Entrevista | Antumi Toasijé, historiador, autor d''Africanidad'

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

Entrevista a Antumi Toasijé, historiador i activista panafricanista, autor d''Africanidad', a l'última Fira Literal

«A la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX»

Joana Bregolat: «Els fons Next Generation són l'enèsima ofensiva del capitalisme liberal»

| 08/12/2021 a les 09:35h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, Literal, Fira Literal, esclavitud, entrevista, panafricanisme, Antumi Toasijé, Àfrica, Africanidad, Wanafrica Ediciones, llibres
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antumi Toasijé és historiador, escriptor, artista plàstic i activista panafricanista. Autor, entre altres llibres, de Si me preguntáis por el panafricanismo y la afrocentricidad, i de la novel·la La noche inacabable, ara ha publicat Africanidad (Wanafrica Edicions), llibre que va presentar en l'última Fira Literal a través d'una entrevista que li va fer Setembre.

Nascut a Colòmbia, amb orígens a Sierra Leone, i criat a les illes Balears, Toasijé fa a Africanidad un tast de 30 temes d'història, política, filosofia i cultura d'Àfrica i les seves diàspores. A través d'un recorregut rigorós però farcit d'anècdotes, dona una visió del continent amb una diversitat cultural més rica. A l'entrevista també es mostra crític amb la permanent visió eurocentrista de la història d'Àfrica -«Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a identitats com l'africana»- i descobreix aspectes poc coneguts com que Timbuctú, a l'actual Mali, va ser fins ben entrat el segle XVI el centre de producció de llibres més important d'Occident.

 

També entra en el debat sobre si Cleopatra -i la seva germana Arsinoe, també reina d'Egipte- eren negres o no, i en la diferència entre panafricanisme i decolonialisme. O com la decadència d'Àfrica va coincidir amb l'auge de l'esclavitud, que va enriquir també diverses famílies espanyoles i catalanes. O que «a la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX». 

Com diu el vell proverbi africà, «fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant al caçador». En aquest sentit, l'obra d'Antumi Toasijé buscar equilibrar el relat sobre la història i les civilitzacions d'Àfrica, ni que sigui a força de fer venir ganes de saber més recorrent a altres fonts panafricanistes.
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Carme Brugarola
«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu? | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?