EL DIACRÍTIC

Aquests nens no haurien de ser aquí

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades

«És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

Tenir por de les estrelles

| 02/05/2022 a les 13:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, guerra, guerra d'Ucraïna, pacifisme, Carme Brugarola, Felipe Daza, Marc Sanyé
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna | Mirek Pruchnicki
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/05/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 29 d’abril es va poder participar en el primer dels tres debats que la Comissió contra la guerra d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès ha preparat. El següent serà el pròxim 13 de maig amb el tema genèric de «Construïm la pau», i hi participaran Gabriela Serra, Pep Freixa i Josep Maria Moragriega, tots tres molt vinculats a l’antimilitarisme.

Durant el primer debat, amb el títol genèric d'«Acollida als refugiats», Josep Maria Diéguez va llegir el mateix manifest que ja s’havia llegit durant  la concentració contra la guerra a la plaça de Vic, el passat 4 de març, signat per unes cinquanta entitats, perquè va semblar que, malauradament, el text era ben vigent, ja que, dos mesos després, la guerra continua.

Es va parlar de la visió que en donen els mass media majoritaris: en fan un discurs maniqueista, militarista, parcial.

Es va parlar de les guerres tan televisades que semblen irreals, i de les guerres tan ignorades que sembla que no existeixen.

Carme Brugarola, assessora intercultural, va parlar de com es fa l’acollida dels nens i nenes refugiats d’Ucraïna a les escoles, amb molta cura i respecte per la seva situació d’incertesa: no saben si es podran quedar o no. Així i tot, s’ha evidenciat que es fa un tracte a les famílies de què no s’han pogut beneficiar refugiats d’altres països, la qual cosa demostra que, si es vol, l’acollida es pot fer més bé, i que tothom hi té el mateix dret.
 

Felipe Daza durant la seva intervenció en el debat


Marc Sanyé,  fotoperiodista que des del 2015 documenta migracions a les fronteres europees, va comentar fotografies molt impactants de diversos èxodes, i no es va poder estar de dir, quan a les fotografies hi havia criatures: «Aquests nens no haurien de ser aquí».

Felipe Daza, membre de  l’Institut Internacional per a l'Acció No Violenta (Novact), va projectar també fotografies del seu viatge recent a l’est d’Ucraïna, i en va explicar coses molt ignorades, com ara que hi ha violacions massives. També, que és sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes). A Slavutich, per exemple, es va combinar aquesta resistència amb el diàleg amb els soldats russos; això va forçar una negociació perquè sortissin de la població, que va tenir èxit.

Els dos propers debats, a la mateixa hora i al mateix lloc, es faran els divendres 13 i 27 de maig.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
21/03/2022
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness.
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
Entrevista a una de les creadores de l'associació ètica de moda sostenible situada al carrer Robadors de Barcelona | «La nomenclatura economia social és molt europea, però el que significa, al sud global, hi existeix des de fa molt de temps»
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»