EL DIACRÍTIC

La malaltia, un any després

Raquel Coma Roura escriu, un any després de la publicació de l'article 'La malaltia', sobre el procés de recuperació de la depressió

«Un any després t'adones que tot ha servit per fer un creixement personal, t'adones que malgrat no tenir-ho clar, en surts reforçada»

La malaltia

| 31/08/2021 a les 12:58h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, malaltia, depressió, salut mental
Raquel Coma Roura: «Amb la perspectiva del temps i dels diferents colors que tenen els dies tot es veu diferent».
Raquel Coma Roura: «Amb la perspectiva del temps i dels diferents colors que tenen els dies tot es veu diferent». | Giuseppe Patriarchi a Unsplash
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/08/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Així és com una sol parlar d'ella, la malaltia. Aquesta, però, té un nom concret i molt descriptiu: depressió. Tristesa, dolor, anorèxia, plors, insomni, pensaments negatius, desànim, nerviosisme. Incapacitat per viure el dia a dia amb certa normalitat. Falta d'atenció i apatia. Molta apatia.

D'aquesta manera és com descrivia i descric tot el procés viscut. Ara, però, amb la perspectiva del temps i dels diferents colors que tenen els dies tot es veu diferent. Després d'un any d'aquest petit escrit puc dir que estic agraïda, molt agraïda de tot el que he viscut.

Vius amb olors i colors diferents dels que comparties durant tot el procés i molt probablement previ al trencament de vida que vas tenir.

Un any després t'adones que tot ha servit per fer un creixement personal, t'adones que malgrat no tenir-ho clar, en surts reforçada. T'adones que la vida et regala minuts i que aquests són de diferents colors. T'adones que havies de passar per aquest camí tan dolorós per valorar que has decidit viure.

Sovint penso els moments de foscor pels quals travesses i desitges deixar de patir, sovint recordo què és el que em va portar a decidir viure i enganxar-me en aquest camí. Sovint recordo els dies dolorosos que vaig viure, com també sovint penso en tots els que van estar i encara estan al meu costat. Perquè si, quan has passat per una malaltia mental mai tornes a ser la mateixa. Els del teu costat agafen el protagonisme de ser els teus protectors, agafen el paper de sempre estar pendent... És bonic, però alhora et pot ofegar.

Un any després saps que estàs recuperada, saps, però, que tens el perill de recaure i saps que has de buscar constantment mecanismes de protecció per tal que ella, la malaltia, no vulgui tornar a entrar a casa teva. Tanmateix, saps que si recaus te'n pots sortir, saps que la vida és bonica i que segur que et donarà una altra oportunitat.

I escric, escric per tal que els que estan com jo sàpiguen que SÍ, que es pot sortir de la foscor. Aquesta foscor de què una mateixa no en té la responsabilitat, aquesta foscor que la depressió et regala perquè creu que ets valenta per sortir-ne.

I escric, escric per tal de seguir agraint a les meves quatre germanes i els meus tres germans el seu incondicional amor cap a mi. Agraïment a les quatre íntimes que caminen al meu costat. Agraïments als meus fills que són el meu amor etern. Agraïment al pare que em va deixar estar al seu costat en els seus últims dies, ell em deia «quina sort que estiguis bé, ara puc estar tranquil». Agraïment als meus àngels del cel que sempre estan amb mi. I com no, agraïment al Santi i la Lola, que són un pilar imprescindible.

I escric per tots vosaltres, perquè tal com deia fa un any tot el dolor que vius és contrarestat per una empatia preciosa que, en lloc de jutjar-te, t'acompanya.

Sé que puc recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me.
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»