EL DIACRÍTIC

Aquests nens no haurien de ser aquí

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades

«És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

Tenir por de les estrelles

| 02/05/2022 a les 13:43h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, guerra, guerra d'Ucraïna, pacifisme, Carme Brugarola, Felipe Daza, Marc Sanyé
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna
Persones refugiades a la frontera entre Polònia i Ucraïna | Mirek Pruchnicki
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/05/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 29 d’abril es va poder participar en el primer dels tres debats que la Comissió contra la guerra d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès ha preparat. El següent serà el pròxim 13 de maig amb el tema genèric de «Construïm la pau», i hi participaran Gabriela Serra, Pep Freixa i Josep Maria Moragriega, tots tres molt vinculats a l’antimilitarisme.

Durant el primer debat, amb el títol genèric d'«Acollida als refugiats», Josep Maria Diéguez va llegir el mateix manifest que ja s’havia llegit durant  la concentració contra la guerra a la plaça de Vic, el passat 4 de març, signat per unes cinquanta entitats, perquè va semblar que, malauradament, el text era ben vigent, ja que, dos mesos després, la guerra continua.

Es va parlar de la visió que en donen els mass media majoritaris: en fan un discurs maniqueista, militarista, parcial.

Es va parlar de les guerres tan televisades que semblen irreals, i de les guerres tan ignorades que sembla que no existeixen.

Carme Brugarola, assessora intercultural, va parlar de com es fa l’acollida dels nens i nenes refugiats d’Ucraïna a les escoles, amb molta cura i respecte per la seva situació d’incertesa: no saben si es podran quedar o no. Així i tot, s’ha evidenciat que es fa un tracte a les famílies de què no s’han pogut beneficiar refugiats d’altres països, la qual cosa demostra que, si es vol, l’acollida es pot fer més bé, i que tothom hi té el mateix dret.
 

Felipe Daza durant la seva intervenció en el debat


Marc Sanyé,  fotoperiodista que des del 2015 documenta migracions a les fronteres europees, va comentar fotografies molt impactants de diversos èxodes, i no es va poder estar de dir, quan a les fotografies hi havia criatures: «Aquests nens no haurien de ser aquí».

Felipe Daza, membre de  l’Institut Internacional per a l'Acció No Violenta (Novact), va projectar també fotografies del seu viatge recent a l’est d’Ucraïna, i en va explicar coses molt ignorades, com ara que hi ha violacions massives. També, que és sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes). A Slavutich, per exemple, es va combinar aquesta resistència amb el diàleg amb els soldats russos; això va forçar una negociació perquè sortissin de la població, que va tenir èxit.

Els dos propers debats, a la mateixa hora i al mateix lloc, es faran els divendres 13 i 27 de maig.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
21/03/2022
Imatge il·lustrativa
Setembre, per facilitar les cures i el descans de les persones de la redacció, farà festa durant tot el mes d'agost, com ha fet altres anys. Aquest descans només es trencaria si, excepcionalment, hi ha algun fet molt rellevant durant el mes. Bon agost a tothom!
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
Laura Arau
Reflexió de Laura Arau entorn de la convivència entorn de les places aprofitant les festes majors, tot vinculant-ho amb la proliferació dels discursos d'odi
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell | Laia Coronado Nadal
Laia Coronado Nadal
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental organitza una taula de debat sobre la integració de persones migrants en l’economia social i solidària | Les dificultats burocràtiques són un primer impediment important i sovint insalvable fins que no s’aconsegueix la regularització administrativa, com a mínim al cap de tres anys