Entrevista | Antumi Toasijé, historiador, autor d''Africanidad'

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

Entrevista a Antumi Toasijé, historiador i activista panafricanista, autor d''Africanidad', a l'última Fira Literal

«A la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX»

Joana Bregolat: «Els fons Next Generation són l'enèsima ofensiva del capitalisme liberal»

| 08/12/2021 a les 09:35h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, llibres, Wanafrica Ediciones, Africanidad, Antumi Toasijé, Àfrica, panafricanisme, entrevista, esclavitud, Fira Literal, Literal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antumi Toasijé és historiador, escriptor, artista plàstic i activista panafricanista. Autor, entre altres llibres, de Si me preguntáis por el panafricanismo y la afrocentricidad, i de la novel·la La noche inacabable, ara ha publicat Africanidad (Wanafrica Edicions), llibre que va presentar en l'última Fira Literal a través d'una entrevista que li va fer Setembre.

Nascut a Colòmbia, amb orígens a Sierra Leone, i criat a les illes Balears, Toasijé fa a Africanidad un tast de 30 temes d'història, política, filosofia i cultura d'Àfrica i les seves diàspores. A través d'un recorregut rigorós però farcit d'anècdotes, dona una visió del continent amb una diversitat cultural més rica. A l'entrevista també es mostra crític amb la permanent visió eurocentrista de la història d'Àfrica -«Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a identitats com l'africana»- i descobreix aspectes poc coneguts com que Timbuctú, a l'actual Mali, va ser fins ben entrat el segle XVI el centre de producció de llibres més important d'Occident.

 

També entra en el debat sobre si Cleopatra -i la seva germana Arsinoe, també reina d'Egipte- eren negres o no, i en la diferència entre panafricanisme i decolonialisme. O com la decadència d'Àfrica va coincidir amb l'auge de l'esclavitud, que va enriquir també diverses famílies espanyoles i catalanes. O que «a la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX». 

Com diu el vell proverbi africà, «fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant al caçador». En aquest sentit, l'obra d'Antumi Toasijé buscar equilibrar el relat sobre la història i les civilitzacions d'Àfrica, ni que sigui a força de fer venir ganes de saber més recorrent a altres fonts panafricanistes.
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
Laura Arau
Reflexió de Laura Arau entorn de la convivència entorn de les places aprofitant les festes majors, tot vinculant-ho amb la proliferació dels discursos d'odi
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell | Laia Coronado Nadal
Laia Coronado Nadal
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental organitza una taula de debat sobre la integració de persones migrants en l’economia social i solidària | Les dificultats burocràtiques són un primer impediment important i sovint insalvable fins que no s’aconsegueix la regularització administrativa, com a mínim al cap de tres anys
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La nova Xarxa d'Entitats d'Acció Social agrupa més de 700 persones voluntàries i 110 professionals, que l'últim any van fer més de 33.500 atencions i alerten de les dificultats creixents per accedir a l'habitatge, l'alimentació o una situació administrativa regular