Entrevista | Antumi Toasijé, historiador, autor d''Africanidad'

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

Entrevista a Antumi Toasijé, historiador i activista panafricanista, autor d''Africanidad', a l'última Fira Literal

«A la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX»

Joana Bregolat: «Els fons Next Generation són l'enèsima ofensiva del capitalisme liberal»

| 08/12/2021 a les 09:35h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, llibres, Wanafrica Ediciones, Africanidad, Antumi Toasijé, Àfrica, panafricanisme, entrevista, esclavitud, Fira Literal, Literal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antumi Toasijé és historiador, escriptor, artista plàstic i activista panafricanista. Autor, entre altres llibres, de Si me preguntáis por el panafricanismo y la afrocentricidad, i de la novel·la La noche inacabable, ara ha publicat Africanidad (Wanafrica Edicions), llibre que va presentar en l'última Fira Literal a través d'una entrevista que li va fer Setembre.

Nascut a Colòmbia, amb orígens a Sierra Leone, i criat a les illes Balears, Toasijé fa a Africanidad un tast de 30 temes d'història, política, filosofia i cultura d'Àfrica i les seves diàspores. A través d'un recorregut rigorós però farcit d'anècdotes, dona una visió del continent amb una diversitat cultural més rica. A l'entrevista també es mostra crític amb la permanent visió eurocentrista de la història d'Àfrica -«Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a identitats com l'africana»- i descobreix aspectes poc coneguts com que Timbuctú, a l'actual Mali, va ser fins ben entrat el segle XVI el centre de producció de llibres més important d'Occident.

 

També entra en el debat sobre si Cleopatra -i la seva germana Arsinoe, també reina d'Egipte- eren negres o no, i en la diferència entre panafricanisme i decolonialisme. O com la decadència d'Àfrica va coincidir amb l'auge de l'esclavitud, que va enriquir també diverses famílies espanyoles i catalanes. O que «a la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX». 

Com diu el vell proverbi africà, «fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant al caçador». En aquest sentit, l'obra d'Antumi Toasijé buscar equilibrar el relat sobre la història i les civilitzacions d'Àfrica, ni que sigui a força de fer venir ganes de saber més recorrent a altres fonts panafricanistes.
Ari Mendieta i Laia Bonastra, les dues noves copresidentes de la Federació de Cooperatives de Treball
Ari Mendieta i Laia Bonastra, les dues noves copresidentes de la Federació de Cooperatives de Treball
És la primera copresidència de la federació de cooperatives exclusivament femenina | Substitueixen en el càrrec a Guillem Llorens, que l'havia ostentat en els sis últims anys
La ruta té com a punt de partida el paisatge de vinyes i oliveres centenàries del paratge natural de l’Albera
La ruta té com a punt de partida el paisatge de vinyes i oliveres centenàries del paratge natural de l’Albera | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La quarta ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa passa per diverses comarques gironines aturant-se en set iniciatives cooperatives gastronòmiques, culturals i turístiques | Esmorzars entre vinyes i oliveres, concerts i tastos de ratafia són algunes de les activitats proposades en aquest recorregut estiuenc
El fòrum de debats del FESSrural ha acabat desplegant una pancarta on es llegia: «Plaques a les teulades, fotosíntesi al sòl»
El fòrum de debats del FESSrural ha acabat desplegant una pancarta on es llegia: «Plaques a les teulades, fotosíntesi al sòl»
La jornada ha comptat amb la implicació de més de 50 entitats i cooperatives | El Festival de l'Economia Social i Solidària Rural ha servit per articular les lluites de defensa del territori, enfront l’allau de macroprojectes