Setembre crític | Habitatge

​Desnonada a Vic una altra família amb una menor d’edat

L’Ajuntament de Vic, que no va emetre en el seu moment l’informe de vulnerabilitat de la família, només els ha ofert com a solució d’emergència tres nits en un hostal

El jutjat va saltar-se l’article de la llei que diu que havia d’haver informat a temps l’Ajuntament i va fer cas omís de les gestions d’última hora

El pis és propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus

​CaixaBank desnona una família vulnerable amb tres fills de 3, 6 i 8 anys de Vic

| 16/02/2024 a les 13:05h
Arxivat a: Setembre crític, desnonaments, habitatge, Divarian, C, Cerberus, Ajuntament de Vic, PAH
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Moment que la família abandona el seu pis del carrer Anselm Clavé, propietat de Divarian, societat del fons voltor Cerberus
Aquest dijous es va desnonar a Vic una altra família amb menors d’edat. En aquest cas, amb una menor de 14 anys. El vespre abans s’havia presentat un escrit al jutjat número 4 de Vic, que és qui havia ordenat el desnonament, recordant-li que s’estava incomplint l’article de la Llei pel Dret a l’Habitatge de 2023 que obliga a informar-ne a l’Ajuntament per saber si la família està en risc de vulnerabilitat.

De fet, l’Ajuntament tampoc ha actuat amb diligència fins a última hora, ja que, tot i ser coneixedors de la situació de precarietat de la família, els van negar primer l’empadronament i després que, davant una primera amenaça de desnonament, actuessin amb diligència per evitar-lo. No va ser fins al dimecres al vespre, al saber per part de l’advocat de la família que l’endemà hi havia el desnonament, que no es van adreçar al jutjat per aturar el desnonament. Infructuosament, ja s’havia fet tard.

L’Ajuntament ja era coneixedor de l’existència de la família a la ciutat, que es va veure obligada a viure en el pis del carrer Anselm Clavé en règim d’ocupació davant la impossibilitat d’accedir a cap altre habitatge. De fet, el pare de família ja viu a Catalunya des de fa cinc anys. La mare i la filla de 14 anys, per la seva part, van arribar a Vic el setembre passat. El 25 de setembre van demanar ser empadronats. Entre altres coses, perquè la filla pogués ser escolaritzada. Segons ha comunicat l’Ajuntament a la PAH, es va enviar la Guàrdia Urbana tres vegades a comprovar que realment vivien al pis i com que en cap de les tres ocasions se’ls va obrir la porta, se’ls va fer una primera denegació de l’empadronament.

L’Ajuntament sabia de la situació precària de la família des de fa setmanes

El 8 de gener, però, davant una primera amenaça de desnonament del jutjat, l’advocat de la família va tornar a posar en coneixement de l’Ajuntament de la problemàtica de la família. S’hi al·legava, entre altres coses, el que marca l’article 14.3 de la Llei pel Dret a l’Habitatge. En concret, que per pal·liar el fenomen del sensellarisme, l’Ajuntament ha de promoure l’accés a solucions habitacionals d’allotjament en condicions adequades per part de les persones que es puguin trobar en aquesta situació, així com garantir-los els drets, especialment en els àmbits sanitari, social, educatiu i d’ocupació. L’Ajuntament en va tornar a fer cas omís, tot i ser conscients que la nena no estava podent ser escolaritzada per la negativa a empadronar-los.
 

Els Mossos custodiant l'operació de desnonament. Només deixaven acostar-se al pis al veïnat, prèvia exhibició del DNI


En aquell escrit de 8 de gener, l’advocat de la família ja demanava a l’Ajuntament que emetés l’informe preceptiu que hauria facilitat, per una part, poder exigir un lloguer social al propietari del pis, en tractar-se d’un gran tenidor, i per una altra, fer més força davant del jutjat perquè no acabés executant el desnonament.

Sigui com sigui, va arribar la data marcada pel desnonament i a primera hora del matí els Mossos d’Esquadra ja havien tallat el carrer i només es deixava passar al veïnat prèvia exhibició del DNI. Fins i tot ja amb la comitiva judicial a dalt del pis, mentre operaris ja procedien, amb la família encara dins, a canviar el pany i a instal·lar-hi alarmes, es va impedir en un primer moment a pujar-hi a una persona que hi anava per fer-hi de traductor. Va haver de ser a insistència de la PAH que es va poder fer baixar una funcionària judicial que va acabar accedint a que pugés el traductor.

Un cop fora, també a través de la PAH, es va arribar al compromís amb la representació legal de Divarian que la família podria tornar un altre dia a recollir les seves pertinences, ja que van haver de marxar amb poca cosa. Primer de tot, cap a l’Ajuntament, en concret al Palau Bojons, on hi ha les dependències dels Serveis Socials. L’Ajuntament es va limitar a excusar-se en el fet que no se’ls havia empadronat perquè les tres vegades que hi va anar la Guàrdia Urbana no se’ls va obrir la porta, i a informar de les gestions infructuoses d’última hora davant del jutjat. Com a única solució davant el desemparament de la família, menor inclosa, que queden al carrer, se’ls va oferir tres nits en un hostal de la ciutat. Per més endavant, no se’ls ha ofert res més. 
 

Acció de la campanya 'Guerra a Cerberus' a la seu d'Haya Real Estate, societat participada per un fill de José María Aznar Foto: Victor Serri | Directa


Un pis propietat del fons voltor Cerberus

El pis, situat al número 15 del carrer Anselm Clavé, al barri de la Calla, és propietat de Divarian, un gran tenidor participat fins fa pocs dies pel BBVA i el fons voltor Cerberus (des de principis d’aquest mes de febrer és propietat exclusivament de Cerberus, ja que el BBVA li ha traspassat el 20% que li quedava en la societat). Segons un reportatge publicat pel diari Crític l’octubre de 2023, Divarian és propietària de 1.868 pisos a Catalunya, bona part dels quals ja provenen d’impagaments d’hipoteques fetes en el seu moment amb el BBVA.

Amb origen a Holanda, Cerberus s’ha fet cèlebre en els últims anys per haver-se aprofitat de la crisi immobiliària per adquirir a baix preu diversos immobles i haver especulat amb ells, a més d’haver-se aprofitat de l’extrema precarietat d’algunes de les famílies que hi viuen. Cerberus va aterrar fa una dècada a l’Estat espanyol per recollir les escorrialles de la crisi immobiliària de 2007. 

El primer gran cop de Cerberus a l’Estat espanyol, tal com s’explica en un detallat reportatge d’El Salto, va ser el 2013, de la mà de José María Aznar Botella, filla de l’expresident espanyol José María Aznar i d’Ana Botella, a través d’un megacontracte per vendre en exclusiva els immobles acumulats per Bankia, valorats en uns 22.000 milions d’euros. El 2018, es va prorrogar l’acord fins al 2027. Segons un altre reportatge en profunditat de la Directa, Cerberus té el control pràcticament total de 2.000 filials a l'Estat espanyol i des del 2011 ha participat o encara participa en més de 8.000 empreses.
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»