despeses protocol·làries i altres despeses que tenen un impacte moderat en el funcionament correcte de l’organització». Sí, però, que n’hi ha d’altres de més volum.

Entre elles, en parlar de la contractació administrativa, les interventores fan notar que «cal concretar el llindar que delimita les competències de la gerent i definir els motius d’eficiència que avalen la seva actuació quan es supera el llindar», alhora que es deixa constància que l’actuació de la gerent en aquests casos ha d’anar acompanyada de l’aval posterior del Consell de Govern, màxima instància de govern del Consorci Hospitalari de Vic, tot i que això no sempre ha estat així.
 
La irregular relació contractual amb SAS ja qüestionada per la Intervenció el 2015, 2016 i 2018

També, en referència a la contractació menor, s’han detectat irregularitats en l’existència de crèdit adequat i suficient, també que la durada de molts d’aquests contractes és superior a un any, límit fixat per llei, o que l’import d’execució supera l’aprovat per l’òrgan de contractació. Hi ha, però, irregularitats més significatives, com els indicis de fraccionament, o compres sense expedient, en particular les fetes a la societat Serveis Auxiliars a la Sanitat (SAS). La Intervenció, en referència a la relació contractual irregular amb SAS, posa en relleu, «de manera significativa», ja que havia estat evidenciada en els tres últims informes de control financer als quals s’havia sotmès al Consorci, de dates 12 de març de 2015, 30 de maig de 2016 i 28 de setembre de 2018, sense que s’hi hagi posat remei fins a l’actualitat.

Tal com s’especifica a l’informe, la facturació irregular de la facturació de SAS al Consorci durant el 2022 va ser de 7,48 milions d’euros. Respecte a la relació amb SAS, el Consorci va facilitar a les interventores un acord regulador, que es defineix com a «contracte marc», de data 1 de juliol de 2012, en el qual s'acordava que SAS podria desenvolupar activitats econòmiques auxiliars a les pròpies per al CHV, donada la condició de soci d’aquest últim. 

Per tal d’articular aquesta relació, el pacte segon de l’acord estipula que la prestació de les activitats s’articularà per mitjà d’acords específics per a cada matèria tractada, i es detalla que en els successius desplegaments de l’acord es concretaran els objectius de cada activitat objecte del contracte i el seu àmbit d’actuació, durada de l’addenda, responsabilitats de cada entitat individuals o compartides, etc. Les interventores, però, lamenten que no s’ha disposat de cap addenda que doni cobertura als serveis prestats per SAS al CHV, com a mínim l’any 2022.

Sí que posen de manifest, tal com s’havia fet en els informes de control financers de 12 de març de 2015, 30 de maig de 2016 i 28 de setembre de 2018, que «la relació amb la societat SAS es tracta de prestacions pròpies d’un contracte de serveis (serveis de gestió empresarial, d’informàtica, neteja, etc.), que el CHV encarrega a SAS, i tal com el CHV ho té articulat, no té encaix al marc jurídic». I és que el CHV atribueix a SAS la figura jurídica de «mitjà propi», en formar part el Consorci de l’accionariat de la societat. 

El problema dels socis privats de la SAS

La Intervenció, però, ho nega, ja que la Llei de Contractes del Sector Públic, en l’article 32, estableix que, per ser considerat mitjà propi, com pretén el CHV, l’ens destinatari de l’encàrrec és de personificació jurídica-privada i, el més important, la totalitat del seu capital ha de ser de titularitat o aportació pública, «requisit que SAS no compleix atès que compta amb socis privats». Aquest criteri, ressalten, «ha estat àmpliament reiterat per l’Interventor General».

Per això, adverteix l’informe, el CHV està duent a terme encàrrecs a SAS que no estan suportats pels corresponents procediments de licitació, conculcant la Llei de contractes del sector públic i la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. En conseqüència, conclou la Intervenció General, tota adquisició sense el corresponent procediment de licitació tramitat conforme la Llei de contractes del sector públic constitueix una greu irregularitat». «L’objectiu ha de ser, necessàriament, complir la normativa contractual i, per tant, tota adquisició ha d’estar emparada pel corresponent expedient contractual, instruït amb publicitat i concurrència».

Per això, la Intervenció General acaba recomanant al CHV de «prendre les mesures adequades per evitar encarregar serveis o altres objectes contractuals al marge de la Llei de contractes del sector públic». En particular, recomana que els serveis que presta SAS, «s’encarreguin a una empresa adjudicatària d’acord amb un procediment de licitació efectuat a l’empara de la llei». I tanquen aquest apartat de forma contundent en referència a la irregularitat de la relació contractual del CHV amb SAS: «Com a riscos derivats d’aquesta pràctica, s’ha tingut coneixement que darrerament el Tribunal de Comptes ha obert diligències preliminars a entitats del sector públic en l’àmbit sanitari».

En les seves al·legacions al redactat provisional de l’informe, el CHV s’havia excusat en el fet que els contractes entre el CHV i SAS «no són contractes onerosos», sense cap benefici per a la societat contractada i, per tant, no els hi és d’aplicació la Llei de contractes del sector públic. I citen un dictamen del Consell d’Estat en aquest sentit, que perquè un contracte tingui caràcter onerós, el contractista ha de rebre algun tipus de benefici econòmic.

La Intervenció, però, no va acceptar l’al·legació i no va modificar el text provisional i el va passar a definitiu. Si bé dona per bo que la figura jurídica en la qual s’empara SAS, que és la d’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), sol utilitzar-se per a activitat econòmica auxiliar i de suport a la que ja duen a terme els seus socis, «no és menys cert que l’objecte de les activitats que el CHV encomana executar a la SAS, AIE correspon a activitats o prestacions pròpies d’un contracte» i,  per tant, caldria que estiguessin emparades pel corresponent expedient contractual, amb publicitat i concurrència.
 
Però, què és la SAS?

Però què és exactament Serveis Auxiliars a la Sanitat, més coneguda per les seves inicials de SAS? La societat es va constituir el 25 de setembre de 1997 amb la voluntat de prestar serveis complementaris als seus socis, tots pertanyents a l’àmbit sanitari i social, segons diuen a la seva pàgina web, allotjada dins el web del CHV. El Consorci, de fet, té una participació d’un 30% de l’accionariat de SAS; la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu de Vic i la Fundació Privada Hospital de Sant Jaume de Manlleu, tenen un 15% cadascuna; la Fundació Antic Hospital Sant Jaume d’Olot, en té un 10%, i la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, la Fundació Assistencial d’Osona, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’EAP Vic SLP, en tenen un 5%. I queda encara un 10% pendent d’assignar.

La presidenta del Consell d’Administració de SAS és la gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Sara Manjón del Solar. La resta de càrrecs societaris se’ls reparteixen representants de la resta d’entitats accionistes de SAS, mentre que la figura d’apoderat recau en Josep M. Giménez Pérez, que alhora, és el director econòmic i financer del Consorci Hospitalari. El domicili social és al carrer Francesc Pla El Vigatà, número 1, de Vic, el mateix que el del Consorci, a l’Hospital Universitari, antic Hospital General. 

Si bé l’objecte social és prou ampli perquè el CHV pugui acabar externalitzant en SAS qualsevol mena de tasca més enllà de les pròpiament assistencials amb tota la llibertat que dona això al Consorci tant en matèria laboral com d'altra índole jurídica, la memòria de SAS de 2023, l’última feta pública, reconeix que la principal activitat desenvolupada per la societat fins a l’actualitat ha estat la prestació del servei de neteja, i els d’informàtica, manteniment i hostaleria als seus membres.

En aquesta memòria mateixa, inclosa dins l’auditoria duta a terme pel despatx Faura-Casas, ja s’indica que per tal de garantir la continuïtat econòmica de SAS, s’ha sol·licitat garantir al CHV que determini el model de compra dels serveis que se li estan prestant des de la SAS, per tal de complir la Llei de contractes del sector públic.

La plantilla de SAS, segons consta en la dita memòria de 2023, era el 31 de desembre d’aquell any formada per 269 persones, 15 més que l’any anterior, que es desglossava en les següents categories: 3 directius, 55 diplomats i llicenciats, 37 administratius, 28 personal d’oficis i 146 subalterns. D’aquests 146 subalterns, 141 eren dones.

La Intervenció qüestiona les atribucions de la gerent per fer determinats contractes

Un altre aspecte en què s’estén àmpliament l’informe de control financer de la Intervenció de la Generalitat és en les irregularitats entorn de les competències atribuïdes a la gerent del Consorci, Sara Manjón del Solar, que ocupa el càrrec des de setembre de 2021, quan va succeir Pere Soley, amb motiu de la jubilació d’aquest. A diferència dels seus antecessors en el càrrec, Manjón no és metge, i té formació jurídica i econòmica.

D’entre les més de mil persones que treballen en nòmina del Consorci Hospitalari de Vic, el contracte de Manjón és l’únic considerat d’alta direcció, amb una retribució anual de 126.482 euros, segons consta a l’informe de la Intervenció General. El mateix informe indica, en referència a la contractació de Manjón com a gerent, que el Consorci no ha acreditat que «es dugués a terme un procediment de selecció, ni tampoc no queden acreditats els mèrits i/o capacitats de la persona seleccionada». 

Més enllà d’això, però, l’informe entra més a fons en les àmplies atribucions de la gerent que, a parer de les interventores, s’hauria extralimitat atribuint-se unes competències que estan per sobre del que estipulen els protocols de governança del Consorci. El Consell de Govern és el màxim òrgan de decisió del Consorci, i d’ell en pengen les principals decisions, entre elles la contractació d’obres, serveis o subministraments. L’1 de setembre de 2021, amb la gerent acabada de nomenar, però, es va prendre l’acord d’atorgar-li poders per contractar i exercir les funcions de contractació per delegació del Consell de Govern en els procediments que no superin el milió d’euros per les obres i de 250.000 euros pels serveis i subministraments. I encara, per motius d’eficiència en la gestió del CHV o perquè no es pot esperar al següent Consell de govern, ho pot aprovar la gerent encara que se superin dites quantitats, sempre però deixant constància expressa que es ratificaran en el següent Consell de govern.

Doncs, bé, l’informe de la Intervenció de la Generalitat ha detectat diverses irregularitats al respecte. Per una part, perquè l’import que delimita les competències de contractació de la gerent no especifica si es tracta de pressupost del contracte o del valor estimat del contracte, dues xifres diferents i que no queden clares. Però és que, a més, en els expedients que han estat objecte de revisió per part de les interventores, en els casos que la gerent ha aprovat contractacions, tant per sobre com per sota de les xifres que delimiten les seves competències, no s’ha remès en l’expedient a l’acta on ho va ratificar el Consell de govern, ni en els casos que se superaven els límits, ni tampoc «quins són els motius d’eficiència que avalen l’actuació de la gerent en aquests casos, com tampoc no queda acreditat per part de la gerent per què no admeten demora».

L’informe lamenta aquests pràctiques d’extralimitació de la gerent en les seves atribucions en es contractacions s’han aplicat «de manera generalitzada». Per això es recomana al CHV que a partir d’ara acrediti «fefaentment» el llindar de les competències de la gerent, i que s’implementin millores de control intern «per evitar que la gerent incoï i aprovi expedients de contractació quan no en té delegada la competència». Alhora, recomanen que es concretin «quins són els motius d’eficiència que avalen l’actuació de la gerent quan se supera el llindar de les seves competències», i que quedi constància expressa de l’obligatorietat de la seva ratificació per part del Consell.

En les seves al·legacions, el Consorci es compromet a adoptar un acord del Consell de Govern que clarifiqui que el llindar del milió d’euros i els 250.000 euros es refereix al valor estimat del contracte i no al pressupost de licitació, «per coherència amb el què preveu la Llei de contractes del sector públic». També es comprometen a justificar, en els casos que tramita la gerent determinades contractacions, per què aquestes no admeten demora. En la resposta a les al·legacions, la Intervenció «agraeix la disponibilitat del CHV per implementar mesures que facin decaure part de les incidències posades de relleu». Amb tot, el contingut de l’al·legació no fa variar el text de l’informe provisional a l’informe definitiu.
 
Un préstec de 400.000 euros concedit de paraula

És en aquest punt del reportatge que cal aparcar per un moment l’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat. Per similitud amb la temàtica referida a les competències de la gerent per aprovar determinats acords, cal fer un salt en el temps fins al 2023, quan el Consorci Hospitalari va concedir un préstec de 400.000 euros a la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu de Vic per tapar un forat econòmic que s’havia produït aquell any.

La primera constància documental del préstec és a mitjan 2024, quan el despatx Faura-Casas entrega l’auditoria de 2023 del CHV. En aquesta, en l’apartat de «Fonament de l’opinió amb excepcions», fan constar l’existència del préstec, i fan una observació amb llenguatge molt tècnic, però que no deixa lloc a dubtes. L’operació de finançament de tresoreria del Consorci cap a un privat com la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic «no ha estat formalment instrumentat ni s’han acreditat interessos», assenyalen els auditors El mateix es fa constar en l’auditoria de la Fundació Hospital de la Santa Creu de 2023 realitzada pel mateix despatx.

Les dues auditories emmarquen la concessió del préstec en la firma del conveni per la integració de les estructures directives i de gestió del CHV i de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu. Això vol dir, per exemple, entre altres coses, que la gestió de les dues institucions passa a estar encapçalada per la gerent del CHV, Sara Manjón del Solar, tot i que formalment les dues organitzacions continuen amb la seva autonomia jurídica i no es tracta d’una fusió o res que se li assembli. Els auditors van una mica més enllà: «No obstant això, no ha estat establert de manera formal un sistema de determinació dels serveis prestats i rebuts, ni de la quantificació econòmica per determinar, si escau, la seva facturació. Per aquest motiu, aquestes operacions no estan imputades en el compte de resultats de l’entitat».

A partir de la tardor de 2024, quan es publica l’auditoria al Portal de la Transparència del CHV, emparant-se en el dret d’accés a la informació pública, Setembre sol·licita poder tenir accés als acords del Consell de Govern del CHV on s’aprovava la concessió del préstec. En concret, es demanava còpia de l’acord del Consell de Govern autoritzant l’operació de crèdit. També, però, de qualsevol altre acord posterior referit a aquesta operació. Malgrat que la llei obliga a respondre en el termini d’un mes, el CHV va donar el silenci per resposta i Setembre va haver de presentar reclamació davant la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP). El 22 de març la GAIP donava cinc dies de termini al CHV per aportar informació sobre la reclamació d’aquest mitjà de comunicació.

No va ser fins aleshores, en data 31 de març de 2025, quatre mesos després de la sol·licitud, que el CHV va respondre no amb l’acord de concessió del préstec, sinó amb una certificació firmada per Júlia Torrent Surrell, secretària del Consell de Govern del CHV, conforme en la reunió del Consell de 25 de febrer de 2025 s’havia adoptat un acord amb el següent contingut literal: «Convalidar les actuacions acordades per la Gerència del CHV respecte l’atorgament d’un préstec a la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic l’any 2023 per valor de 400.000 euros».

Per tant, la concessió totalment irregular del préstec, de 2023, tal com queda patent en l’auditoria d’aquell any, no és convalidada per part del Consell de Govern del CHV fins a l’any 2025. Es dona el cas que, entremig, fins i tot hi ha hagut diverses eleccions que han fet que la composició del Consell -bàsicament els representants de l’Ajuntament i de la Generalitat- hagin variat. Per tant, membres del Consell de Govern actual han acabat convalidant una operació irregular de 2023, quan ni tan sols en formaven part, sense que consti cap mena de desacord ni dubte al respecte. 

L’actual Consell de Govern del CHV està format per Antoni Molas Casas, que n’és el president; Albert Castells Vilalta, alhora alcalde de Vic, que n’és el vicepresident, i com a vocals, Alba Oms Llobet, Marc Soler Fàbregas, Joan Escarrabill Sanglas, Joan Carles Rodríguez Casadevall i Jordi Amblàs Novellas, com a membres designats per la Generalitat, i Marina Geli Fàbrega i Josep Arimany Manso, com a representants de la Fundació Hospital de la Santa Creu. La pràctica totalitat de membres designats per la Generalitat, per exemple, han canviat respecte a 2023.

Sigui com sigui, Setembre continuava sense disposar de l’acord de concessió del préstec i va presentar nova petició, en aquest cas sol·licitant una mediació, davant la GAIP. La mediació es va fer en dues sessions diferents, els passats 4 d’abril i 25 d’abril, amb la participació d’una representació de la GAIP, de Júlia Torrent Surrell, en representació del CHV, i del periodista que firma aquest reportatge, en nom de Setembre. Després de diverses converses i consultes al respecte, la representant del CHV va acabar reconeixent, com consta en la completa acta de les dues sessions de mediació, que «el préstec es va concedir l’any 2023 a través d’un acte tàcit de caràcter verbal de la gerent. L’acord va ser ratificat posteriorment pel Consell de Govern del CHV en data 25/02/2025».

És a dir, més enllà de la discutible legalitat del préstec, en concedir-se des d’un ens del sector públic cap a una fundació privada, i que fins ara no consta que hagi estat denunciada per ningú, s’ha acabat reconeixent públicament que la concessió es va fer de paraula per part de la gerent, sense que ni tan sols hi hagués cap mena de document en el qual se sostingués o es justifiqués. D’aquí, entre altres coses, el retard de gairebé dos anys en la convalidació per part del Consell de Govern. I encara després que l’auditoria ho detectés i que Setembre demanés insistentment l’acord de concessió del préstec.

La integració en la gestió dels dos organismes, Consorci i Santa Creu, ha portat a que la totalitat de l’equip directiu d’un es repliqui en l’altre. Tot plegat, aquesta doble representació facilita operacions irregulars com la que va detectar l’auditoria de l’exercici de 2023 i, arribat el cas, donar a peu a un hipotètic conflicte d’interessos.

Qui és qui a l’equip de gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic

Sara Manjón del Solar és la gerent. Ho és des de la tardor de 2021, i és la primera gerent que no és metge. Llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliba, després va estudiar un Màster en administració d’empreses a Esade i un Màster en desenvolupament d'organitzacions i consultoria de processos a l’Institut for Organizational Development de Tel Aviv (Israel). Entre 2000 i 2019 havia treballat en l’àmbit dels recursos humans a Hay Group, Fira de Barcelona, l’ICS i, entre 2016 i 2019, al Consorci Hospitalari de Vic, com a directora de recursos humans. Entre 2019 i 2021 va ser directora de l’àrea d’organitzacions i professionals del Servei Català de la Salut.

Josep Maria Giménez Pérez és el director econòmic i financer. Mà dreta de Manjón en la gestió econòmica, el 2024 va protagonitzar un estira-i-arronsa amb el Departament de Salut en ironitzar en un acte públic sobre el director de CatSalut i els diners suposadament promesos que no acabaven d’arribar al CHV. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Màster en administració d’empreses per Esade, ha treballat des de 1991 en l’àmbit de la sanitat. Entre altres, als hospitals Clínic, General de Catalunya i de Bellvitge. Des de 2022 ocupa el càrrec actual al CHV.

Jaume Castellano Plujà és el director de serveis i l’home del CHV a SAS. Llicenciat en Ciències Físiques per la UAB, també té un màster en gestió de la qualitat per la UPC i un postgrau en lideratge de les organitzacions en l’àmbit de la salut per l’IL3 de la UB, va entrar al CHV el 1991 ja com a cap de projectes. El 1997 va ser nomenat director de serveis generals; el 2000, de logística i serveis generals, i des del 2010 fins el 2017, director d’operacions i recursos, que també incorporava la gestió de clients. Des de 2017 que ocupa el càrrec actual, que agrupa l’àrea de serveis generals, infraestructures, hoteleria, mediambiental i SITIC. Des de 2008 també és gerent de la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu.

Soledad López Fresco és la directora de persones des de 2022. Diplomada en relacions laborals per la UB, té un postgrau en gestió de personal a EADA i un en direcció estratègica de relacions humanes per l’UPC-EUNCET. Fins el 2018 va estar a l’empresa privada, sempre en l’àrea de personal, excepte una breu etapa a Ciments Molins com a responsable corporativa de compensació i beneficis. El 2018 va entrar al CHV com a cap d’organització i gestió de personal; el 2020 va ser nomenada subdirectora de relacions humanes i el 2022, directora de persones.

Antoni Molas Casas és el president del Consell de Govern del CHV. Tot i sent un càrrec sense facultats executives, en tant que màxim responsable del Consell de Govern, sí que té a dir en les decisions econòmiques del CHV. Llicenciat en dret per la UB, el 1990 va fundar el despatx d'advocats Autonell & Molas Advocats Associats. Entre 2007 i 2015 va ser el degà del Col·legi d’Advocats de Vic; entre 2011 i 2012, president del Consell de l’Advocacia Catalana, i entre 2007 i 2015, conseller del Consejo General de la Abogacía Española. Entre 1990 i 2013 també va ser professor associat de Dret Financer i Tributari a la Universitat de Vic
 
Quatre directius del CHV però que estan contractats per una altra empresa

Precisament, l’Informe de control financer de la Intervenció de la Generalitat també detecta irregularitats respecte a alguns dels directius del Consorci Hospitalari de Vic, més enllà de les qüestions més específiques referides a la gerent. Les interventores reflecteixen en el seu informe la irregularitat que representa que 5 dels 14 directius del Consorci Hospitalari de Vic, malgrat prestar serveis al CHV, estan contractats per una altra entitat. En concret, quatre d’ells per Serveis Auxiliars a la Sanitat (SAS) i un més per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu de Vic. 

En concret, les quatre persones que tenen responsabilitats de direcció al CHV però que formalment estan contractats per SAS són Jaume Castellano Plujà, director de serveis generals del CHV; Imma Bosch Coma, directora d’organització i transformació digital; Soledad López Fresco, directora de persones, i Íngrid Casasús Bernacho, cap de comunicació i estratègia ciutadana. Pel que fa al que està contractat per la Santa Creu és Jordi Roca Casas. Roca, executiu del sector sanitari amb més de trenta anys d’experiència i gestió de serveis, tal com se’l descriu en el perfil publicat al web del CHV, va ser director gerent de la Fundació Hospital de la Santa Creu entre 1989 i 2022, càrrec del qual va ser apartat el febrer d’aquest últim any, quan es va consumar la unificació de la direcció del CHV i la Fundació de la Santa Creu en la figura de Sara Manjón del Solar.

L’informe de control financer assevera que per cap d’aquestes cinc persones no s’ha disposat de l’autorització de compatibilitat per part de l’òrgan corresponent. Afegeixen l’explicació donada pel CHV en referència als quatre directius contractats per SAS: «En el cas de SAS no es tramiten compatibilitats, perquè només hi ha un contracte laboral amb SAS, i és SAS la que té contracte amb les diferents entitats sòcies, conforme el què preveu la legislació sobre AIEs». Amb tot, les interventores reiteren que, segons el seu criteri, els directius del CHV «han de prestar-hi el servei i ser remunerats per la pròpia entitat».

Es dona el cas, a més, que Imma Bosch Coma, directora d’organització i transformació digital, va firmar un contracte amb el CHV, si bé en la documentació que s’aporta a la Tresoreria de la Seguretat Social hi consta com a contractada per la SAS.

Pel que fa a les altres nou persones de direcció, l’informe posa en relleu que en cap dels nous casos es va acreditar l’existència de documentació conforme s’havia realitzat la convocatòria reglamentària per a la provisió del lloc de treball, tal com marca la llei. Aquestes altres nou persones que ocupaven càrrecs de direcció al 2022, a part de les cinc esmentades, eren Oriol Morera Miralta, adjunt a la gerència, que va jubilar-se el març de 2023; Núria Roger Casals, directora de docència i recerca (actualment encara en el càrrec, amb la nova denominació de directora de transferència del coneixement); Iluminada Corripio Collado, directora de Salut Mental (actualment ocupa el càrrec Juan Carlos Pascual Mateos); Montserrat Solé Casals, directora d’atenció intermèdia i dependència, encara en el càrrec; Rosa Maria Morral Parente, directora assistencial, encara en el càrrec; Josefina Carbonell Cuevas, directora d’infermeria (actualment el càrrec l’ostenta David Ordóñez Lopera); Josep Maria Giménez Pérez, director econòmic financer, encara en el càrrec; Ramon Ortiz López, director de gestió, que va quedar fora de l’equip de direcció el febrer de 2023, quan es va suprimir el càrrec i les seves funcions es van repartir entre les direccions econòmica i financera, de serveis i l’assessoria jurídica, i finalment, Júlia Torrent Surrell, assessora jurídica, encara en el càrrec. 

Un 30% dels contractes menors, amb indicis de fraccionament

De l’anàlisi dels contractes menors que va fer el CHV durant el 2022, la Intervenció de la Generalitat dedueix que en 119 d’aquests contractes, per un import total de 778.695,97 euros (el 20,08% del total dels contractes menors) repeteixen diverses vegades l’objecte contractual i, per tant, podrien ser susceptibles de fraccionament. Es tracta d’una pràctica consistent en fraccionar un mateix encàrrec en diversos contractes per no superar el llindar econòmic a partir del qual s’ha de fer la compra o contractació amb unes normes de contractació més rígides, amb més publicitat o lliure concurrència. En el cas del CHV, el lllindar se situa en 15.000 euros en serveis i subministraments i 40.000 en les obres. 

La Llei de contractes del sector públic prohibeix manifestament la pràctica del fraccionament de contractes, quan en el punt 2 de l’article 99 diu que «no es pot fraccionar un contracte amb la finalitat de disminuir-ne la quantia i eludir així els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que corresponguin».

De l’anàlisi dels contractes menors fets per la Intervenció, es va poder deduir que un total de 41 adjudicataris van acumular el 2022 fins a 128 contractes menors per un important d’1.181.125,90 euros (el 30,46% dels contractes menors). Per això, la Intervenció General recomana al CHV planificar la contractació i alhora implementar mecanismes de control intern per complir amb la Llei de contractes del sector públic. 

En l’annex de l’Informe on s’analitza de forma detallada la contractació menor s’hi poden veure alguns dels contractes amb indicis de possible fraccionament, com els que es van fer amb l’agència de comunicació Op-Team, que en va fer un per valor de 14.880 euros per la gestió de les xarxes socials del CHV i un per 14.880 euros per un projecte de comunicació orientat a promocionar l’activitat docent. És només un exemple, però també se n’han detectat, per exemple, en el subministrament de guants o llits abatibles, en els treballs de fusteria de la reforma de la sala de TAC o en la compra de medicaments per a malalties del sistema nerviós, entre altres.

A diferència d’altres al·legacions a l’informe, en el cas dels fraccionaments, el CHV es va estendre en la justificació de l’existència de determinats contractes menors que poden tenir indicis d’aquesta pràctica il·legal. Comencen recordant que el material fungible sanitari i els medicaments, de normal, el CHV els licita a través de la central de compres del Consorci Sanitari de Catalunya (SACAC). No obstant això, afegeixen que, des de la pandèmia, els trencaments d’estocs tant de fàrmacs com de material sanitari són constants. Això significa que el proveïdor al qual es té adjudicat el contracte, no pot dispensar els subministraments contractats. En aquests casos, diuen, i tenint en compte que l’activitat sanitària no es pot aturar per falta de material sanitari ni fàrmacs, es compra, via contracte menor quan així ho permeten les quanties, aquell material de primera necessitat per a l’hospital. 

En molts casos, expliquen, l’existència del mateix objecte contractual adjudicat via contracte menor a diferents proveïdors es deu principalment a dos fets: o bé perquè un sol proveïdor no pot proveir de tot l’estoc que necessita el CHV, o bé perquè arribat el límit de la contractació menor, diuen textualment, s’opta per no mantenir la mateixa identitat d’objecte i subjecte amb el següent contracte que es faci. El CHV es remet a una resolució de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Canàries, i acaba recalcant que si bé hi ha alguns proveïdors que es repeteixen, la necessitat a satisfer és diferent i, a parer seu, això els exonera de ser considerats els contractes en discussió com a fraccionament. Amb tot, es comprometen a millorar el redactat dels informes de necessitat dels contractes.

Les interventores no accepten l’al·legació i, per això, no modifiquen el seu text provisional sobre els fraccionaments i el donen per definitiu. I en qualsevol cas, recorden que a part dels indicis de fraccionament, que es mantenen, el que sí que hi ha són «deficiències en la planificació de les necessitats del CHV».

Irregularitats formals en la pràctica totalitat de contractes mostrejats

Més enllà dels indicis de fraccionament, la Intervenció General va detectar altres irregularitats en la contractació del CHV. Així, d’un mostreig de 32 contractes menors, que sumen 577.662 euros, el 14% de l’import total, en cap d’ells es va acreditar l’adequació a preus de mercat, en cap hi constava que s’hagués sol·licitat més d’un pressupost, ni es va aportar cap altre mitjà de prova per acreditar el compliment del que estableixen l’apartat 3 de l’article 102 de la Llei de contractes del sector públic ni la instrucció 1/2019 de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació del Ministeri d’Hisenda, que recomana, com a garantia de bona gestió, la sol·licitud d’almenys tres ofertes, de la qual n’ha de quedar constància a l’expedient. 

De fet, lamenten les interventores, «en la majoria de casos no s’adjunta, a l’expedient, ni un sol pressupost, de manera que tampoc no queda acreditat com es conforma l’import que consta a l’autorització de la despesa». Tampoc en cap dels 32 casos s’aporta el certificat final d’obra o un certificat de prestació de servei o de lliurament del subministrament, conculcant l'establert en l’article 210 de la Llei de contractes del sector públic, segons el qual l’administració ha de tramitar un acte formal i positiu de recepció o conformitat dintre el mes següent al lliurament o realització de l’objecte del contracte. 

Així mateix, es va constatar que durant el 2022, un 11% de la despesa corresponent als 30 creditors més significatius, va excedir de l’import adjudicat o de l’import inicialment previst en la documentació que el suportava. Són algunes de les múltiples irregularitats en la contractació menor detallades en l’informe de control financer de la Intervenció de la Generalitat.
Irregularitats en despeses protocol·làries, dietes de representació i transparència

L’informe de control financer també inclou algunes irregularitats en les despeses protocol·làries o de dietes de representació. Si bé són irregularitats considerades menors, bàsicament de tipus formal i insignificants respecte al pressupost global, sí que les interventores s’entretenen a assenyalar algunes de les irregularitats d’aquest tipus i fan recomanacions de millora al respecte. Hi ha des d’un dinar pagat amb la VISA de la gerent al restaurant Divicnus de Vic per valor de 65,80 euros o un al Vivanda de Sarrià per valor de 80,30 euros fins a despeses de decoració d’actes institucionals o la contractació d’esqueles a El 9 nou que no van ser tramitades correctament.

Finalment, a part d’altres irregularitats, l’informe de control financer en detecta en l’àmbit de la transparència. Tant pel fet que no consta la publicació al Diari Oficial de la Generalitat d’alguns dels convenis formalitzats pel CHV, tal com marca la llei, com pel fet que el Portal de la Transparència del web del Consorci té diverses mancances, ja que hi falta informació i no es dona compliment al que determina la Llei de la Transparència.

Què és l’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat?

L’Informe de Control Financer de la Intervenció General de la Generalitat se sustenta en la Instrucció 01/2020 de Control financer. Segons es diu en l’article 2.2 de la instrucció, el control financer de les entitats és el que es realitza sobre el resultat de les actuacions amb efectes econòmics i financers efectuades per les entitats del sector públic de l’administració de la Generalitat, però també les classificades dins del sector d’administracions públiques segons el Sistema Europeu de Comptes. 

Així, és d’aplicació l’informe en aquells serveis, òrgans i unitats de l’administració de la Generalitat, però també en aquelles entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirecta. Seria el cas del Consorci Hospitalari, que jurídicament, està integrat per la Generalitat i la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu de Vic, i s'organitza com un consorci administratiu de caràcter públic i institucional. Sota aquesta fórmula jurídica, el CHV gestiona sis centres: a Vic, l’Hospital Universitari (antic Hospital General), la Clínica de Vic (on tenen externalitzada la part privada a Consultori Bayés Vic SL) i Osona Salut Mental, i a Manlleu, l’Hospital de Sant Jaume, la Residència Aura i el Centre de dia Josep Roqué i Castell.

El control financer té per objecte la verificació, amb posterioritat a l’activitat de les entitats del sector públic, que el seu funcionament econòmic i financer s’ajusta a l’ordenament jurídic i, com a objecte complementari, la seva adequació als principis generals de bona gestió financera. També busca la millora de les entitats controlades a través de recomanacions en els aspectes econòmics, financers, patrimonials, pressupostaris, fiscals i laborals.

El Pla anual d'actuacions de control de la Intervenció General fixa cada any les entitats que s’hauran de controlar, ja que no es controlen totes cada any. En el cas concret de 2022, quan es va fer el control sobre la gestió econòmica i financera del CHV, es van fer un total de 511 actuacions de control, 23 dels quals van ser en l’àmbit de la salut. 

El CHV es va comprometre per escrit a articular un pla de millora que inclogui les mesures a les quals es compromet en les al·legacions presentades per tal de pal·liar les irregularitats detectades. El Pla, deia, havia de ser aprovat pel Comitè de Direcció del CHV, el qual també n’haurà de fer un seguiment trimestral de la seva execució.

La gimcana burocràtica per obtenir la informació per fer aquest reportatge

Hi ha qui diu que el periodista no és notícia. O si més no, no és la notícia. Sí, però, que com a mostra de l’opacitat amb què es porten determinades qüestions, és il·lustratiu resumir la gimcana burocràtica que ha fet falta per aconseguir disposar de l’Informe de control financer del Consorci Hospitalari de Vic.
La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, defineix la informació pública com «la informació elaborada per l'administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei». La llei és d'aplicació als organismes i ens públics, però també les societats amb participació majoritària de la Generalitat, com és el cas del Consorci Hospitalari de Vic. També, de fet, si almenys el 40% dels seus ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics.

Emparats en aquesta llei, l’1 de desembre de 2024, aquest mitjà va fer una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat sol·licitant còpia de totes les actuacions de la Intervenció dels anys 2021, 2022 i 2023. A la pràctica, en haver-hi només Informe de control financer de 2022, el que s’estava sol·licitant era aquest. La sol·licitud es va fer a Economia i Finances, en tant que departament del qual penja la Intervenció General i, per tant, organisme que va elaborar el document.

Economia i Finances mai va respondre a la sol·licitud de Setembre, malgrat que la Llei de la transparència dona un mes de termini a l’administració a la qual s’ha fet la sol·licitud per donar una primera resposta (que podria arribar a ser negativa si la sol·licitud quedava afectada per algunes de les causes de denegació de la informació previstes per la Llei de la transparència, que no era el cas). 

En passar un temps significatiu sense rebre resposta, Setembre va presentar el 13 de març passat una reclamació davant la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública, la GAIP, organisme independent vinculat al Parlament, i que la Llei de la transparència li atribueix les funcions de mediació i, si s’escau, resolució sobre les possibles denegacions d’informació pública sol·licitada. 

El 17 de març la GAIP va donar cinc dies de termini a Economia i Finances perquè informés de l’estat en què es trobava la sol·licitud presentada per Setembre. L’endemà mateix, Economia sí que va respondre a la GAIP que s’havia derivat la sol·licitud al Departament de Salut, i més concretament al Consorci Hospitalari de Vic, que al seu torn havia optat per no respondre a la sol·licitud de Setembre.

El 26 de març la GAIP va donar els cinc dies preceptius per respondre, ara al CHV, ja amb la indicació que Setembre havia demanat una mediació per dilucidar sobre la sol·licitud. El 31 de març, quatre mesos després d’haver presentat la sol·licitud, el CHV va respondre remetent a la pàgina web d’Economia i Finances des d’on, no sense un alt grau de perícia i gens de facilitat en l’accés a la informació, es podia localitzar l’enllaç al resum de les conclusions i recomanacions de l’Informe de control financer del CHV de 2022. Es tractava d’una informació incompleta (l’informe és de 126 pàgines, amb 34 annexos), i així es va informar a la GAIP, que va convocar una primera sessió de mediació.

La sessió de mediació es va convocar pel 25 d’abril. En aquesta, l’assessora jurídica del CHV va explicar que, quan van rebre la sol·licitud d’informació des d’Economia i Finances, els van comunicar que consideraven que els informes de control financer són competència seva, en tant que els han elaborat ells. La Intervenció General, però, va respondre al CHV, que els seus informes no són públics, i que només ho són les recomanacions i conclusions. Una opinió que contravé el que es diu en la Llei de la transparència.

Sigui com sigui, el mediador de la GAIP va resoldre que si el CHV disposava de l’informe, aquest era qui l’havia d’entregar a Setembre, cosa que va acabar fent el 9 de maig passat, gairebé cinc mesos i mig després d’haver fet la primera sol·licitud, i molt més tard dels terminis que dona la Llei de la transparència per entregar un informe ja tancat i del qual es disposava des del primer moment. La condició que va posar el CHV és que es tinguessin en compte en el reportatge les al·legacions que van presentar al redactat provisional de l’informe de control financer. En el mateix informe, en un altre dels annexos, la Intervenció General dona resposta a les al·legacions.

En futurs reportatges, Setembre desenvoluparà altres irregularitats en la gestió econòmica del CHV que es desprenen de l’Informe de control financer, com el fet que s’han resolt convocatòries de llocs de treball donant la plaça a la persona que no havia obtingut la millor puntuació, algunes de vinculades amb Consultori Bayés Vic SL i la facturació dels serveis que presta el CHV a l’asseguradora Adeslas, o altres qüestions relacionades amb la societat SAS i el personal que té contractat, entre ells algun altre alt càrrec a part dels que s’esmenten en l’informe.