SETEMBRE CULTURAL | ALIADES

Txell Feixas descriu el procés de creació del seu nou llibre 'Aliades' a Vic

La periodista va detallar l'entramat d'històries que hi ha a l'obra publicada per Ara Llibres

La Muntanya de Llibres es va omplir per acollir la presentació

Txell Feixas: «Aquestes dones són les precursores de les que llegirem als llibres d’Història de la revolució feminista al món àrab»

| 26/04/2023 a les 12:01h
Arxivat a: Setembre cultural, Beirut, Líban, txell feixas, Xatila, bàsquet, dones valentes
La periodista Txell Feixas presentant el seu nou llibre
La periodista Txell Feixas presentant el seu nou llibre | Núria Segura Insa
La Muntanya de Llibres de Vic es va omplir dimarts passat per acollir la presentació d'Aliades, el nou llibre de la periodista Txell Feixas. Amb el subtítol «Les nenes de Xatila desafien les regles del joc», Aliades es basa en la història d'un equip de bàsquet de nenes i noies creat al camp de persones refugiades de Xatila, al sud de Beirut, al Líban. «Al meu anterior llibre ja esmentava aquesta història. De fet, a Dones valentes explicava moltes històries paral·leles amb relats individuals i punyents. En el cas d'Aliades és diferent: acompanyes la història, vas seguint-ne el fil, descobrint-ne tot l'entramat mentre vas veient les diverses cares de Xatila», explicava l'excorresponsal a Beirut per Catalunya Ràdio i TV3, que va ser testimoni dels primers passos de l’equip i una dècada més tard de la seva creació va tornar al camp.

El llibre, publicat per l'editorial Ara Llibres, ja ha arribat a Xatila i algunes de les protagonistes l'han pogut llegir traduint l'ebook a l'anglès. ​«Volia que el llibre tornés al camp​», destacava Feixas durant la presentació, i afegia que hi havia persones a Xatila com ara la Basma que es queixaven dels periodistes que ​«arriben, diuen s'estan a casa uns dies mentre agafen la informació i no tornen ni retornen​ part del seu treball al camp». Una de les protagonistes que ja ha pogut llegir Aliades és la Razan, la filla de la Basma i el Majdi, l'entrenador. Aquest pintor de façanes palestí va formar l'equip de bàsquet femení per apartar les nenes d’un destí dramàtic que sovint comença amb un matrimoni infantil i acaba en una espiral de maltractaments, drogues i crims d’honor.

La «cosa petita»

A la contraportada llegim que les protagonistes d’aquesta història han descobert que poden somiar si algú els explica que és possible i que poden ser les nenes que vulguin ser perquè, senzillament, hi tenen dret. «Amb l'equip de bàsquet tothom fa una evolució, tant les jugadores com els seus pares, que primer no les deixaven anar a jugar i van acabar acompanyant-les a l'aeroport perquè l'equip anés a Madrid. A més, i sobretot, hi ha tota una xarxa de dones aliades, com ara mares pilar com la Basma o les vídues que cusen compreses de tela clandestinament», matisava la periodista.
 

Moment de la presentació a la Muntanya de Llibres Foto: Núria Segura Insa


Durant els anys que ha treballat com a corresponsal a Beirut per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Txell Feixas ha cobert la guerra contra l'Estat Islàmic a l'Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava, les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza o l'assalt al poder dels talibans a Afganistan. Tanmateix, Feixas és defensora del periodisme de la «cosa petita», tal com va explicar a l'entrevista publicada a Setembre pel seu primer llibre: «em va inspirar molt l'Svetlana Aleksiévitx, la premi Nobel del 2015, perquè ella deia potser ja ha passat el moment d'escriure sobre grans coses i s'ha d'escriure sobre la cosa petita. El sentiment, la sensació, el plor, el somriure, el silenci, no és incompatible amb el rigor, sinó que ho complementen».
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari | Carme Cara
Jordi Martí Font
Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Susanna Mary
Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals» | Asmus Koefoed
Carme Brugarola
«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»