El Diacrític

Dues preguntes

Amadeu Lleopart parteix de textos bíblics, d'Adam i Eva, per acabar fent una crítica al sexisme de la societat actual, amb la publicitat al capdavant, i a les paraules de Rajoy evadint la qüestió de la discriminació de la dona

L'experiència

| 07/03/2018 a les 21:30h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, sexisme, llenguatge, patriarcat
Representació d'Adam i Eva en una pintura de Lucas Cranach 'el Vell'
Representació d'Adam i Eva en una pintura de Lucas Cranach 'el Vell'
Els clàssics sempre ens interpel·len. És bo d’acceptar aquest diàleg enriquidor, que possibilita mil aprenentatges. I, sobretot, mil preguntes. Dialogar-hi des de mirades alternatives a l’ortodòxia; per això, no descarto clàssics com la Bíblia o els Evangelis. 

Observo l’inici de l’Evangeli de Joan. «In principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum, et Deus erat Verbum». Interessant. Al començament de tot hi hauria la paraula, i la paraula equivaldria a Déu. Entenc que està parlant de la capacitat creadora del verb. Permeteu-me que deixi la interpretació teològica al marge: prefereixo fixar-me en la capacitat humanament creadora de la paraula. En l’inici de la peripècia humana, gràcies a la possibilitat de verbalitzar, tenim pensament, tenim comunitat, tenim cultura, tenim transmissió, tenim poesia. Per bé i per mal. 

Una pregunta: ¿en l’ensenyança la paraula ocupa el lloc preferent o bé, de tant en tant, la tecnologia i la robòtica la desplacen? 

I un passatge del Gènesi (el 2.22) que també tinc ganes de posar damunt la taula, ara que s’acosta el 8 de març: «et aedificavit Dominus Deus costam, quam tulerat de Adam, in mulierem et adduxit eam ad Adam». Ja que les veus ens interpel·len sense escapar del seu context cultural, en la nostra conversa amb els textos antics no podem considerar veritable qualsevol idea o costum, sinó filla o fill d’una època. És per justícia –no per moda– que s’ha de desestimar –i fer-ho de soca-rel!– la subordinació de la dona a l’home. Qüestionar aquesta raó bíblica (quan diu que Eva provenia d’una costella del primer baró), però sobretot assenyalar la part gens negligible de la publicitat d’avui, dels missatges d’avui –de vegades, institucionals– que conviden al manteniment del sexisme. La semblança entre missatges tan allunyats en el temps ens ha de fer adonar que hi ha encara molta, moltíssima, feina pendent. 

Una segona pregunta: ¿pot tendir, la paraula, a crear cada vegada més escenaris en què el gènere no sigui causa de desequilibris de poder? Si l’article 14 de la Constitución Española anuncia solemnement que «los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social», ¿és acceptable que el primer ministre d’aquest estat europeu la unitat del qual sembla fora de dubte respongui, a propòsit de les diferències de salaris entre homes i dones, amb frases i arguments tan peculiars com aquest: «No nos metamos ahora en eso»? És evident que la paraula, a més de crear, també ha de denunciar.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Amadeu Lleopart
02/01/2018
Imatge il·lustrativa
Francesc Pardo
27/11/2017
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Roser Iborra
01/01/1970
«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»
Josep Valtònyc, dijous passat, a Gant (Bèlgica)
Josep Valtònyc, dijous passat, a Gant (Bèlgica)
Sara Blázquez | Neus Tur
01/01/1970
Valtònyc va fer públic aquest dijous que està exiliat a Bèlgica, quan la justícia belga el va deixar en llibertat provisional mentre espera l’euroordre que el podria fer tornar a l’Estat espanyol | A l’espera que la justícia internacional es pronunciï sobre el seu cas, diu que Bèlgica «és un bon lloc per començar de zero» | Josep Valtònyc explica la seva experiència en aquesta entrevista feta conjuntament per Setembre i Jornada.