EL DIACRÍTIC

Aquests nens no haurien de ser aquí

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades

«És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

Tenir por de les estrelles

| 02/05/2022 a les 13:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Felipe Daza, Carme Brugarola, pacifisme, guerra d'Ucraïna, guerra, Marc Sanyé
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna | Mirek Pruchnicki
El dia 29 d’abril es va poder participar en el primer dels tres debats que la Comissió contra la guerra d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès ha preparat. El següent serà el pròxim 13 de maig amb el tema genèric de «Construïm la pau», i hi participaran Gabriela Serra, Pep Freixa i Josep Maria Moragriega, tots tres molt vinculats a l’antimilitarisme.

Durant el primer debat, amb el títol genèric d'«Acollida als refugiats», Josep Maria Diéguez va llegir el mateix manifest que ja s’havia llegit durant  la concentració contra la guerra a la plaça de Vic, el passat 4 de març, signat per unes cinquanta entitats, perquè va semblar que, malauradament, el text era ben vigent, ja que, dos mesos després, la guerra continua.

Es va parlar de la visió que en donen els mass media majoritaris: en fan un discurs maniqueista, militarista, parcial.

Es va parlar de les guerres tan televisades que semblen irreals, i de les guerres tan ignorades que sembla que no existeixen.

Carme Brugarola, assessora intercultural, va parlar de com es fa l’acollida dels nens i nenes refugiats d’Ucraïna a les escoles, amb molta cura i respecte per la seva situació d’incertesa: no saben si es podran quedar o no. Així i tot, s’ha evidenciat que es fa un tracte a les famílies de què no s’han pogut beneficiar refugiats d’altres països, la qual cosa demostra que, si es vol, l’acollida es pot fer més bé, i que tothom hi té el mateix dret.
 

Felipe Daza durant la seva intervenció en el debat


Marc Sanyé,  fotoperiodista que des del 2015 documenta migracions a les fronteres europees, va comentar fotografies molt impactants de diversos èxodes, i no es va poder estar de dir, quan a les fotografies hi havia criatures: «Aquests nens no haurien de ser aquí».

Felipe Daza, membre de  l’Institut Internacional per a l'Acció No Violenta (Novact), va projectar també fotografies del seu viatge recent a l’est d’Ucraïna, i en va explicar coses molt ignorades, com ara que hi ha violacions massives. També, que és sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes). A Slavutich, per exemple, es va combinar aquesta resistència amb el diàleg amb els soldats russos; això va forçar una negociació perquè sortissin de la població, que va tenir èxit.

Els dos propers debats, a la mateixa hora i al mateix lloc, es faran els divendres 13 i 27 de maig.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
21/03/2022
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»