Entrevista | Antumi Toasijé, historiador, autor d''Africanidad'

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

Entrevista a Antumi Toasijé, historiador i activista panafricanista, autor d''Africanidad', a l'última Fira Literal

«A la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX»

Joana Bregolat: «Els fons Next Generation són l'enèsima ofensiva del capitalisme liberal»

| 08/12/2021 a les 09:35h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, Literal, Fira Literal, esclavitud, entrevista, panafricanisme, Antumi Toasijé, Àfrica, Africanidad, Wanafrica Ediciones, llibres
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antumi Toasijé és historiador, escriptor, artista plàstic i activista panafricanista. Autor, entre altres llibres, de Si me preguntáis por el panafricanismo y la afrocentricidad, i de la novel·la La noche inacabable, ara ha publicat Africanidad (Wanafrica Edicions), llibre que va presentar en l'última Fira Literal a través d'una entrevista que li va fer Setembre.

Nascut a Colòmbia, amb orígens a Sierra Leone, i criat a les illes Balears, Toasijé fa a Africanidad un tast de 30 temes d'història, política, filosofia i cultura d'Àfrica i les seves diàspores. A través d'un recorregut rigorós però farcit d'anècdotes, dona una visió del continent amb una diversitat cultural més rica. A l'entrevista també es mostra crític amb la permanent visió eurocentrista de la història d'Àfrica -«Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a identitats com l'africana»- i descobreix aspectes poc coneguts com que Timbuctú, a l'actual Mali, va ser fins ben entrat el segle XVI el centre de producció de llibres més important d'Occident.

 

També entra en el debat sobre si Cleopatra -i la seva germana Arsinoe, també reina d'Egipte- eren negres o no, i en la diferència entre panafricanisme i decolonialisme. O com la decadència d'Àfrica va coincidir amb l'auge de l'esclavitud, que va enriquir també diverses famílies espanyoles i catalanes. O que «a la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX». 

Com diu el vell proverbi africà, «fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant al caçador». En aquest sentit, l'obra d'Antumi Toasijé buscar equilibrar el relat sobre la història i les civilitzacions d'Àfrica, ni que sigui a força de fer venir ganes de saber més recorrent a altres fonts panafricanistes.
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»