#NoCallaremVic

​Valtonyc: «El meu delicte ha estat fer una cançó i no violar una dona en grup»

El Casino de Vic, ple a rebentar en l’acte per la llibertat d’expressió i en solidaritat amb Valtonyc i Pablo Hasél

Els dos rapers no es van tallar en el seu discurs dur i contundent amb l’Estat: «No poden anar contra tots, per això anant contra uns quants volen fer agafar por a la resta», o «Hem d’exigir la llibertat de tots els presos polítics que han lluitat per les llibertats, sigui quin sigui el mitjà que han utilitzat»

Una xerrada i un concert dels rapers Valtonyc i Pablo Hasél, tret de sortida de les Jornades Republicanes per la Llibertat d’Expressió a Vic

| 29/04/2018 a les 21:16h
Arxivat a: NO CALLAREM VIC, repressió, llibertat d'expressió, censura, Valtonyc, Pablo Hasél, Edurne Vega, Sara Blázquez, música, Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió
Valtonyc, Pablo Hasél, Edurne Vega i Sara Blázquez, amb la sala plena a rebentar, aquest dissabte al Casino
Valtonyc, Pablo Hasél, Edurne Vega i Sara Blázquez, amb la sala plena a rebentar, aquest dissabte al Casino | Dolors Pena
La Sala Modernista del Casino de Vic es va quedar petita per acollir aquest dissabte la taula rodona que obria les Jornades Republicanes per la Llibertat d’Expressió que diferents col·lectius i entitats organitzen fins dissabte vinent 5 de maig. L’acte es va convertir en un clam de solidaritat amb els cantants de rap Josep Miquel Arenas Valtonyc i Pablo Hasél, condemnats a penes de presó per lletres de les seves cançons, acusats entre altres delictes d’enalitment del terrorisme. A la taula s’hi asseien els dos rapers, acompanyats d’Edurne Vega, del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC), i de Sara Blázquez, periodista de Setembre.
 

Pablo Hasél, en primer terme, amb Valtonyc durant l'acte de dissabte Foto: Dolors Pena


Els dos rapers no van tallar-se a l’hora de defensar les seves idees i combatre la repressió que els ha portat a ser condemnats a penes de presó. En el cas de Valtonyc, si res ho impedeix, amb un ingrés força imminent, el 10 de maig proper. Tots dos van coincidir a proclamar que a l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió, i que si ara es persegueix a artistes i altres persones per haver-ne fet ús, en el que Valtonyc va qualificar com a «resistència intel·lectual», és perquè, com va advertir Hasél, «no poden anar contra tots, per això anant contra uns quants volen fer agafar por a la resta». O com va dir Valtonyc, amb les seves condemnes, els fan servir d’«emissaris» del missatge de la por. Ningú, però, pot quedar lliure de la repressió si no obeeix cegament a l’Estat. «Hi ha qui pensa que perquè van només contra uns quants, sí que hi ha llibertat», va dir Hasél. I Valtonyc: «Quan acabin amb tots nosaltres, aniran per vosaltres, la classe obrera, els joves, els treballadors, el pobres, la gent d’esquerres».

Valtonyc, disposat a no presentar-se a la presó el 10 de maig

Tots dos van explicar els casos pels quals se’ls ha perseguit i condemnat, per fer lletres on es denuncien els privilegis de la monarquia o la corrupció de la classe política. «El meu delicte ha estat fer una cançó i no violar una dona en grup», va dir Valtonyic. I Hasél va demanar la solidaritat amb els presos polítics, tots, no només els catalans. «Hem d’exigir la llibertat de tots els presos polítcs que han lluitat per les llibertats, sigui quin sigui el mitjà que han utilitzat». I van trencar alguns esquemes entre l’audiència. Com Hasél, referint-se al delicte d’odi, ara tan en voga: «Sentir odi no és dolent, odiar a l’opressor és estimar a l’oprimit; aquest discurs d’anar amb el lliri a la mà ens té sotmesos, hem de desmarcar-nos dels discursos de crida a la calma», va dir, tot reivindicant la lluita al carrer. 
 

El Casino, ple a rebentar per l'acte de dissabte per la llibertat d'expressió Foto: Dolors Pena


Valtonyc es va mostrar disposat a no ingressar a la presó si el 10 de maig el Tribunal Suprem no li ha anul·lat la condemna. «No em presentaré, no reconec al tribunal», va sentenciar. A una presó que ingressarà acusat d'enaltiment del terrorisme. En tant que delicte relacionat amb el terrorisme no té dret a redempció de la pena de tres anys i mig de presó ni tan sols per bon comportament. A més, el més probable és que l'Estat li faci complir la pena en una presó madrilenya, a més de 500 quilòmetres de Mallorca, on viu, obligant a la seva família a pagar-se un avió cada vegada que el vulguin anar a veure. «Per veure'ns 45 minuts a través d'un vidre», va lamentar.

I va mostrar-se solidari amb els polítics catalans a la presó i a l’exili: «No és hora de fer judicis morals, que Puigdemont era un merda fa tres anys, ara s’ha d’estar amb ells», va dir. I amb tot, va apel·lar a la solidaritat al carrer: «Qui pot treure els presos de la presó no és una investidura, és la lluita al carrer». Tots dos van coincidir a afirmar que l’Estat actua com actua perquè se sent feble, «un règim decadent», en paraules de Hasél, «que se sustenta en la ignorància i la repressió, i a menys ignorància, més repressió, estan nerviosos», va dir en referència als poders de l’Estat, que combat la mobilització. Com ho demostra, al parer del raper lleidatà, que malgrat jutjar-lo per unes lletres, en el judici es va recalcar molt més que «jo incitava a la mobilització, suposadament legal, però és que no hi ha ni llibertat real de manifestació ni de vaga». Valtonyc també va ser molt crític també amb la repressió a l’independentisme català. «Ens estan donant el mateix tracte que si haguéssim agafat les armes», va denunciar. 

«Ara els fatxes van amb la xorra a l'aire»

El raper mallorquí també va matisar que en matèria de llibertat d’expressió no s’hi val tot. No s’hi val tot quan la llibertat d’expressió és l’excusa per atacar grups tradicionalment oprimits, com les dones, homosexuals o transsexuals o negres. «Les lleis haurien d’estar per protegir aquestes persones, però a reis, polítics i banquers?», va exclamar-se. En canvi, la realitat va al revés, perseguint aquells que critiquen els poderosos, siguin cantants, tuiters, titellaires o periodistes, i en canvi, hi ha qui campa amb impunitat. «Ara els fatxes van amb la xorra a l’aire», va dir molt gràficament Valtonyc, en referència, per exemple, als agressors del Blanquerna o l’assassí de Guillem Agulló, però també a la venda d’armes per part del rei Joan Carles a Aràbia Saudita. En contraposició, els rapers van tenir unes paraules per Anna Gabriel, Alfon, els joves d’Altsasua, el negre mort per la policia a Lavapiés, el transsexual que es va suïcidar a la presó a Vitòria, o la noia violada a Pamplona. 
 

Valtonyc, durant la seva intervenció. Al seu costat, Pablo Hasél Foto: Dolors Pena


Un discurs que van repetir, alternant-lo amb les peces musicals, en el concert que van fer al vespre a La Cabra, també emmarcat en les Jornades Republicanes per la Llibertat d’Expressió i sota l’organització concreta de Capgirem Vic-CUP. A l’acte de la tarda, Edurne Vega i Sara Blázquez, que van tenir intervencions més breus i van deixar el gruix de l’acte en mans dels dos rapers represaliats, també van denunciar la minva en la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol. Vega va denunciar el paper que juguen els mitjans de comunicació, en mans dels poderosos, per mediatitzar l’opinió pública, i Blázquez va denunciar la regressió en llibertats amb la criminalització dels CDR, per exemple, o a Vic mateix, amb la persecució judical al regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura.

Dimecres continuen les Jornades: «Sense sobretaula no hi ha revolució» al Gravat

Les Jornades Republicanes per la Llibertat d’Expressió, de fet, havien tingut una primera acció el dissabte al matí amb una performance a càrrec d’EXARTVIC, el col·lectiu d’exalumnes de l’Escolar d’Art de Vic, que va recórrer el centre de la ciutat. «Amb les boques cosides, el personatge Autoritari intenta controlar la societat. Tots lligat, l’Autoritat tiba i et posa a lloc intentant que el ramat vagi tot junt sense fer soroll. Així estem tots sense saber-ho. Tots anem lligats i censurats», deia la performance. Les Jornades han tingut continuïtat durant tot el diumenge a la Fàbrica dels Somnis, amb un gruix d’activitats que s’havien d’haver fet a l’Espai Col·lectiu La Clota, però que la pluja va obligar a canviar d’escenari. Durant tot el dia s'han fet diverses intervencions artístiques, musicals i literàries relacionades amb la llibertat d’expressió i la persecució de la mateixa. El CDR, l’ANC i La Clota mateix, entre altres entitats i persones a títol particular, han dut a terme les activitats al llarg de tot el dia, en un ambient entre festiu i reivindicatiu.
 

Una de les accions que es van fer aquest diumenge a la Fàbrica de Somnis Foto: Dolors Pena


Ara les Jornades es reprendran dimecres al restaurant El Gravat, on es farà el tast gastronòmic i revolucionari «Sense sobretaula no hi ha revolució», centrat en la llibertat d’expressió, en un acte organitzat amb Setembre. Dijous 3 de maig, Dia de la Llibertat d’Expressió, serà el dia en què es concentraran la majoria de les activitats. Durant tot el dia, hi haurà micro i quadern obert al Passeig organitzat pel CDR de Vic, concert, i la presentació del col·lectiu Artistes de la República, organitzada conjuntament amb EXART Vic. A les 8 del vespre, a la plaça de la Noguera, hi haurà l’acció teatral d’Etcètera Teatre El crit del silenci, mentre que a 2/4 de 10 es projectarà el documental Libertad de impresión i el curtmetratge Bear Story a l’Espai ETC, una activitat organitzada per Cineclub Vic, Festival Nits de Cinema Oriental i Festival Protesta.

Divendres 4 de maig s’inaugurarà a la Fàbrica de Somnis l’exposició «Els carrers són nostres», del graffiter Roc Blackblock, que també farà la xerrada «El graffiti polític a Barcelona». L’activitat l’organitza Setembre conjuntament amb la Fàbrica de Somnis, en una altra activitat coorganitzada per Setembre. Dissabte, una taula rodona sobre la llibertat d’expressió organitzada pel CDR de Vic clourà les jornades.

Durant tota la setmana es podrà veure l’exposició «Museu mòbil de la repressió» en diversos espais de la ciutat: La Clota (Adoberies): 29 d'abril; UVic (Edifici B): 2-3 de maig; Rambla del Passeig: 3 de maig (tarda), i plaça Major: 4-5 de maig.

Els diners que es recaptin durant tota la setmana aniran destinats a les caixes de resistència dels artistes represaliats i es posarà en marxa una fila 0 pel concert d’aquest dissabte perquè tothom pugui fer les seves col·laboracions voluntàries.
 
[NO CALLAREM VIC és una secció especial de col·laboració de SETEMBRE amb les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió en el marc de la campanya No Callarem Vic]
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC | Sara Blázquez
01/01/1970
La xarxa de restauració cooperativa nascuda el 2013 s’obre al sector del turisme responsable per visibilitzar i enrobustir un model més enllà del que precaritza el treball, la comunitat i el territori | S’organitza a partir d’una cooperativa de serveis als projectes associats que ja té molt avançat el disseny d’un segell de qualitat dels establiments que treballen en la línia del Manifest presentat aquest dimecres a Barcelona
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Roser Iborra
01/01/1970
«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»