El Diacrític

Ens emportem el Joan de tornada

Roser Iborra explica en aquest article les sensacions que va viure en el seu viatge a Madrid amb l'autobús de suport a Joan Coma Roura

L'activista i escriptora osonenca compara com ho va viure aquesta setmana amb els viatges al mateix lloc durant els processos judicials oberts als independentistes detinguts el 1992 en l''Operació Garzón'

Des de la cantonada dels somnis, crònica d'un viatge llampec a l'Audiència Nacional

| 30/12/2016 a les 13:32h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, justícia, Joan Coma, Roser Iborra, Audiència Nacional, Guàrdia Civil, independència, independentisme, procés sobiranista, CUP, Capgirem Vic, Moviment 30/03
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tornar davant l'Audiència Nazi-onal de Madrid, el dia 28 de desembre de 2016, em provoca sentiments contradictoris. D'entrada, ràbia i impotència, la mateixa que sentia a la sala blindada on jutjaven Josep Musté i Joan Rocamora, amb una petició fiscal, aquell dia, de vuitanta anys de presó, si no m'equivoco. I d'això ja fa vint-i-cinc anys...

Durant el viatge, a l'autobús, no puc parar de pensar en el nostre Joan Coma en mans de la guàrdia in-civil, i se'm fa un nus al ventre i se m'encarcara, encara més, l'esquena. Només goso compartir aquesta por amb la veu petita, i em convencen que són uns altres temps i que no el tocaran. Que són ximples, però no tant.

Però, quan vas fent anys, els records pesen com una crosta impossible de desfer. Recordo les trucades als diputats d'Osona, quan el Pep Musté o el Ferran Ruiz estaven en mans de la guàrdia in-civil durant un trasllat. «No sabem on són. Dos o tres de dies de trasllat poden ser dos o tres dies de tortura. I hi ha la llei de fugues. Que no el trobem mort en una cuneta». I els diputats d'Osona trucaven al telèfon que els dèiem, intercedien.

Ara, l'ambient a l'autocar és festiu, malgrat tot. No he de trucar a cap diputat perquè les diputades són a dins, al seient del costat: l'Anna i l'Eulàlia de la CUP.  Som gent de totes les edats que compartim ràbia i força. Retrobo el Jesús de La Directa al cap de mil anys, retrobo gent que conec i estimo molt, gent que desconec, sobretot els joves, és clar. Tinc la companyia inestimable del meu germà petit, en Pei, que el fatídic 1992 era poc més que un nen, i de l'Helena, que té records de la presó de porta endins i no pas de porta enfora, com jo, i que m'explica coses que jo no havia sabut mai. 

Però som moltes! Aquesta és una gran diferència. Quan arribem, davant l'Audiència ja hi ha gent, entre els quals l'alcaldessa de Vic, regidores, regidors, i me'n torno a felicitar, perquè el 1992 això era impensable. Arriba  David Fernández i ens abracem i recordo que ell ja hi era, fa mil anys, i que devia ser una criatura, també! El David sempre hi era, sempre hi és.

Però la diferència més gran és que ens emportem el Joan de tornada i no l'hem de deixar amb aquesta gent indigna. Em fa molt mal al cor veure'l amb les vambes sense cordons, al Joan.  El patiment de la incertesa d'aquests dies, del viatge en mans de l'enemic, es fan visibles als seus peus... En Benet Salellas, l'advocat fill del Sebastià Salellas que ho va ser del Pep Musté, està visiblement content i ens confessa que no acabava de veure clar que ens el puguéssim endur avui, el Joan.

Dos dies més tard, em consta que Joan Coma ja torna a ser al peu del canó. No sé si va tenir temps de comprar a Madrid el cotxet de joguina que va prometre al seu fill petit. Diria que no. Que hauran de fer la carta als reis de mentida.
Roba estesa en un carrer de ciutat
Roba estesa en un carrer de ciutat | Peter Heeling
Roser Iborra
«No només hi veig una estigmatització de la pobresa, en aquesta ordenança absurda, sinó també una incapacitat estètica. No m'estranyaria gens que, allò que es vol amagar a casa, s'anés a fotografiar durant unes vacances a països considerats més exòtics (i més pobres...)»
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat | Setem Catalunya
Les jornades aporten reflexió i debat entorn a elements de la indústria tecnològica silenciats en el Mobile World Congress, amb el qual coincideix en dates a Barcelona | Entre altres informes se’n presentarà un de recent d’Electronics Watch sobre la creixent incidència de les codicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina en els suicidis en aquell país
Les dones temporeres denunciants davant la Inspecció de Treball a Huelva, el passat mes de juny
Les dones temporeres denunciants davant la Inspecció de Treball a Huelva, el passat mes de juny | eldiario.es
Yousra Touri El Mansouri
Yousra Touri El Mansouri escriu sobre racisme i feminisme arran del cas d'abusos i assetjament sexual patits per les temporeres de Huelva | «L’odissea d’Ulisses va ser un passeig en comparació a les situacions de violència que viuen certes dones cis, lesbianes i trans en mans d’aquest sistema patriarcal, capitalista i racista. Una odissea és el que viuen un grup de temporeres de Huelva des de fa mesos.»