El Diacrític

No vull tornar

Susanna Vives s'estrena com a articulista amb un text crític amb la societat capitalista que ha quedat encara més en evidència, ni que sigui per absència d'alguna de les seves característiques, durant el confinament

«El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta»

Ara, més que mai, toca cuidar-nos

| 16/04/2020 a les 08:56h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, coronavirus, covid19, confinament, capitalisme
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària | Anna Shvets
No vull tornar al món d'abans.

No m'agrada estar a casa tancada sense poder treballar i no veure a la gent que m'estimo, però m'esgarrifa pensar en un dia en que tot aquest confinament acabi, i tornem al so de les ciutats, al núvol  negre que les cobreix, al soroll del trànsit, i del clàxon dels hiperventilats sense paciència... als somriures hipòcrites, perquè toca somriure.

No vull tornar a una societat que bull de cobdícia dissabte a la tarda, de compres per les botigues que tenen les multinacionals que nodreixen el capitalisme, mentre uns quants -molts- s'ho miren des dels marges.

No vull tornar a patir perquè uns quants amb corbata decideixen on i on no poden viure les persones, i allà on a ells els sembla que no, se'ls desnona sense cap mirament.

No m'agrada pensar que  tornarem a les platges saturades de persones i olis bronzejadors, o a les muntanyes , on hi deixem grollerament la nostre petjada.

Aquests dies, estem sentint de nou cantar els ocells, -fins i tot a les ciutats-,  l'aire té un olor diferent, els animals de bosc surten dels seus amagatalls, desconcertats per la nostra absència, els dofins tornen a les platges, la natura crida enmig d’un silenci que no vull trencar.

El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta.

Tenim moltes hores per pensar, confinats.

Un organisme «nanodiminut» ens ha parat els peus a totes les persones, ha clavat un cop de puny als nostres egos i ens ha mostrat com és la realitat.

Som una guspira còsmica amb aires de diva de l'univers, i la veritat és que som nosaltres el virus que assassina cada dia a la terra on vivim. I aquest coronavirus ens diu en la seva llengua que la terra no ens pertany sinó que ens permet viure en ella.

Però, això -com tot- passarà; i tots aquests pensaments també passaran i ben aviat ens veurem de nou immerses en la voràgine dels temps que ens ha tocat viure, i que a algunes ens van deixar veure -per un instant- allà on no volem tornar.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
14/04/2020
Imatge il·lustrativa
Isabel Llanas
08/04/2020
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
07/04/2020
Imatge il·lustrativa
Marc Camacho Balaguer
07/04/2020
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
28/03/2020
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa
Assemblea de sòcies de la Directa
Assemblea de sòcies de la Directa | Víctor Serri
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla
La fotògrafa Alba Pifarré es retrata ella mateixa alletant a la seva filla | Alba Pifarré
Alba Rosique i Mireia Serra
La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»