En plena movida madrileña hi havia qui també s'acostava a Osona buscant la moguda local. Eren els anys 80. Començava a triomfar El último de la fila, amb un Quimi Portet vigatà i Loquillo, acompanyat per uns Trogloditas també osonencs. Va ser la dècada dels Duble Buble. Tots ells van tocar als locals on es concentrava la vida musical nocturna osonenca: l'Hangar, el Roc 34 o el Nexus, que també va veure passar bandes mítiques com La Banda Trapera del Río, Mano Negra o Toy Dolls. Va ser llavors quan es va començar a anomenar Vic el «Liverpool català», per la tan arrelada tradició musical. Una tradició realment singular? O una mirada cap al melic osonenc?
  Sigui una situació especial o una situació similar a la que s'ha viscut en altres territoris propers, el que és cert és que des de llavors, la quantitat i qualitat dels grups musicals sorgits de la ciutat s'ha mantingut, i avui continua exportant nous grups cap al panorama cultural català. Segur que el Mercat de Música Viva també té un lloc en les diverses teories.

Ara, amb la idea de fer una radiografia musical de la comarca, però amb cap hipòtesi plantejada i amb cap voluntat de treure conclusions, apareix «La Plana Records», un projecte impulsat per tres realitzadors, Lorda Crusellas, Arnau Costa i Joan Puig, un projecte audiovisual que intentés respondre la pregunta amb que tots els grups osonencs s'han topat en alguna entrevista: Com és que surten tantes formacions musicals de la comarca d'Osona? Es tracta d'un documental amb més de 50 entrevistes, on apareixen grups referents com Nyandú, Txarango, La Iaia, Sey Sisters, Catarres, XY, Obeses, Oques Grasses, Est Oest, Salem, Germà Aire, Bonobos o Power Burkas, juntament amb músics destacats com Núria Graham, Guillem Roma, Carla Serrat, Pep Poblet, Roger Usart, Quimi Portet, Dani Rifà, Jordi Domènech, Paula Valls i tants altres.
 
«La idea és fer una radiografia de la comarca, molt centrada en la música, però que no només pregunti què passa, sinó que faci un retrat de com és la comarca i la seva gent a partir del fet musical», diu Crusellas. És per això que entre totes les persones entrevistades no només hi ha gent relacionada amb el sector musical, sinó que també hi ha «pagesos, botiguers, dissenyadors, la Pilarín Bayés, en Nandu Jubany o en Carol Bruguera». Diferents punts de vista que acaben parlant del mateix: la música. «No volem treure cap teoria. Hem posat en dubte fins i tot que Osona tingui una especial vida musical. Han sortit moltes teories i en el procés d'edició agruparem la gent per teories», diu Costa.

El documental, que va néixer amb la idea de fer un fals documental i un «experiment per divertir-nos», es troba en fase d'enregistrament d'entrevistes i esgotant les últimes hores de la campanya de micromecenatge amb la qual es finançarà, que s'acaba aquest diumenge. «Teníem clar que volíem fer el documental sí o sí, però si podem cobrir costos i pagar la gent que ens ha ajudat amb el so, el disseny i la música, molt millor». La campanya de micromecenatge permet fer aportacions des de 5 euros fins a 1.000 i inclou recompenses com samarretes, bosses, adhesius, entrades per a l'estrena del documental a l'ETC o privilegis per veure la preestrena online. A més, molts dels grups entrevistats també hi han col·laborat amb CDs, entrades als seus concerts i altres.
 
El documental s'estrenarà al maig a l'ETC de Vic, amb música original de Guillem Plana. «Tot ha estat molt proper, hem vist que tots es coneixen, i que tots han tocat amb tots. De fet, una de les teories que apareix al documental és que les Festes Majors de la comarca han donat feina a tothom i han permès que tots comparteixin escenari», diu Crusellas. «També queda palès que la majoria de grups assaja a cases de pagès o garatges, que tenen facilitats logístiques que a Barcelona no hi són», afegeix Costa.

El projecte es completa amb una col·lecció de 8 càpsules que es començaran a fer públiques durant les properes setmanes. Cada càpsula està protagonitzada per dos grups que es troben al local d'assaig d'un d'ells i parlen sobre alguna cosa que tenen en comú, «els Txarango i els Catarres parlen de com viuen la fama, altres de com preparen els directes». Intercanvis de sensacions que també ajuden a reflexionar i a deixar constància del moment musical actual a Osona.