En moviment

​Aturats els dos desnonaments previstos per aquesta setmana a Manlleu

En els dos casos una vintena de persones del Grup de Suport Mutu de Manlleu i la PAH han donat suport a les afectades

En un cas afecta a dues persones jubilades i en l'altre, a una que conviu amb un noi amb una discapacitat

Suspenen el desallotjament d'una família amb tres menors a Vic

| 06/02/2025 a les 18:23h
Arxivat a: En moviment, desnonaments, pah osona, pah, grup de suport mutu de manlleu, habitatge
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/02/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimecres, 5 de febrer, a les 10 del matí hi havia previst el desnonament de la Maite i en Joaquim, dos veïns de Manlleu jubilats a qui el propietari de l'immoble del carrer Girona ha denunciat per impagament. Aquests al·leguen que la persona de la immobiliària que els cobrava el lloguer va deixar de venir i no tenien un numero de compte on fer l'ingrés. En aquest sentit, denuncien la deixadesa del propietari, qui «ha recorregut a la via judicial abans d'adreçar-se a nosaltres per arreglar la situació». La sentència judicial va resoldre que calia desnonar als ocupants de l'immoble. En arribar la comitiva judicial, els inquilins es van negar a marxar, i es va establir una nova data de desallotjament pel 2 d'abril. Entre llàgrimes, els afectats agraïen a les veïnes de Manlleu que s'havien apropat al desnonament: «Avui ha sigut una gran lliçó d'humanitat, un dia que no oblidarem», deien a la multitud que els havia acompanyat durant aquell dia.
 

Activistes pel dret a l'habitatge davant de l'immoble del carrer Cavalleria on s'havia de fer el desnonament Foto: Ferran Domènech


I aquest dijous dia 6 ha sigut el torn d'en Maamar, un veï de Manlleu que conviu en règim d'ocupació amb un noi amb discapacitat en un pis al carrer Cavalleria propietat d'un gran tenidor. En arribar, la procuradora de la comitiva judicial s'ha negat a parlar amb la portaveu del Grup de Suport Mutu de Manlleu fins que no s'identifiqués. Aquesta s'hi ha negat. Es dona el cas que la portaveu era d'origen marroquí. La procuradora, que a la vegada és la primera tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Manlleu, ha accedit a parlar directament amb l'afectat i quan s'hi han adreçat altres persones no els ha demanat que s'identifiquessin. Finalment, el desnonament s' ha ajornat fins el 12 de juny.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un moment de la presentació de la Quinzena de l'ESS del Penedès
Un moment de la presentació de la Quinzena de l'ESS del Penedès
La iniciativa, impulsada per Coopsetània amb la col·laboració de desenes d’entitats del territori, tindrà lloc de l’11 al 26 d’abril | El programa inclou des de xerrades a sessions formatives, passant per itineraris guiats, concerts, espectacles, tallers o degustacions
Cartell amb propostes de suport mutu de la cooperativa Clau Mestra, de Sant Cugat
Cartell amb propostes de suport mutu de la cooperativa Clau Mestra, de Sant Cugat
Laia Coronado Nadal
Crònica de dos actes sobre habitatge cooperatiu en cessió d’ús organitzats per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental a Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès | S'hi van explicar, entre altres, els casos de Clau Mestra, Can 70, Empriu, La Corba, Can n'Antolí o l'Associació Cohabitatge Sènior Sant Quirze
Entrada a Burj el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut, afectat per les ordres d'evacuació, amb tot el que comporta en ser ja un camp de refugiats
Entrada a Burj el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut, afectat per les ordres d'evacuació, amb tot el que comporta en ser ja un camp de refugiats | Núria Roma
Núria Roma
Article d'anàlisi de Núria Roma, osonenca resident a Beirut, sobre les evacuacions de civils massives ordenades per l'exèrcit d'Israel al sud del Líban | «Aquestes evacuacions massives, que afecten pobles sencers i àrees urbanes densament poblades, plantegen una qüestió central: fins a quin punt responen realment a una lògica de protecció, o bé poden constituir una forma de desplaçament forçat prohibit pel dret internacional humanitari?»