Cuidem Lluçanès és una cooperativa de consum que ofereix serveis de cures a persones grans que puguin tenir dependències amb condicions de treball dignes i segures per a les persones que treballen a l’àmbit de les cures, que majoritàriament són dones. I tot, a un territori rural com el Lluçanès. Hem entrevistat al president del consell rector Isaac Peraire i la coordinadora de la cooperativa Mariona Font.

Ens expliqueu el context d’on sorgeix Cuidem Lluçanès?

El context marca absolutament, perquè a l'hora de preveure serveis o atencions a les persones que les demanen, no és el mateix si estan totes posades en un bloc de pisos de deu plantes i quatre habitatges a cada planta que en cases disperses arreu de la comarca. Això és un gran factor de diferència entre el que és els nuclis urbans amb els nuclis rurals. A més, en els entorns rurals hi ha molta població envellida que no té tant a prop els serveis que es solen tenir en entorns més urbans. A la tardor del 2023 ens hi vam posar per donar una empenta, perquè iniciatives com aquesta cada cop tindran més sentit.

Quina evolució ha tingut la cooperativa a la comarca?

Podríem dir que hi ha dos episodis. El llançament del 2016, quan una fàbrica tèxtil va tancar, i van quedar unes persones d'unes característiques que sonen atípiques: dones de 50 i escaig d'anys sense carnet, que necessitaven alguna iniciativa d'ocupació en un context, com hem dit abans, de necessitat d’atenció a les persones grans i de necessitat de combatre l'economia submergida en les treballadores de les cures. Quan es va formar el grup motor, va coincidir amb una formació amb Ateneus Cooperatius. Llavors, va venir l’assemblea, amb una acollida que va ser molt emocionant. Vam comptar amb més de cent persones sòcies. Al cap d’un temps, va anar una mica a la baixa, perquè necessita dedicació i acompanyament. A la tardor del 2023 hem intentat començar el segon episodi, per tal de millorar la percepció social, millorar la situació econòmica. Falta més coneixement i reconeixement. La feina mateixa de neteja, que també oferim des de Cuidem, la paguem legalment, la persona treballadora té seguretat social, té el curs de riscos laborals, ho té tot en regla, i això té un cost. Hem d'anar a buscar clients, per una banda, però també hem de buscar les persones que treballen a l'àmbit de les cures, perquè sàpiguen que Cuidem Lluçanès és una eina per elles.
 
Quins han estat els grans encerts d'aquests primers anys de Cuidem Lluçanès i amb quins entrebancs us heu trobat?

El gran encert és el tema. Els dos objectius aquests, per molt difícil que siguin els dos, és que hi haurà dones que treballen en unes condicions prou dignes i que hi haurà persones que necessiten atenció. El tema és important, i l'eina cooperativa també. Hem de treballar també en el que vol dir model cooperatiu. Aquí venim de la tradició que les cooperatives agràries fracassen al final de no sé quants anys. Ningú pensa que durant molts anys van anar molt bé, i que encara n'hi ha que van molt bé. Quan vam entrar la cooperativa estava pendent de rebre una subvenció que no rebíem si no pagàvem un deute que teníem amb la Seguretat Social. Hi vam posar diners i vam revertir la situació econòmica. Ara estem anant cap a més, i cada dia hi ha més serveis, cada dia hi ha més gent que té ganes de formar-ne part, i cada dia estem millor.

Malgrat les dificultats, sou referent a nivell de país i us han vingut a buscar i a veure d'altres territoris, no?

Sí, en d’altres territoris catalans. I és que hi ha més comarques com el Lluçanès que tenen necessitats molt semblants. També entenem les cures en un sentit ampli. No només com la cura d'una persona, sinó cures en tots els seus àmbits. Ara estem també promocionant projectes de, per exemple, ioga a les escoles, fisioteràpia a domicili, Flors de Bach, Reiki i el Cuidem l’estiu, que ara mateix és el projecte estrella.

Aquest article està publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, dins de la revista 'Vuit anys d'iniciatives transformadores a la Catalunya Central'