Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/05/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 29 d’abril es va poder participar en el primer dels tres debats que la Comissió contra la guerra d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès ha preparat. El següent serà el pròxim 13 de maig amb el tema genèric de «Construïm la pau», i hi participaran Gabriela Serra, Pep Freixa i Josep Maria Moragriega, tots tres molt vinculats a l’antimilitarisme.Durant el primer debat, amb el títol genèric d'«Acollida als refugiats», Josep Maria Diéguez va llegir el mateix manifest que ja s’havia llegit durant la concentració contra la guerra a la plaça de Vic, el passat 4 de març, signat per unes cinquanta entitats, perquè va semblar que, malauradament, el text era ben vigent, ja que, dos mesos després, la guerra continua.
Es va parlar de la visió que en donen els mass media majoritaris: en fan un discurs maniqueista, militarista, parcial.
Es va parlar de les guerres tan televisades que semblen irreals, i de les guerres tan ignorades que sembla que no existeixen.
Carme Brugarola, assessora intercultural, va parlar de com es fa l’acollida dels nens i nenes refugiats d’Ucraïna a les escoles, amb molta cura i respecte per la seva situació d’incertesa: no saben si es podran quedar o no. Així i tot, s’ha evidenciat que es fa un tracte a les famílies de què no s’han pogut beneficiar refugiats d’altres països, la qual cosa demostra que, si es vol, l’acollida es pot fer més bé, i que tothom hi té el mateix dret.
Felipe Daza durant la seva intervenció en el debat
Marc Sanyé, fotoperiodista que des del 2015 documenta migracions a les fronteres europees, va comentar fotografies molt impactants de diversos èxodes, i no es va poder estar de dir, quan a les fotografies hi havia criatures: «Aquests nens no haurien de ser aquí».
Felipe Daza, membre de l’Institut Internacional per a l'Acció No Violenta (Novact), va projectar també fotografies del seu viatge recent a l’est d’Ucraïna, i en va explicar coses molt ignorades, com ara que hi ha violacions massives. També, que és sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes). A Slavutich, per exemple, es va combinar aquesta resistència amb el diàleg amb els soldats russos; això va forçar una negociació perquè sortissin de la població, que va tenir èxit.
Els dos propers debats, a la mateixa hora i al mateix lloc, es faran els divendres 13 i 27 de maig.
.jpg)
