En poc temps, el moviment Soulèvements de la Terre ha passat de mobilitzar 200 persones a reunir-ne fins a 30.000 en accions directes per defensar la terra i desmantellar la indústria ecocida. La seva capacitat per generar un ecologisme de masses a través de l’acció directa i l’habilitat per articular moviments molt diversos —sindicats, pagesos, ecologistes, urbanites, entre d’altres— ha situat aquest col·lectiu en el punt de mira, inspirant iniciatives arreu, inclosa Catalunya.

El moviment francès Soulèvements de la Terre reuneix activistes climàtics, agricultors, sindicalistes, grups autònoms anticapitalistes i persones vinculades a lluites locals. La seva tesi, impulsada des de l'any 2021, parteix de la constatació que només un autèntic aixecament popular podria frenar la crisi climàtica i posar fi al saqueig capitalista dels entorns vitals. El seu objectiu és promoure accions directes col·lectives i teixir una xarxa de lluites locals que promoguin al mateix temps un moviment de resistència, redistribució de la terra i construcció de béns comuns a major escala.

Aquesta organització formada per petites lluites locals en defensa de la terra i del camp per l'agricultura sostenible ha aconseguit articular-se en un moviment social en l'àmbit estatal francès, i així ha aconseguit que les seves accions tinguin molt més seguiment mediàtic i, per tant, el seu impacte sigui molt més gran.

Són nombroses les batalles guanyades a peu de camp, però potser la més sonada és l'absolució de la mateixa dissolució de l'organització decretada pel ministre d'interior francès Gerald Darmanin. El Consell d'Estat va anul·lar aquest decret ministerial que condemnava a desaparèixer l'organització, una il·legalització promoguda personalment pel mateix Darmanin, que posava en relleu com de molest és el moviment en defensa de la terra per l'estat francès.

Més enllà de les batalles als despatxos, les accions directes del moviment es concentren en bloquejar, ocupar terres i dur a terme accions de sabotatge massiu contra infraestructures tòxiques que posen en perill els recursos naturals. 

Coòpolis, l'Ateneu cooperatiu de Barcelona, ha convidat a dues de les seves integrants per tal de connectar el moviment amb agents mobilitzats de Catalunya i per compartir l'experiència de l'articulació territorial. Aquesta trobada es fa aquest dimecres 4 de novembre a les 6 de la tarda al Bloc4BCN, en el marc de les jornades Utòpicament, impulsades per l'Escola de Transicions. Benoit Feuillu, i Chantal Chanterelle, compartiran la seva hipòtesi estratègica, basada en l’acció directa, la composició plural de moviments i l’autoorganització popular que vertebra aquest nou moviment.