Entrevista | Tomás Ibáñez, professor de Psicologia Social i pensador llibertari

​Tomás Ibáñez: «El pensament llibertari mai ha estat millor que ara»

Entrevista a Tomás Ibáñez, autor de ‘Contra la dominación’ a l’última Fira Literal

El professor i pensador llibertari ha complementat la primera versió del seu clàssic de 2005 amb un estudi del pensament de Castoriadis, Foucault, Rorty i Serres

​Salvador Seguí, pensador i pràctic de l'anarquia

| 30/09/2019 a les 07:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, Fira Literal, Tomás Ibáñez, Contra la dominación, filosofia, relativisme, poder, pensament crític, moviment llibertari, anarquisme, pensament llibertari, entrevista

Gedisa Editorial ha publicat aquest any 2019 una segona edició de Contra la dominación, del professor i pensador Tomás Ibáñez. Contra la dominación. En compañía de Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres no és tant una reedició sinó una nova edició, revisada i ampliada, del que ja és un clàssic de l’estudi del relativisme i les relacions de poder i dominació, i que Ibáñez va publicar per primera vegada el 2005. 

En aquesta nova edició Ibáñez aprofita per aprofundir en l’estudi de quatre teòrics, aparentment sense relació, però que tenen diversos punts de confluència, com tots ells parteixen del pensament crític per qüestionar-se el seu propi pensament, prendre’n distància i en conseqüència poder-lo canviar, si es dona el cas. Són Cornelius Castoriadis, Michel Foucault, Richard Rorty i Michel Serres.

A l’última Fira Literal, la trobada del llibre crític que es fa cada any a la Fabra i Coats de Barcelona, Setembre va entrevistar Tomás Ibáñez, amb el llibre acabat de sortir d’impremta. El llibre té dues parts, una revisió de l’edició de 2005, on l’autor analitza els vincles entre el relativisme i les relacions de dominació. «El relativisme soscava des de bon inici el principi d’autoritat», afirmava Ibáñez en l’entrevista. I una segona dedicada a l’estudi de l’obra dels quatre autors esmentats en relació a la temàtica del llibre. 
 

Tomás Ibáñez, durant l'entrevista a la Fira Literal Foto: Oriol Clavera | Fira Literal


A l’entrevista, però, hi vam parlar de filosofia i més. En concret, del moviment llibertari, del qual Ibáñez n’és un referent a nivell europeu.  Fill de l’exili llibertari a França, es va llicenciar en Ciències Humanes per la Universitat de París i va participar en els fets del Maig del 68 francès. Més tard, a partir de 1973, quan torna a l’Estat espanyol, participa en la reconstrucció del moviment llibertari encara durant la lluita antifranquista, i el 1976 de la refundació de la CNT. Autor de diverses obres sobre anarquisme, ciències humanes i psicologia social, des del seu retorn a l’Estat espanyol, exerceix de professor de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Malgrat el retrocés en les llibertats que s’està vivint en els últims anys, Ibáñez considera que «el pensament llibertari mai ha estat millor que ara». En destaca la seva presència en àmbits on li havia costat tradicionalment entrar i, sempre des d’una visió optimista, considera que ha «pol·linitzat» en àmbits externs al propi moviment. «Els plantejaments llibertaris connecten com mai amb determinades característiques de la societat actual», afegeix. 
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
Dolors Pujols
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya
Participants en una de les accions posteriors a la publicació de la sentència del Suprem a Osona
Participants en una de les accions posteriors a la publicació de la sentència del Suprem a Osona | Sara Blázquez
Jordi Martí Font
«El pobre Marlaska diu que dirà qui hi ha darrere i la gent se'n riu, perquè aquí tothom sap de fa dies qui hi ha darrere i, sobretot, davant» | «Tsunami, Marlaska, ets tu. Però quan te n'adonis ja no hi seràs»