Setembre Crític | Lluita antirepressiva

Vist per a sentència el judici contra l'osonenc Roger Aguayo, amb el testimoni dels policies com a úniques proves acusatòries

Tot i que no existeix cap altre testimoni i que els vídeos i les fotos no corroboren la versió policial, l'acusació particular manté la petició de quatre anys i mig de presó per delictes del delicte d'atemptat contra l'autoritat, lesions i desordres públics, durant un tall a l'Eix Transversal durant la vaga del 21F de 2019 en protesta contra el judici de l'1-O

Una manifestació entre Calldetenes i Vic reclama l'absolució de Roger Aguayo

| 17/12/2021 a les 18:22h
Arxivat a: Setembre crític, Cèsar Lagonigro, Pigot, Roger Aguayo, lluita antirepressiva, judicis, Mossos d'Esquadra, talls de carretera, antirepressiu, 1-O
Un dels mossos en el moment de declarar. La imatge està presa del monitor des d'on els periodistes van haver de seguir el judici en 'streaming'
Un dels mossos en el moment de declarar. La imatge està presa del monitor des d'on els periodistes van haver de seguir el judici en 'streaming' | Ferran Domènech
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una boira densa enterboleix la vista al punt on s’ajunten la C17 i l’eix transversal a l’altura de Gurb. És 21 de febrer de 2019 i uns 1.500 manifestants, segons els Mossos d’Esquadra, tallen aquesta artèria en protesta pel judici a l’1-O que s'està fent al Tribunal Suprem de Madrid. «Pels volts de les 9:00 (...) els agents 18864 (sic) i 17028 van observar una persona jove amb una jaqueta de pell negra, pantalons verds i una actitud molt violenta (...) que li va propinar un cop de puny a la cara a l’agent 17028. Tot seguit li va donar una cossa a les parts íntimes i a la mà a l’agent 18865». Aquest és un extracte de l’escrit d’acusació particular, on hi consta un número TIP policial erroni. Tot seguit, els agents haurien intentat agafar la persona que els havia agredit, a qui suposadament identifiquen com a Roger Aguayo, sense poder-lo detenir.

Segons el relat policial, entre aquest primer episodi i el moment de la detenció d'Aguayo passen aproximadament 25 minuts. L’atestat continua: «Els agents 18865 i 17028 veuen com el Sr. Aguayo es canvia la jaqueta, però no el perden de vista i a les 9:30, en una altra intervenció, l’acusat torna a donar cosses als agents, moment en el qual és interceptat». Segons l'informe mèdic, les lesions a les mans dels agents 17028 i 18865 haurien necessitat un temps de curació de 53 i 36 dies respectivament.
 

Una de les accions de suport que es van fer davant el palau de justícia de Barcelona durant el judici a Aguayo


És en aquest context que aquest veí de Calldetenes és detingut i acusat del delicte d’atemptat a l’autoritat, dos delictes lleus de lesions i un delicte de desordres públics, pels quals l’acusació particular li demana un total de quatre anys i sis mesos de presó, 3.600 euros de multa i 6.060 euros de responsabilitat civil. El ministeri fiscal ha formulat una acusació més reduïda d’atemptat a l’autoritat i un delicte lleu de lesions amb una petició d’un any de presó i una indemnització de 3.115 euros.

El judici va arrencar aquest dimecres 15 de desembre a la sala tercera de l’Audiència de Barcelona. Degut a les mesures contra la Covid-19, la premsa no va poder entrar a la sala i va haver de seguir el judici per streaming. A l'exterior, una concentració de suport convocada per Pigot Negre, un grup de suport a represaliades d’Osona i el Lluçanès, va aplegar un centenar de persones. Abans d’iniciar-se el judici, l’acusació particular dels Mossos, que compten amb la seva pròpia advocada, ha intentat pactar una rebaixa en l’acusació –retirar el delicte de desordres públics i una pena mínima per atemptat a l’autoritat. Cèsar Lagonigro, advocat de la defensa i president de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans ha rebutjat l'oferta, convençut de la petició d'absolució.
 

Actuació musical a la concentració de suport a Roger Aguayo durant el judici a Barcelona


Acusat d'uns fets anteriors

Una de les claus dels judici és l’intent de l'acusació particular i la fiscalia de demostrar que Roger Aguayo és la mateixa persona que els Mossos van voler detenir en el primer episodi, quan algú que mai va ser identificat va donar un cop de puny als agents antiavalots i posteriorment es va canviar de roba. Aguayo ha defensat que no es va canviar de roba en cap moment ni portava una jaqueta de pell com la descrita en l’acusació. El jove calldetenenc ha explicat durant el judici que «si m’haguessin intentat agafar no m’hagués quedat al mateix lloc». «No enteníem perquè l’agafaven, no havia fet res», ha manifestat un testimoni de la defensa. L’agent dels Mossos 17028 va afirmar que «el va poder distingir per la mirada d’ulls clars i el pel castany», fet que contradiu la declaració del caporal dels mossos 9720 afirmant que «no li veia el cabell perquè portava un gorro blau».

Els testimonis de la defensa també han argumentat que en el moment de la detenció Aguayo no va agredir cap antiavalot de l'ARRO de la Catalunya Central, desplegats aquella nit. A més, tot i que en les fotos incloses en el sumari es veu un mosso amb una càmera, els agents han afirmat que no van gravar el moment en que es van produir les lesions als antiavalots. Aguayo ha afegit que «[quan em van detenir] no vaig oposar resistència perquè em pensava que seria com les altres persones que havien agafat i que posteriorment havien posat en llibertat». I, a més, durant la declaració l'osonenc va denunciar que un agent l'havia amenaçat dient «aquesta tonteria et costarà 3.000 euros».
 
Durant l'exposició de vídeos i fotos que es va fer en la segona sessió de la vista oral no va ser possible reconèixer a Roger Aguayo vestint la jaqueta de pell negra descrita pels agents. Tanmateix, el ministeri fiscal va qualificar el relat dels agents de sòlid i detallat, donant veracitat a les seves versions. L'acusació particular dels agents dels Mossos d'Esquadra també fa responsable a «Roger Aguayo, als seus amics i unes 1.500 persones» del tall de la via i de desordres públics consistents en «fogueres amb palets i crema d'espelmes». Per la seva banda l'advocat de la defensa ha explicat que no ha quedat provada la culpabilitat en els delictes que se li imputen. També ha defensat que Aguayo no es trobava en el punt on hi va haver les suposades agressions contra els antiavalots.

En l'al·legat final, Roger Aguayo ha defensat que va ser «detingut de forma aleatòria» i ha afegit que «a mi i als meus amics ens ha canviat la vida des del moment de la detenció. Em fa mal escoltar les declaracions dels Mossos d'Esquadra acusant-me d'accions que no he fet mai. Sóc una persona pacífica i espero que es faci justícia».
 
Article publicat conjuntament amb la Directa.
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural'
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural' | Cedida
Sara Blázquez Castells
Després de l'èxit de la versió en castellà, Carmen Moreno publica el seu 'Hipnopart' en català | «Amb una bona preparació, el part no es viu com una situació que simplement «passa» i en què som passives, sinó com un procés transcendental en què som part activa i acompanyem els nostres nadons a néixer»
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
Es fa aquest diumenge a la Guixa amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi debatrà sobre què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu.
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La manifestació per un habitatge digne al Pirineu compta amb una afluència de quatre mil persones | La dignitat dels pobles pirinencs i de la pagesia es posen de manifest en els parlaments dels diversos col·lectius, a més de la denúncia al monocultiu turístic