En moviment

Exposició sobre el fons fotogràfic de Cintet Rifà al Museu de la Torneria de Torelló

L'exposició és un viatge al món rural de la Vall del Ges a principis del segle XX

La família de Cintet Rifà ha conservat un fons format per gairebé 3.000 fotografies i plaques de vidre preses entre el 1900 i 1930

, Torelló | 10/03/2017 a les 13:41h
Arxivat a: En moviment, fotografia, Cintet Rifà, Museu de la Torneria
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Museu de la Torneria de Torelló té oberta fins el 9 d'abril una exposició sobre «la mirada etnogràfica» dels fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu, 1879-Barcelona, 1938). L'exposició és un viatge al món rural de la Vall del Ges a principis del segle XX, i una curiosa mostra esteroscòpica d'aquella època.

De fet, la que ara impulsa el Museu del Ter al Museu de la Torneria és només una de les moltes 
exposicions possibles que poden emergir d’aquest fons format per gairebé 3.000 fotografies, 
plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament.

En aquesta exposició s'ha destacat el que es considera que és la característica més valuosa de la fotografia de

Cintet Rifà, i que s'ha denominat la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona,

i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897. En aquesta mateixa casa la família ha conservat aquest valuós fons fotogràfic, actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya i a l’abast ja d’investigadors i documentalistes.

L'exposició es pot visitar de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre. I els dissabte, diumenges i festius d'11 del matí a 2 del migdia.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte» | Kristina Flour
Roser Iborra
«Tanta por ens fa, el silenci? Tanta por ens fa, estar soles, sols? Acabarem escoltant la rentadora, a aquest pas» | «I un dia et fan adonar que la teva solitud silent no és una enemiga, sinó ben bé al contrari: una amiga per sempre, una aliada necessària»
Dues fotos de  l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera
Dues fotos de l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera | Arran Vic
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic | «I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança» | «La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»