Setembre, Muntanya de Llibres i Ara Llibres organitzen el pròxim dimarts 18 d’abril la presentació a Vic de l’últim llibre de la periodista Txell Feixas Torras, Aliades. La presentació serà a la Muntanya de Llibres mateix a partir de les sis de la tarda i tindrà format conversa de l’autora amb Anna Pujol Navarro, periodista de Setembre.

En el llibre que es presenta dimarts a Vic, editat per Ara Llibres, la periodista penedesenca mostra com fins i tot enmig de la foscor, en un dels llocs més durs del planeta, s’hi poden obrir escletxes d’esperança que transformen vides per sempre. Al camp de refugiats de Xatila, als suburbis de Beirut, la llum va entrar amb en Majdi. Aquest pintor de façanes palestí va formar un equip de bàsquet femení per apartar les nenes d’un destí dramàtic que sovint comença amb un matrimoni infantil i acaba en una espiral de maltractaments, drogues i crims d’honor.

Txell Feixas, durant la seva etapa de corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a la capital libanesa, va ser testimoni dels primers passos de l’equip i una dècada més tard de la seva creació va tornar al camp per retrobar-se amb en Majdi i les jugadores. A través del bàsquet, l’entrenador volia salvar la seva filla d’un abisme a tocar. Al llarg de la història es desvetlla si la Razan es va deixar rescatar pel seu pare i també ressegueixen els camins vitals que han traçat les seves companyes. Totes elles enfrontades al pitjor equip rival: el de les violències masclistes.
 
Si a Dones valentes, el seu anterior llibre, la periodista retrata lluites feministes individuals, en aquest llibre fa un pas endavant per mostrar com les noves generacions de dones de l’Orient Mitjà sobreviuen gràcies a una xarxa de complicitats, en el que s’ha qualificat d’homenatge a les xarxes de sororitat revolucionàries. En una entrevista recent a Vilaweb, Txell Feixas definia així el paper que ha jugat el bàsquet en aquestes nenes: «Els ha donat eines per a apoderar-se i descobrir que poden ser, simplement, nenes. És impactant veure com, amb una simple pilota i a les ordres d’un entrenador, sobrereaccionen de manera brutal. Aprenen a ser nenes, malgrat que el patriarcat els ho ha prohibit. Algunes em deien que, abans d’entrenar, volien casar-se i tenir fills, i que després volien estudiar i sortir de Xatila. Quan ho escoltes d’una nena que té entre deu anys i quinze i a qui li brillen els ulls, t’adones del poder transformador d’aquest esport.”

També entra en el paper que juguen els pares: «Molts dels pares que al principi no veien gens clara aquesta aventura i que els ho podrien haver prohibit, les acaben animant. D’un pare que fins i tot colpejaria la seva nena perquè es quedés a casa es passa a un pare que pot acabar emocionant-se quan encistella; fan un camí paral·lel». O fins i tot les mares: «Hem parlat d’en Majdi i la Razan, però perquè això funcioni hi ha una Basma, que és la mare, fent de puntal. També hi ha vídues que teixeixen compreses de roba perquè les seves filles no hagin d’anar amb draps, trossos de bolquers o papers de diari. Tot i les amenaces del sector més masclista.»