INDÚSTRIA CÀRNIA

Mercadona va pressionar Tarradellas perquè deixés Esfosa després de la vaga

Mercadona també va pressionar i sancionar Josep Ramisa. Així ho va confessar aquest en una reunió amb representants de la plantilla

Casa Tarradellas té l'exclusivitat de l'elaboració per a Mercadona de les pizzes Hacendado, a més de fuets, pernil dolç, gall dindi, mortadel·la i patés

| 29/11/2016 a les 00:02h
Arxivat a: Setembre crític, Casa Tarradellas, Mercadona, Esfosa, Josep Ramisa, indústria càrnia, sindicalisme, distribució, vaga, indústria agroalimentària
Treballadors d'Esfosa i membres dels grups de suport en una concentració davant de Casa Tarradellas el desembre de 2014
Treballadors d'Esfosa i membres dels grups de suport en una concentració davant de Casa Tarradellas el desembre de 2014 | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mercadona va pressionar Casa Tarradellas perquè deixés Esfosa després de la vaga del 29 i 30 de març. Així ho va reconèixer un dels principals accionistes de l’escorxador vigatà, Josep Ramisa, en una tensa reunió mantinguda amb una representació de la plantilla, el 12 d’agost passat al restaurant Cantabria de Gurb. Segons consta en una gravació de la reunió a la qual ha tingut accés Setembre, Josep Ramisa també els va explicar que Mercadona l’havia sancionat a ell, que també és proveïdor de carn fresca del gegant de la distribució valencià, per no haver-li pogut servir el gènere pactat durant els dos dies que va durar la vaga.

Josep Ramisa explica totes aquestes interioritats de les empreses sòcies d’Esfosa en el marc de les coaccions que va exercir davant la representació de la plantilla en aquella reunió del 12 d’agost on els advertia que si la Coordinadora Obrera Sindical (COS) continuava al comitè d’empresa, aquesta podia anar cap a la liquidació. Ramisa vincula la marxa de Tarradellas a la mala imatge que les accions de la plantilla van donar a l’escorxador i a les empreses sòcies arran de les denúncies que els van presentar, entre elles una contra ell mateix per amenaces i racisme després que, segons els denunciants, li digués a un treballador d’origen subsaharià «negre de merda et fotré quatre tiros» i «a tu mort de gana et faré tornar a l’Àfrica». Denúncia que ha acabat sense arribar a judici després del principi d'acord que empresa i comitè van anunciar la setmana passada. L'acord preveia la retirada, entre altres, d'aquesta denúncia.

En un moment donat de la reunió Ramisa diu a la representació de la plantilla: «Quan va marxar en Tarradellas, nosaltres vam continuar matant igual, però hòstia... que si aquest és un racista, que si aquest és un cabron, i al final les empreses quan escolten això, com en Tarradellas, doncs a prendre pel cul, adéu! A en Tarradellas li van dir com continuïs aquí… des Mercadona li ho van dir!». I en un altre moment: «En Tarradellas ha marxat, i et diré per què. Perquè vau portar uns papers als supermercats contra en Tarradellas. I en Tarradellas va dir: jo venc als supermercats i he de plegar immediatament i he de marxar».

Ramisa també diu que a ell li van fer perdre Mercadona com a client, però només mentre durés el conflicte laboral a Esfosa: «M’heu fet perdre Mercadona, que els venia tres camions de carn. M’han dit: quan tinguis els problemes solucionats, ja tornarem a comprar-te, però de moment res. El dia de la vaga li vaig pagar a Mercadona 500.000 euros de multa, i això són paraules majors. Em van dir: nosaltres no volem estar amb gent que tingui problemes laborals». Ramisa en cap moment argumenta el motiu pel qual el cost de la presumta sanció que li va imposar Mercadona per no poder-los servir la carn fos tan alt.

Tarradellas fabrica totes les pizzes que Mercadona ven amb la marca Hacendado

Des de la direcció d’Esfosa atribueixen les pressions de Mercadona al fet que, arran de la vaga del 29 i 30 de març passat, el seu nom comencés a sortir vinculat en algunes publicacions a les xarxes socials amb el de Tarradellas, com un dels principals accionistes d’Esfosa. La cadena de distribució valenciana és el principal client de Casa Tarradellas, ja que li té donada l’exclusivitat, entre altres coses, de la fabricació de les pizzes Hacendado, la marca blanca alimentària de Mercadona. 

A part de pizzes, Tarradellas també elabora per a Mercadona envasats de pernil dolç i gall dindi, patés, fuets, chopped i mortadel·la siciliana. Excepte en el cas dels patés, que la comparteix amb Argal, en tota la resta de productes Tarradellas en té l’exclusivitat de la fabricació per a Mercadona. Amb tot, l’acord comercial té una especial concessió per a l’empresa osonenca ja que, a diferència de la resta d’interproveïdors del gegant de la distribució valenciana, a Tarradellas se li permet fabricar també amb la seva marca pròpia, amb la qual, per exemple, en el cas de les pizzes fresques lidera el mercat espanyol. Una clàusula que té algunes excecpcions, però, com el cas de les pizzes congelades, que Tarradellas fabrica exclusivament per a Mercadona.

Sigui com sigui, els llums d’alarma es van encendre entre el 29 i el 31 de març passat als despatxos de València, després de l’èxit de la vaga de dos dies a Esfosa, quan se’ls va fer saber des de Barcelona que havien aparegut alguns pamflets en supermercats de la capital catalana on se’ls vinculava al conflicte laboral d’Esfosa, com a principal client de Tarradellas, aleshores encara accionista de l’escorxador vigatà. La campanya també es va estrendre com l’escuma a les xarxes amb l’etiqueta #BoicotTarradellas, i van aparèixer algunes pintades al barri de Gràcia de Barcelona on s’assenyalava directament a Tarradellas.
 
Tarradellas respon amb evasives sobre els motius reals de la seva marxa d'Esfosa

Preguntats aquesta setmana sobre la incidència de les pressions rebudes des de Mercadona en la decisió de retirar-se de l’accionariat d’Esfosa, des de Casa Tarradellas han preferit no entrar endetalls «per un compromís de confidencialitat de les parts». Sobre la desvinculació d’Esfosa, una portaveu de Tarradellas ha contestat per escrit a les preguntes de Setembre que «estem desvinculats de la gestió d’Esfosa des de fa molts anys, del que convé recordar que n’era una participació minoritària». En realitat, Tarradellas, a través d'Especialitats Vic Carns, empresa del seu grup, ha tingut històricament un 20,83% de les accions d'Esfosa, el mateix percentatge que els altres quatre socis grans, Grup Baucells Alimentació, Industrias Cárnicas Montronill, Osona Agrícola i Embutidos Subirats.

Amb tot, a la pregunta de si continuen portant porcs a matar a Esfosa com a clients, han indicat que «la sortida s’havia de fer de forma responsable i prudent per no comprometre els llocs de treball d’Esfosa, per aquest motiu es va mantenir part del servei amb Esfosa tal com també es va demanar des de l’entorn dels propis treballadors». Sobre una possible reconsideració de la decisió, després del principi d’acord amb la plantilla fet públic la setmana passada, des de Tarradellas no semblen voler deixar lloc al dubte: «La decisió d’Especialitats Vic Carn no té marxa enrere».

I res més. Emparant-se en la «confidencialitat de les parts», Tarradellas no va respondre a les preguntes de quina incidència va tenir en el seu grup empresarial, tant des del punt de vista econòmic com d’imatge, el conflicte laboral a Esfosa, en què va consistir exactament la desvinculació d’Esfosa i la influència que hi van poder tenir les pressions de Mercadona.

Sigui com sigui, sí que en els últims mesos des de Tarradellas s’ha mostrat molt d’interès en deixar clar que s’ha anat desvinculant d’Esfosa. Una estratègia que, amb el temps es veurà, ara també sembla voler seguir Josep Ramisa, l’autèntic cap visible de l’escorxador vigatà, i qui en les últimes reunions ha portat la veu cantant en les negociacions de la plantilla amb la propietat d’Esfosa. És el que es desprèn d’una informació publicada la setmana passada a Osona.com, en el sentit que després de fusionar la seva empresa Cárnicas Toni Josep amb el grup pinsaire Costa, de Fraga, l’industrial osonenc s’estaria repensant continuar en el negoci de la carn.
 

Cotxe amb un missatge reivindicatiu en una protesta a Casa Tarradellas l'any 2014 Foto: Sara Blázquez


Ara per ara, qui ja no consta en el registre mercantil com a conseller d’Esfosa és Josep Tarradellas. Segons consulta feta aquest dilluns 28 de novembre mateix, Tarradellas ja no hi consta, i el consell d’administració d’Esfosa està constituït per Joan Josep Piñol, com a president, i Gil Castañé, Josep Ramisa i Agustí Subirats, com a consellers. Com a apoderats hi consten Gil Castañé i Francisco Sorolla, nou gerent d’Esfosa en substitució de Lluís Saballs. 

Ramon Baucells també ha deixat el consell d'administració d'Esfosa

De tota manera, la revocació de Tarradellas com a conseller d’Esfosa encara no ha estat publicada al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). Això fa que encara aparegui com a membre del consell d’administració en la majoria de bases de dades empresarials que es poden consultar a través d’internet. En concret, a Axesor, líder en el sector de bases de dades empresarials a l'Estat espanyol, aquest dimarts 29 de novembre encara apareixia com a conseller. Sí que s’hi feia constar, però, la revocació com a conseller d’un altre dels caps visibles d’Esfosa en els últims anys, Ramon Baucells. 

La baixa de Baucells com a membre del consell d’administració porta data de registre d’11 d’agost de 2016 -just un dia abans de la reunió amb la representació de la plantilla al restaurant Cantabria, on va participar amb Josep Ramisa i Gil Castañé en nom de la direcció d’Esfosa- i data de publicació al BORME de 19 d’agost de 2016. No han transcendit els motius d’aquest canvi respecte la participació de Ramon Baucells al consell d’administració d’Esfosa.

En data 16 de novembre de 2016 també s’ha publicat al BORME la revocació com a apoderat d’Esfosa de l’antic gerent, Lluís Saballs. La publicació del nomenament del seu substitut, Francisco Sorolla, també com a apoderat de l’empresa, porta data del 10 de novembre de 2016. De moment, però, no hi ha registrada cap revocació a nom de Josep Tarradellas, que sí que constava com a membre del consell d’administració d’Esfosa des del 22 de desembre de 2001. Si realment s’ha fet efectiva, com sembla pel fet que ja no apareix com a conseller en la consulta feta aquest dilluns al Registre Mercantil, la publicació al BORME hauria de ser cosa de pocs dies.
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya | Àlex Espuny
Josep Comajoan Colomé
El Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya aterra es farà al santuari del Miracle de la mà d’un grup d’iniciatives de l’economia social i solidària de la comarca | El FESSrural disposarà de diferents espais: Cultura, Fira, tallers i oci, restauració i un per la canalla, a més de debats sobre pagesia, cooperativisme, cures o transició energètica
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Josep Comajoan Colomé
El Museu del Ter i l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central recuperen 'El cooperativisme a Osona', de l'historiador Josep Casanovas, publicada originalment el 1998 | La publicació, consultable gratuïtament al web del Museu del Ter, és el quart volum del projecte editorial «El fil de la cooperació»