EN MOVIMENT | GENT GRAN LGBTIQA+

«Els drets que hem aconseguit no els podem perdre»

La Fundació Enllaç va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de gent gran LGBTIQA+

«Quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres»

Doble jornada reivindicativa a Osona pel Dia de l'Orgull LGTBIAQ+

| 03/07/2024 a les 11:48h
Arxivat a: En moviment, lgbt, LGTBIQA+, orgull, gent gran, residències
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco.
Moment de la taula rodona amb la integradora social de la fundació Eve Parras, Joan Sebastià Martí i Paulina Blanco. | Anna Pujol Navarro
La gent gran LGBTIQA+ pateix molta invisibilització. Per culpa de l’edatisme, de la negació de la sexualitat en l’edat adulta, i més encara quan es tracta de sexualitats dissidents. Així ho explica la Fundació Enllaç, que va néixer el 2008 per la necessitat d’expressió, suport i representació de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals d’edat avançada.

Paulina Blanco i Joan Sebastià Martí, dues de les persones impulsores de la fundació, van visitar ahir Solsona per participar en la taula rodona «Gent gran LGBT. En parlem» dins del cicle d’activitats De tots colors. Blanco, que a més de patrona de la fundació és activista del moviment LGBT cristià, va assenyalar la necessitat que les persones treballadores socials tinguin formació específica i certa sensibilitat, perquè «no pot ser que tinguem una llei del 2014 per desenvolupar i garantir els nostres drets, i que es continuï considerant que tothom és hetero. Per exemple, quan una persona trans entra en una residència, ha de continuar amb el seu tractament hormonal. Si no es considera la diversitat, ens estan negant i, en ocultar-nos, deixem de ser nosaltres».

Blanco va estar quaranta anys amagant-se, fins que la llei del 2005, que va permetre el matrimoni homosexual, li va donar l’empenta necessària per sortir de l’armari i casar-se amb la seva dona: «i ara, aquesta societat es pot permetre el luxe de fer-me tornar a entrar a l’armari? No ho faré mai, preferiria morir», defensava ahir durant la taula rodona. Martí, per la seva part, va destacar el servei d’acompanyament de la fundació: «quan estàvem en confinament, em trucaven persones voluntàries de la fundació per demanar-me com estava, si necessitava alguna cosa… És un servei indispensable per moltes persones». Enllaç porta a terme accions de benestar a través d’oportunitats de relació i vinculació, amb atenció personalitzada per part de professionals del treball social i la psicologia, a més d’actuacions en els àmbits de la memòria, la presència i la defensa i denúncia de situacions de violència edatista o LGBTIQ+ fòbica.

«Un dia vam haver de plantar-nos davant una persona treballadora de l’administració pública perquè atengués una persona gran trans. Li vam haver de recordar les seves obligacions», recordava Joan Sebastià Martí. Que les persones LGBT puguin envellir amb dignitat és un dels objectius de la fundació, que, a més, ofereix des de 2012 serveis de formació i sensibilització a les residències, per tal de traslladar la realitat i les necessitats del col·lectiu a les persones treballadores. Davant l’augment de l’extrema dreta, tant Blanco com Martí van concloure que l’estat «que tenim ara no ens ha caigut del cel, i els drets que hem aconseguit no els podem perdre».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un dels fotogrames del documental Viure la mort.
Un dels fotogrames del documental Viure la mort. | Papaia Produccions
Anna Pujol Navarro
Darrerament, han aparegut i crescut algunes iniciatives de l'economia social i solidària que faciliten els serveis i processos que envolten la mort | El fet d’invisibilitzar la mort i relegar-la a l’esfera privada ha fet que s’hagi mercantilitzat i s’hagin generat desigualtats i violències
La manifestació al final del carrer Progrés
La manifestació al final del carrer Progrés | Aleix Auber
Josep Comajoan Colomé
Més d'un miler de persones han participat aquest diumenge en la manifestació contra la persecució de la dissidència per part de l'alcaldessa Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana | Col·lectius d'arreu del país s'han solidaritzat amb el Casal Popular La Metxa de Ripoll, contra el qual pesa una ordre de tancament per part de l'Ajuntament
Activistes mostrant un cartell de suport a La Metxa, el juliol passat
Activistes mostrant un cartell de suport a La Metxa, el juliol passat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
La manifestació, convocada pel Casal Popular La Metxa amb el suport d'organitzacions d'arreu del país, és aquest diumenge a 2/4 de 12 del migdia | S'hi llegirà un manifest on es denuncien, entre altres coses, multes arbitràries cap a persones de l'entorn de La Metxa