El Diacrític

​A tu que la somies completa (carta oberta a l'Anna Gabriel)

«Gràcies per no arronsar-te i mirar de cara, amb boca ampla i francès de l'Ille de France, el món que ens intenta fer callar i que ens vol reduir a la veu estrafeta dels qui demanen disculpes als amos dient que «jo no ho sabia», «tot era broma», «...un simulacre» o «van ser els voluntaris»

«Gràcies per ser crítica i autocrítica i no acceptar les lloances ni quan aquestes vénen del costat més proper»

| 21/02/2018 a les 08:19h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític
Anna Gabriel
Anna Gabriel | Parlament
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa més de deu anys, en un llarg debat sobre l'autodeterminació a la Universitat Pompeu Fabra, organitzat per La Fàbrica, et vaig veure per primer cop de cos present, mana, Anna. Hi parlàvem una colla d'homes -massa-, del Junqueras al Quim i el Batalla, del Raimundo al Tomeu. I tot semblava i era possible, tal com és avui i serà demà. Tot i més, per això fèiem anar paraules gruixudes, de la mateixa manera que ara i durant tots aquests anys hem fet coses grans i grosses, molt grosses.

És clar que ja sabia qui eres perquè en aquell moment quan algú es movia amunt i avall o del seu poble estant passava a tenir un nom que s'anava repetint un cop i un altre cop. Els que havia sentit el teu, sempre sonava ben acompanyat: municipalisme, feminista, llibertària, independentista... paraules que han anat evolucionant i transformant-se a la mateixa velocitat que els fets que ens envolten i que són ja part de la nostra època. Una època d'intents de tornada del poder a les poques mans que sempre l'havien administrat, de reculada de drets i de confrontació, però alhora una època de lluita popular, de lluites socials que en molts casos han deixat un món completament diferent a com hagués estat si no hi haguessin sigut.

Seria una mica ximple escriure un text per lloar-te, o anomenar-me «gabrielista», o dir que ets una jefa, o dir-te «bonica», o lloar-te per ser tan valenta, ara que els bords i lladres de sempre continuen cridant en contra teu com han cridat sempre contra qualsevol que, del nostre costat estant, els ha posat en dubte, i tu ho has fet molts cops i molt bé tot sovint, sense necessitat d'inventar-te llargs contes sobre la vella Europa... Tot això ja ho sabem i sona molt bé però no és suficient per escriure un text que no és de lloança sinó d'agraïment. Així que som-hi i fem.

Gràcies per no arronsar-te i mirar de cara, amb boca ampla i francès de l'Ille de France, el món que ens intenta fer callar i que ens vol reduir a la veu estrafeta dels qui demanen disculpes als amos dient que «jo no ho sabia», «tot era broma», «...un simulacre» o «van ser els voluntaris». Sense agror i sense jutjar qui ho diu, és clar que acabar l'1 d'octubre amb aquestes paraules desdibuixa tot allò que ha suposat la nostra data fundacional, el dia en què vam deixar de tenir por després de dir-ho i repetir-ho mil i un cops.

Gràcies per situar el feminisme militant i autònom en el centre d'un procés que no és del no res a l'una mica més que res sinó la clau que pot obrir tots els panys i, si no trobem la clau, esbotzar les portes i les tanques sempre amb carinyo. Un feminisme com el que tu mateixa atribuïes a Doris Benegas en el seu acte de comiat: «quotidià i insubornable, intuïtiu molts cops, pràctic molts altres».

Gràcies per ser crítica i autocrítica i no acceptar les lloances ni quan aquestes vénen del costat més proper. I gràcies per llegir i posar dalt de tot les extraordinàries memòries polítiques de Garcia Oliver, El eco de los pasos, i tot el que allà s'explica sobre la lluita social i les revolucions d'aquí que hi van ser perquè hi va haver qui les va fer.

Gràcies per recordar d'on vens i cap a on anem, on tenim els peus i on poses la banya, quina és la força i quins els camins, quanta tendresa cap en una rebel·lió i com s'articulen les paraules quan enuncien veritats. 

Mentre el totalitarisme es va instal·lant a l'Estat espanyol i va negant totes les llibertats per petites que aquestes siguin. Mentre Europa es va enfosquint i el neofeixisme s'alimenta, com sempre, de l'odi a les minories i els pobres, de la crisi del capitalisme en crisi perpètua. Mentre el militarisme i la negació dels drets democràtics esdevenen formes corrents de Govern. Des de Ginebra, des de la presó que sempre és l'exili, continuaràs estirant la corda per trencar les cadenes que no ens deixen ser lliures i que, més aviat que tard, s'esmicolaran.

Cap mal dura 1.000 anys i aquest que ara patim, tampoc els durarà. Així que, més aviat que tard, Anna, tornaràs i entre rengles d'arbres plantats en esqueixos de desobediència construirem el món nou que portem als nostres cors. I no serà demà passat sinó demà mateix, perquè el seu vell món fa dies que agonitza i el nou que fa tant que fem ja és aquí.
Imatge il·lustrativa
Oscar Romero
L’Ajuntament fa cas omís de les peticions d’informació del Síndic de Greuges mentre amaga informes i plans relatius a la construcció d’un nou polígon industrial i posa entrebancs a la plataforma opositora per presentar al·legacions als tràmits administratius | La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució on instava l’Ajuntament da aturar el projecte, però l’alcalde Jordi Munell va assegurar que no en faria cas tot i que al municipi ja hi set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles
Jordi Martí Font durant la presentació del 'Llibre Negre' a La Nyàmera
Jordi Martí Font durant la presentació del 'Llibre Negre' a La Nyàmera | Sara Blázquez
Josep Comajoan
L'obra, que tindrà prop de 1.200 pàgines dividides en tres volums, és un recull de textos llibertaris independentistes escrits entre 1842 i 2017 | L'autor tarragoní va enlluernar durant gairebé dues hores el públic que omplia La Nyàmera amb un devessall de cites i referències sobre el tema
Fotograma de 'Quest', la primera pel·lícula d'estrena a la qual poden optar els subscriptors de Setembre i que es projecta el dia 19 a Vic
Fotograma de 'Quest', la primera pel·lícula d'estrena a la qual poden optar els subscriptors de Setembre i que es projecta el dia 19 a Vic
Les persones subscrites a Setembre poden optar al sorteig d’entrades per a les vuit pel·lícules d’estrena, i a la resta de projeccions el sorteig és obert | El Festival Protesta comença el 17 d’octubre amb una projecció a Barcelona i continuarà a Vic del 19 al 28 d’octubre