En Moviment | Cooperativisme

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va tancar el seu primer any havent acompanyat 27 noves cooperatives i entitats de l’economia social

Les activitats de l’Ateneu van arribar al llarg de 2017 a 1.080 persones

L’acció de l’Ateneu va generar la creació de 54 nous llocs de treball durant el 2017

Un mapa i un catàleg de bones pràctiques demostren el potencial del cooperativisme a la Catalunya Central

| 13/02/2018 a les 14:16h
Arxivat a: En moviment, L'Arada, Sambucus, Dies d'agost, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, economia social i solidària, cooperatives, cooperativisme, Gedi, Frescoop
L'equip tècnic de l'Ateneu amb representants de les cooperatives que en formen part, a la presentació que se'n va fer a Manlleu
L'equip tècnic de l'Ateneu amb representants de les cooperatives que en formen part, a la presentació que se'n va fer a Manlleu | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ja ha començat a treballar en el seu segon any d’activitat. Ho fa després d’haver tancat el seu primer any amb l’acompanyament de 27 noves cooperatives i entitats de l’economia social a les sis comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès). La posta en marxa d’aquestes noves 27 cooperatives, societats laborals i associacions, i la consolidació de les existents, va comportar la creació de 54 nous llocs de treball al llarg de 2017. A més, durant l’any les accions impulsades des de l’Ateneu, o en les quals hi va prestar la seva col·laboració en el foment de l’economia social i solidària, van arribar a un total de 1.080 persones.
 
Amb aquestes xifres, el balanç del primer any de l’Ateneu, en paraules de la seva coordinadora, Alba Rojas, és «molt bo». «Era un objectiu molt ambiciós i l’hem assolit», recalca Rojas, en referència als indicadors quantitatius que s’havien fixat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat quan es van impulsar els ateneus cooperatius en diferents territoris del país. Rojas, però, també valora altres aspectes qualitatius d’aquest primer any: «Un dels balanços que podem fer és que comencem a ser visibles, comencem a estar presents al territori, i que hi ha administracions públiques i centres de formació que s’estan plantejant donar a conèixer aquest model com un model viable».
 
En opinió d’Alba Rojas, més enllà de complir amb els indicadors quantitatius, els ateneus es plantegen un triple repte: «Hi ha una part de visibilitat, una part de fer-nos presents com a alternativa i una part de poder incidir en la feina que ja s’està fent als ens locals». «Volem que se’ns tingui en compte com a model; fins ara ha requerit molta militància perquè ni en els estudis d’empresa, ni les gestories o assessors, fomenten aquest model com un model vàlid i conegut», completa la seva anàlisi la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
 
Les comarques d’Osona, amb deu, i el Bages, amb vuit, concentren la major part de les cooperatives i entitats de l’economia social a les quals s’ha fet l’acompanyament des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en el seu primer any de funcionament. Entre aquestes cooperatives i entitats, n’hi ha des d’algunes del sector agroalimentari com Biolord (el projecte de recuperació de la poma de muntanya fruit d’un dels projectes Singulars) o la Formatgeria del Miracle, al Solsonès, o Massa Mare, el Serradet de Barneres o Mas Corcó, d’Osona, fins a d’altres de sectors prou diversos com la música (Txarango, a Osona), el tèxtil (La Fàbrika Espai Creatiu, al Bages), la dinamització turística (Voliacs, al Solsonès) o els serveis culturals (Els Tres Hereus, al Berguedà). La majoria són cooperatives de treball associat, tot i que també n’hi ha d’habitatge, consum, alguna associació i societat laboral. 
 

Actes sobre cooperativisme d'habitatge organitzat a Vic per l'Ateneu i el Col·legi d'Arquitectes Foto: Sara Blázquez
 

En total, es van fer 67 acompanyaments, la majoria a persones grups de persones emprenedores que tenien o encara tenen l’objectiu de crear una empresa o entitat de l’economia social i solidària. Algunes d’elles no van ser una realitat al llarg de 2017, però ho seran aquest any 2018. En la mateixa línia durant el 2017 s’han fet diverses accions relacionades amb cooperatives constituïdes durant el 2016, quan encara no existia l’Ateneu, però amb les quals se’ls ha fet un acompanyament en la posta en marxa durant els primers mesos d’activitat. També s’han fet diverses sessions amb empreses que actualment no tenen la fórmula jurídica cooperativa, però que han mostrat l’interès per tenir-la, sigui perquè volen fer el canvi o en tractar-se d’empreses en fase de tancament, o en alguns casos perquè les persones que hi treballen volen continuar l’activitat després de la jubilació dels actuals propietaris.
 
Així mateix s’han fet diverses sessions sectorials amb professionals interessats en la fórmula de la cooperativa de serveis (des d’arquitectes o enginyers a artesans); amb persones interessades en les cooperatives d’habitatge o de consum, especialment de l’àmbit agroalimentari, o amb assessories, gestories o consultories, o altres tipus de prescriptors, com les oficines de desenvolupament local i promoció econòmica de les diferents administracions locals i que treballen o tenen interès per fer-ho amb persones emprenedores que volen constituir una cooperativa. 
 
També s’ha estat present en fires i jornades de diverses localitats de la Catalunya Central, i s’ha participat en processos com el de reactivació de l’antiga Fàbrica de Fonollosa, en el programa Aula d’Economia i Empresa de la UManresa o en la creació d’una cooperativa d’alumnes a l’Escola Agrària de Manresa. El de la Catalunya Central també va ser l’ateneu cooperatiu que va acompanyar la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat en la presentació que se’n va fer a la Unió Europea, a Brussel·les, en el marc del REVES Excellence Award.
 
Des de l’Ateneu, però, també s’ha fet una tasca de recerca i divulgació per fer una fotografia exacta de l’estat de l’economia social i solidària en el territori, a més de destacar-ne algunes de les bones pràctiques. Així, es va fer una primera i completa Diagnosi de l’economia social i solidària de la Catalunya Central , un Mapa de l’Economia Social i Solidària a la Catalunya Central que punteja totes les iniciatives existents en les sis comarques i un Catàleg de Bones Pràctiques que inclou una fitxa de 86 entitats de l’economia social i solidària d’aquest territori. Totes tres eines són disponibles des de la pàgina web de l’Ateneu, www.coopcatcentral.cat
 
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central disposa d’una oficina de treball al Palau Firal de Manresa, però des del primer dia s’ha mostrat la predisposició, i així s’ha fet, de traslladar l’acció a qualsevol punt de les sis comarques on es requerís la seva presència. L’Ateneu el formen les sis cooperatives que el van impulsar (Gedi, Frescoop, L’Arada, Sambucus, Dies d’agost i Set-C), a més d’un equip tècnic format per quatre persones. Tota l’acció de l’Ateneu s’ha dut a terme en coordinació amb una Taula Territorial, de la qual en formen part altres cooperatives i entitats del territori, però especialment diferents administracions locals de les sis comarques de la Catalunya Central. La Taula Territorial, més enllà del treball del dia a dia, va fer tres trobades durant el primer any, a Artés, Santa Maria d’Oló i Berga.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018. | Pikara Magazine
Sara Blázquez
«Perquè sí, necessitem espais específics, compartim una lluita específica. Té a veure amb la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre, l’assetjament, el menyspreu.» | Sara Blázquez reflexiona sobre la necessitat de continuar treballant per reforçar una xarxa de periodistes amb perspectiva de gènere
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil | Arxiu Gaja
Ismael Dot
«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar  el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic | Ferran Domènech
Roser Iborra
«I, què passa si ets desnonat? Amb sort, vas a parar a un alberg, on pots passar la nit, no el dia. Tant si plou com si neva. Llavors pots fer una ruta guiada de la pobresa: mirar on pots rentar la roba, on pots dinar, on pots portar el gos. I a buscar pis... i a esperar la nit» | «Entren en acció les màfies que espanyen pisos i en fan claus noves: si et veuen amb cara de prou desesperat, t’ofereixen un lloguer assequible, es fan passar per propietaris. Tu pagues i et penses que tot és legal, però en realitat estàs ocupant aquell pis»